L’exposició ‘DOMESTICA’ de l’artista valencià JARR ha convertit des d’este dijous teixits, nusos i materials recuperats en arxius de memòria al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), on la Sala Parpalló explora fins a setembre la relació entre espai domèstic, emoció i objecte quotidià.
Després d’un any i mig de treball, Joan Antoni Rodríguez Roca, conegut artísticament com JARR (Algemesí, 1973), ha desenvolupat un projecte que naix del ‘teixit trencat i nuat’ i que qüestiona la tradicional associació entre tècniques tèxtils i feminitat.
Segons explica ell mateix, ha transformat un llenguatge considerat històricament ‘femení’, com cosir, teixir o brodar, en ‘art per l’art’, deslligat de rols de gènere i centrat en la força expressiva del material.
JARR assegura: ‘Jo ho utilitze com a base per a fer unes pintures de gran format i reivindicar que no hi ha ni femení ni masculí, l’art és art’. Així, les superfícies tèxtils es convertixen en suport pictòric i conceptual.
L’artista també associa directament el procés de nuar amb la biografia personal i col·lectiva. En les seues paraules, ‘cada emoció viscuda és un nus. Si nosaltres comencem a unir un nus rere un altre nus, tindríem la nostra vida contada’. Per tant, cada nus funciona com una unitat de memòria.
Casa, cos i memòria
A la Sala Parpalló, el museu ha convertit la casa i l’espai domèstic en un lloc de producció cultural i emocional. L’exposició reunix obres tèxtils, sublimacions sobre tela i assemblatges que reinterpreten objectes quotidians.
JARR reivindica la vivenda com un espai de pensament i, al mateix temps, posa en valor gestos aparentment menuts, com cosir, reparar o nuar, com a formes de memòria i resistència. Estes accions, sovint invisibilitzades, apareixen ací com a pràctiques creatives carregades de sentit.
Per al comissari de la mostra, Alejandro Villar, ‘el projecte més ambiciós de JARR entorn de la memòria, l’objecte i l’univers domèstic’ es concreta en una proposta que posa el focus en els vincles que generen els materials.
Villar assenyala que ‘l’artista no construïx imatges ni relats, construïx vincles. Les seues obres contenen el temps i conserven les empremtes de qui va habitar els objectes, els teixits i els espais que reapareixen transformats en experiència estètica’. D’esta manera, cada peça conserva rastres d’ús i de vida prèvia.
Tres àmbits expositius
La mostra s’articula en tres grans àmbits que recorren les principals línies d’investigació que JARR ha desenvolupat durant més de tres dècades. Segons detalla l’artista, ‘DOMESTICA’ es vincula amb sèries anteriors, com ‘La mística del hilo’.
Sobre aquell treball, JARR recorda: ‘Eixe treball es basava en les unions, el fil com a nexe d’unió entre dos nexes, volent dir que tots estem comunicats entre si, per fils invisibles’. Esta idea de connexió s’estén ara al conjunt de l’exposició.
El primer espai de ‘DOMESTICA’ introduïx el visitant en un univers dominat pel color negre. En este àmbit emergixen nusos, veladures i presències domèstiques suspeses entre la memòria i la desaparició. El teixit es convertix en arxiu i la imatge es llegix com a empremta.
El segon àmbit reunix assemblatges, objectes trobats, imatges apropiades i fragments de cultura visual. Segons la presentació, estes peces configuren els fonaments de l’univers ‘jarrià’ i convertixen la retòrica del consum en ironia i crítica.
La tercera part de la mostra planteja la dissolució de la pintura en un camp expandit. En este espai, abstracció, objecte i imatge apropiada deixen de ser categories autònomes per a integrar-se en una mateixa estructura relacional, on el límit entre suport i representació es difumina.
Per a JARR, el fonamental és ‘deixar fer al cos com a mitjà d’expressió’. L’artista admet que hi ha determinats teixits que, quan els trenca, ‘et donen una sensació d’alegria, de tristesa o d’altres variants’. Així, la textura i la resistència del material influïxen directament en l’emoció.
Retorn a un espai clau de l’art contemporani
‘ DOMESTICA‘ suposa també el retorn de l’artista valencià a un dels espais històrics de l’art contemporani a València. La proposta consolida una línia de recerca iniciada fa més de trenta anys entorn de l’assemblatge, l’apropiació visual i la dimensió afectiva dels objectes quotidians.
Segons la descripció de la mostra, el fil actua com a connector, el teixit conserva i el nus recorda que tota memòria roman viva. Això és possible perquè algú ha dedicat temps a tornar a cosir allò que semblava trencat, convertint la reparació en gest simbòlic i poètic.
L’exposició es pot visitar des del 16 de juliol i fins al mes de setembre al MuVIM. Durant este període, el públic pot recórrer els tres àmbits i observar com objectes comuns, teles gastades i nusos acumulats es transformen en un relat visual sobre la memòria domèstica i els llaços que ens unixen.
