El Govern espanyol ha demanat este divendres ajuda a la Unió Europea per a fer front als greus incendis forestals que afecten diverses zones del país. Es tracta de la quarta vegada que Espanya activa este mecanisme europeu davant grans desastres naturals, la qual cosa mostra la magnitud de l’emergència actual i la necessitat de reforços immediats.
En esta ocasió, la Unitat Militar d’Emergències (UME) ha tramitat la sol·licitud d’activació del mecanisme europeu de resposta. L’Estat ha requerit almenys quatre mitjans aeris d’extinció d’ala fixa per a reforçar els dispositius que ja treballen sobre el terreny. Gràcies a esta petició, Grècia ja ha oferit dos avions Canadair CL-415, especialitzats en la lluita contra els grans incendis forestals.
Esta nova crida a la UE se suma a altres tres precedents en situacions d’extrema gravetat. La primera data de 2006, quan Espanya va demanar suport internacional per l’onada d’incendis que va castigar Galícia aquell estiu. En aquella ocasió es van sol·licitar tres avions, cinc helicòpters i 20 camions especials per a combatre els focs que avançaven sense control.
Aquell estiu, Galícia va arribar a registrar més d’un centenar d’incendis actius al mateix temps. Entre el 4 i el 14 d’agost, el foc va causar cinc morts i va cremar més de 82.418 hectàrees, una superfície equivalent a desenes de milers de camps de cultiu, com un fort impacte ambiental i econòmic sobre el territori.
La segona petició espanyola
La segona petició espanyola a la Unió Europea va arribar en novembre de 2024, arran de la dana que va afectar especialment la província de València. Davant la gravetat de les inundacions i els danys materials, el Govern va sol·licitar 100 equips de bombeig d’alta capacitat i 50 experts per a subministrar assistència tècnica i suport a les autoritats locals.
Aquella demanda d’ajuda no es va limitar als equips humans i tècnics per a extraure aigua. També va incloure mitjans específics per a la neteja de zones afectades, la recuperació d’infraestructures i el tractament de residus. L’objectiu era accelerar la tornada a la normalitat i reduir l’impacte de la dana sobre vivendes, comerços i servicis bàsics.
Els greus incendis forestals del passat estiu a Espanya van motivar la tercera gran petició d’ajuda a la UE. Aquella campanya va deixar més de 410.000 hectàrees cremades i més de 40 focs actius simultàniament en diferents punts del país, amb una pressió enorme sobre els equips d’extinció.
El Govern va cursar aquella sol·licitud el 13 d’agost de 2025, inicialment per a disposar de dos avions antiincendis Canadair. No obstant això, la gravetat de la situació va obligar a ampliar els mitjans demanats, fins a configurar el que es considera el major contingent d’ajuda internacional de la història per a frenar incendis forestals a Espanya.
Declaració d’emergència d’interés nacional
A conseqüència d’eixa petició, França va enviar dos avions Canadair i un centenar de bombers forestals. Itàlia hi va sumar dos aeronaus Canadair amb capacitat de fins a 550 litres d’aigua cadascuna. Països Baixos va posar a disposició de l’operatiu dos helicòpters Chinook, amb capacitat de càrrega de fins a 7.000 litres. Per la seua banda, Eslovàquia va remetre un helicòpter BlackHawk i la República Txeca va contribuir amb un altre mitjà aeri per a reforçar les tasques d’extinció.
Davall el record recent d’estos episodis, el dispositiu actual se centra ara en els incendis que afecten territoris com la Comunitat de Madrid i Castella i Lleó. Davant l’evolució del foc, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha presidit este divendres una reunió del Comité Estatal de Coordinació i Direcció del Pla Estatal d’Emergències (CECOD) per a analitzar l’escenari i coordinar la resposta.
Després d’esta anàlisi i davant la gravetat de la situació, l’Executiu ha declarat l’emergència d’interés nacional en el territori de la Comunitat de Madrid i en la província d’Ávila. Esta declaració permet concentrar més recursos estatals, agilitzar la mobilització de mitjans i coordinar millor l’ajuda internacional, inclosa la que arribe a través de la Unió Europea. A més, facilita que les comunitats afectades disposen d’un suport reforçat en les tasques d’extinció i en les labors posteriors de recuperació del territori.
