El nou curs judicial a la Comunitat Valenciana arriba marcat per diverses causes mediàtiques, amb l’ex president de la Generalitat Eduardo Zaplana i l’ex president de la Diputació de València Alfonso Rus pendents del que decidisca el Tribunal Suprem sobre les seues condemnes per corrupció, mentres l’exvicepresidenta de la Generalitat i candidata a l’alcaldia de València, Mónica Oltra, espera que se situe data per al seu juí per un presumpte encobriment d’abusos sexuals.
En el cas de Zaplana, la possible entrada en presó podria convertir-se en una de les notícies destacades d’este curs judicial. La seua situació continua pendent de la resolució del recurs que estudia el Suprem, pràcticament dos anys després de la condemna inicial.
L’Audiència Provincial de València el va condemnar a 10 anys i 5 mesos de presó per delictes de suborn, blanqueig de capitals, falsedat i prevaricació, vinculats a la privatització de les ITV i a les adjudicacions del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana. La sentència descriu una trama de corrupció sostinguda al voltant d’estos contractes públics.
Multes milionàries i llibertat provisional per a Zaplana
A més de la pena de presó, Zaplana ha d’afrontar multes per un import superior als 25 milions d’euros. En este mateix procediment també han sigut condemnats els empresaris Vicente i José Cotino, el seu ex cap de gabinet Juan Francisco García i el seu amic Joaquín Barceló, tots ells relacionats amb les operacions investigades.
Malgrat la gravetat de la condemna, Zaplana disfruta de llibertat des de novembre de 2024. Llavors, l’Audiència Provincial de València li va concedir l’eixida de la presó en no apreciar risc de fuga. Des de març de 2025, el Tribunal Suprem estudia el seu recurs, de la resolució del qual dependrà si ha de tornar o no a la presó.
Pel que fa a Alfonso Rus, la seua condemna és encara anterior. La Secció Segona de l’Audiència de València el va condemnar en novembre de 2023 a cinc anys de presó en una de les peces del cas Imelsa, la relativa als anomenats treballadors zombis.
Segons la sentència, estos treballadors cobraven un sou públic sense realitzar cap faena efectiva. El jutjat va considerar acreditat que esta situació es va mantindre durant un temps sostingut, amb el consegüent perjuí per a les arques públiques.
Rus ha sigut condemnat també al pagament, de forma solidària amb altres condemnats, de 356.554 euros en concepte de responsabilitat civil a l’empresa pública de la Generalitat Ciegsa, així com de 57.325 euros a l’empresa pública de la Diputació de València Divalterra, successora d’Imelsa.
El juí pendent de Mónica Oltra
En paral·lel, la també exvicepresidenta del Consell i actual candidata de Compromís a l’alcaldia de València, Mónica Oltra, afronta un escenari judicial delicat. L’Audiència Provincial ha ordenat l’obertura de juí oral per un presumpte encobriment dels abusos sexuals comesos contra una menor per qui era el seu marit.
Esta decisió s’ha pres en contra del criteri tant del jutge instructor com de la Fiscalia, que havien acordat l’arxiu de la causa. No obstant això, les acusacions, tant la particular com les populars exercides per Vox i l’associació Gobierna-te, van recórrer fins en dues ocasions estos arxius.
Els recursos han obtingut una resposta favorable per part de l’Audiència Provincial, que ha decidit que el sumari arribe finalment a juí. D’esta manera, el cas entra en una nova fase, en la qual es determinarà si hi hagué o no encobriment i altres delictes.
Juntament amb altres dotze persones, entre les quals figuren diversos col·laboradors seus en la Conselleria d’Igualtat, Oltra haurà d’enfrontar un procés pels delictes de prevaricació, malversació, delicte contra la integritat moral, omissió del deure de perseguir delictes, encobriment i abandó de menors, segons recull l’escrit d’acusació.
La causa contra Francis Puig per ajudes al valencià
Un altre front obert en els jutjats de València és la causa que afecta Francis Puig, germà de l’ex president de la Generalitat Ximo Puig, i l’empresari castellonenc Joan Enric Adell Bover. Tots dos estan investigats pel presumpte frau en ajudes públiques destinades a la promoció del valencià.
La Secció Tercera de l’Audiència de València va rebutjar en abril els recursos que havien interposat. D’esta manera, tots dos hauran d’anar a juí acusats d’estafa i falsedat documental, segons la resolució judicial.
La Fiscalia i l’Advocacia de la Generalitat ja han presentat els seus escrits d’acusació. En ells sol·liciten penes d’entre tres i quatre anys de presó per a cadascun dels acusats, en funció del grau de responsabilitat que els atribuïxen.
El cas Azud, macrocausa de corrupció
Les macrocauses de corrupció continuen tenint un pes destacat en l’actualitat judicial valenciana. En este context, el cas Azud es presenta com un dels processos més extensos, tant pel temps d’investigació com per l’abast polític.
Esta trama afecta dirigents de diferents sigles, concretament del PP i del PSPV-PSOE, i se centra en el presumpte cobrament de comissions il·legals i regals de luxe a canvi de gestions i contractes. Després de deu anys d’investigació, la jutgessa d’Instrucció 13 de València ha posat punt final a la fase instructora.
La setmana passada, la jutgessa va dictar acte de processament contra 38 persones. Entre elles hi ha diversos dirigents polítics del PP i del PSOE, com l’ex vicealcalde amb Rita Barberá, Alfonso Grau; l’ex regidor i ex diputat Jorge Bellver, i el cunyat de l’exalcaldessa, l’advocat José Corbín.
Segons la resolució, tots ells estan acusats d’haver cobrat comissions il·lícites o d’haver rebut regals de luxe per les seues gestions. També s’asseurà en el banc dels acusats l’exportaveu del grup municipal socialista i ex subdelegat del Govern, Rafael Rubio, i l’exalcaldessa de Xixona pel PP, Rosa María Verdú, a més de diversos funcionaris, empresaris de la construcció i advocats.
Altres causes penals a València i Castelló
El passat mes de maig, el Tribunal d’Instància de València va decretar també l’obertura de juí oral per un delicte d’odi contra la regidora de Vox a l’Ajuntament de València Cecilia Herrero. La Fiscalia demana per a ella tres anys de presó per la difusió reiterada de missatges d’odi contra persones migrants, LGTBI i amb discapacitat a través de Twitter, hui X, entre 2020 i 2024.
Les actuacions de la Fiscalia Anticorrupció se centren igualment en denúncies presentades pel PSPV i Compromís sobre diversos contractes subscrits pel regidor de Vox i ex tinent d’alcalde de l’Ajuntament de València Juanma Badenas. Estos contractes estan sota revisió per possibles irregularitats.
En una fase encara més inicial es troba la investigació d’Anticorrupció que afecta l’alcaldessa de València, María José Catalá, i la presidenta de l’Autoritat Portuària, Mar Chao, entre altres càrrecs públics. En este cas, se’ls investiga per possibles delictes de prevaricació i tràfic d’influències, suposadament comesos en processos de contractació de personal, segons les denúncies de Compromís.
A Castelló continua pendent el senyalament d’un nou juí contra l’ex president de la Diputació d’esta província, Carlos Fabra, i altres nou acusats. Entre ells figura el president del Villarreal CF i del grup Pamesa, Fernando Roig, a qui també es vincula amb l’origen i la possible ocultació del patrimoni de Fabra.
L’origen d’esta investigació es remunta fa cinc anys, quan, segons la causa, Fabra hauria maniobrat per ocultar part del seu patrimoni després de ser condemnat a quatre anys de presó i al pagament d’1,3 milions d’euros per diversos delictes fiscals.
Totes estes causes, en diferents fases processals, marcaran previsiblement l’agenda judicial valenciana dels pròxims mesos. La resolució dels recursos en el Suprem, els senyalaments de juí i les possibles noves imputacions definiran un escenari amb un alt impacte polític i institucional a la Comunitat Valenciana.
