Pedro Martínez ha posat punt final a la seua segona etapa al Valencia Basket després que el club haja anunciat este divendres la seua eixida rumb al Real Madrid, una decisió unilateral del tècnic que ha tornat a combinar il·lusió, grans èxits esportius i un desenllaç polèmic que ha sacsejat l’afició taronja i la planificació del projecte en el Roig Arena.
La primera arribada de Pedro Martínez
Pedro Martínez va aterrar al club en 2015, després de tancar-se l’etapa de Velimir Perasovic sense que l’equip fera el salt esperat. La destitució del tècnic croat a mitja campanya va obligar Carles Duran a acabar la temporada i, aquell estiu, el Valencia Basket va apostar pel que ha acabat convertint-se en l’entrenador més llorejat de la seua història.
L’inici d’aquella relació va ser espectacular. L’equip va guanyar els seus primers 18 partits de la Lliga Endesa 2015-16 i diversos més en la Eurocopa, amb un joc molt atractiu que enganxava la graderia. Amb el pas dels mesos, però, l’equip va perdre embranzida i va caure en quarts de final de la Copa del Rei, en la segona ronda de la competició europea i en les semifinals de la Lliga ACB.
Tot i això, la base ja estava creada. En la campanya 2016-17 van arribar els grans fruits. El Valencia Basket va fregar un històric triplet i, al mateix temps, va estar a punt de quedar-se sense cap títol. Va perdre una final de Copa molt ajustada i polèmica davant el Real Madrid i va deixar escapar la final de la Eurocopa contra l’Unicaja, després d’haver arribat a guanyar per 17 punts en el tercer partit.
El premi va arribar en la Lliga ACB. L’equip taronja va donar la gran sorpresa i va conquistar la seua primera Lliga, també davant el Real Madrid, completant una temporada inolvidable per a la Fonteta i per a l’afició.
Un primer adeu envoltat de controvèrsia
Després d’este èxit, l’anunci de l’adeu de Pedro Martínez va generar una forta polèmica. En realitat, el tècnic havia comunicat al club després de perdre la final europea que no volia continuar, i ho va fer abans de guanyar la Lliga. Més tard, va transmetre la seua disposició a seguir.
Però en aquelles setmanes, el Valencia Basket ja havia signat un contracte amb Txus Vidorreta i no va voler fer marxa arrere. Eixa decisió va tallar en sec la connexió entre la banqueta i una part de la graderia, que s’havia identificat plenament amb l’estil i el caràcter de Martínez.
En els set anys posteriors, cap altre entrenador va aconseguir de manera estable aquella química amb el públic. Ni tan sols en l’etapa de Jaume Ponsarnau, tot i que va incloure un títol de la Eurocopa i una notable participació en la Euroliga.
El retorn per a estrenar el Roig Arena
En un clima de decepció esportiva i emocional, i amb el trasllat al Roig Arena ja preparat, el club va recórrer de nou a Pedro Martínez en l’estiu de 2024. Es buscava reactivar la il·lusió i recuperar una identitat de joc que tornara a omplir el pavelló.
La temporada 2024-25 es va fer llarga, però va servir per a posar les bases del nou projecte. L’equip va caure en quarts de final de la Copa del Rei, en unes ajustades semifinals de la Eurocopa davant l’Hapoel Tel Aviv, considerades una mena de final anticipada, i en la final de la Lliga contra el Real Madrid.
En l’estiu de 2025, igual que havia passat en 2016, el club va ajustar la plantilla al model que volia l’entrenador. Esta vegada, la proposta es basava en possessions ràpides, molts llançaments de tres i una àvida busca del rebot. Amb eixe estil van començar a arribar els resultats… i després la nova polèmica.
Èxits recents i la segona Lliga Endesa
El Valencia Basket va caure en un partit ja mític de semifinals de la Copa del Rei davant el Real Madrid, marcat per la màxima exigència competitiva. En canvi, va protagonitzar una eliminatòria històrica de quarts de final de la Euroliga contra el Panathinaikos, que va superar per a acabar caent després davant el conjunt blanc en les semifinals de la seua primera Final a Quatre.
El colofó va ser la conquesta de la seua segona Lliga Endesa, esta volta davant el Barça. Un títol que va reforçar el projecte, va omplir el Roig Arena i va consolidar l’aposta de Martínez per un joc vistós i ofensiu.
Tot apuntava que, en esta ocasió, el cicle no tindria un final abrupte. Club i entrenador havien pactat al març una ampliació de contracte fins a 2028 i, a diferència de 2017, les relacions personals no estaven deteriorades per la pressió.
Les dues parts ja tenien avançada la confecció de la nova plantilla. Assumien la marxa d’alguns jugadors, seduïts per ofertes dels clubs més poderosos d’Europa i de la NBA, però mantenien la idea d’un bloc competitiu.
Gir inesperat cap al Real Madrid
En eixe context va aparéixer l’interés del Real Madrid. El Valencia Basket va intentar retenir el tècnic amb una proposta similar a la que havia rebut, però Martínez ha decidit activar la seua clàusula de sortida.
Amb esta decisió, recala ara en un projecte amb una exigència esportiva encara més gran i immediata, però també amb una enorme capacitat econòmica per a construir una plantilla de primer nivell europeu.
El club valencià perd així un entrenador capaç de fer rendir al màxim nivell jugadors de perfil mitjà, un aspecte que li permetia competir contra els grans pressupostos. També perd l’arquitecte d’un estil de joc que ha permés omplir el Roig Arena de manera habitual.
A més, la seua eixida complica la confecció de la plantilla, que s’estava dissenyant a la mida del tècnic. L’entitat haurà de redefinir ara el full de ruta esportiu i buscar un nou referent per a la banqueta.
Del discurs d’ídol a les crítiques
El colp emocional és encara major perquè l’afició ha vist com el seu tècnic idolatrat fitxa per un dels rivals tradicionals del club. Tot això, després d’un discurs durant la celebració de la Lliga que projectava continuïtat.
En aquell acte, Martínez va llançar un missatge molt clar: ‘Lo important és mantindre la filosofia, seguir junts i creure en el que fem’. Aquelles paraules, molt aplaudides en el seu moment, han donat pas ara a crítiques per part d’alguns sectors del valencianisme taronja.
En el comunicat amb què ha anunciat l’adeu, el Valencia Basket ha remarcat que es tracta d’una decisió unilateral del tècnic, que ‘abandona’ la entitat. El club subratlla els seus èxits, agraïx el seu treball i la seua professionalitat, però no utilitza la fórmula habitual per a desitjar-li ‘el millor’ en el seu futur personal i professional.
D’esta manera, el cicle es torna a repetir per a Pedro Martínez i per al Valencia Basket: una etapa que naix amb il·lusió, aconseguix grans èxits i es tanca de nou amb un final tan polèmic com dolorós per a una part de la grada.
