El Museu de Belles Arts de València ha obert al públic l’exposició ‘Rubens. El floreixement d’un geni’, que reconstrueix, fins al 4 d’octubre, els anys de formació del pintor barroc flamenc Peter Paul Rubens a Anvers i les influències que van forjar el seu estil abans de convertir-se en un referent universal de l’art.
La mostra reuneix 61 peces, de les quals 14 són originals de Rubens i tres són reproduccions, cedides per quinze institucions espanyoles i onze d’internacionals. L’objectiu és oferir una visió panoràmica del seu aprenentatge als tallers de Tobias Verhaecht, Adam van Noort i Otto van Veen, fins a la seua admissió com a mestre al Gremi de Sant Lluc d’Anvers en 1598 i el seu posterior treball per a la cort.
Una etapa poc coneguda de Rubens
El director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González, ha destacat que es tracta d’“una faceta poc estudiada perquè és prèvia a eixes composicions grandiloqüents i plenes de colorit i moviment que identifiquem en la seua obra”. Segons ha explicat, la proposta permet seguir el rastre del jove Rubens en una ciutat portuària com Anvers, clau en el comerç i la circulació d’idees en l’Europa de finals del segle XVI.
Per primera vegada, els visitants poden acostar-se a l’entorn cultural i artístic que Rubens va freqüentar en aquelles dècades. El recorregut inclou obres relacionades amb figures destacades de l’escola d’Anvers, com Maerten de Vos, Willem Key, Adriaen Thomasz. Key, Crispijn van den Broeck i Pieter Pourbus II, que ajuden a entendre el context visual en què es va formar.
L’exposició oferix, a més, l’oportunitat de vore obres d’Adam van Noort en una institució pública espanyola i el grup més nombrós de pintures d’Otto van Veen reunit en un mateix àmbit expositiu. Açò permet anar més enllà dels llibres d’emblemes pels quals este últim és principalment conegut i aprofundir en la seua producció pictòrica.
Segons la comissària de la mostra, Ana Diéguez-Rodríguez, estos dos mestres van ser decisius en el desenvolupament del Rubens primerenc. Ha assenyalat que el pintor “no comença a soltar-se fins que arriba a Itàlia, a partir de 1600, on ja troba la forma en què està més còmode com a artista”. La mostra, per tant, se centra en eixe moment anterior en què el seu llenguatge plàstic encara s’està definint.
Descobriments i préstecs excepcionals
La proposta inclou també diversos descobriments i préstecs qualificats d’excepcionals. Entre ells destaquen les pintures de la sèrie de ‘La Creación’ de Pietro Facchetti, la restauració de les quals s’atribuïx a Rubens després dels danys soferts durant el trasllat des de Màntua fins a la cort de Felip III a Valladolid.
Un altre punt d’interés és un esbós a l’oli per a l’altar major de la Chiesa Nuova de Roma, una peça pràcticament desconeguda per al públic espanyol. La mostra arreplega igualment la possible identificació, dins d’un fragment conservat, d’una part de la composició perduda de ‘La continencia de Escipión’ de Rubens, la qual cosa aporta noves pistes sobre una obra de la qual es tenien poques referències materials.
Per a Diéguez-Rodríguez, “la gran virtut d’esta mostra és que permet, a més del gaudi estètic, aprofundir en l’artista”, ja que ajuda a conéixer el seu entorn i “el germen del seu art”, que “parla de la bellesa de les emocions”. La comissària ha subratllat així la importància de comprendre el context per a entendre millor l’evolució posterior del mestre flamenc.
La presentació de l’exposició ha comptat amb l’assistència de la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, i de l’ambaixador de Bèlgica a Espanya, Didier Nagant de Deuxchaisnes. Este últim ha celebrat este “ambiciós projecte” que reconstrueix els inicis de Rubens i aborda també la seua faceta diplomàtica i “el paper de l’art en les relacions internacionals”.
Participació de grans museus europeus i espanyols
Les obres exposades han arribat gràcies a la col·laboració d’importants institucions internacionals. Entre elles figuren l’Ashmolean Museum d’Oxford, la Gemäldegalerie der Akademie der bildenden Künste Wien, el Museo Albertina de Viena, la Catedral de Nuestra Señora de Amberes, el MAH Musée d’art et d’histoire de Ginebra, el M-Leuven Museum de Lovaina, el Museo di Palazzo Ducale di Mantova i The Phoebus Foundation, de Bèlgica.
Des d’Espanya, han prestat peces la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i la Biblioteca Nacional de España, ambdues de Madrid, així com la Colección Casa de Alba i la Colección Epiarte. També participen el Museu Nacional d’Art de Catalunya de Barcelona, el Museo Nacional del Prado, el Museo Nacional Thyssen-Bornemisza, Patrimonio Nacional. Colecciones Reales i San Telmo Museoa, de Donostia-Sant Sebastià.
Amb esta xarxa de col·laboracions, el Museu de Belles Arts de València es convertix durant mesos en un punt clau per a entendre com es va forjar el talent de Peter Paul Rubens, des dels seus primers mestres fins als grans encàrrecs que el van consagrar.
