Les primeres vides cultivades de la península ibèrica han arribat fa uns 3.000 anys des del Mediterrani oriental, segons ha determinat una investigació internacional liderada per la Universitat de València, que també ha constatat que el llinatge d’aquelles plantes continua present en varietats actuals.
L’origen de les primeres vinyes
L’estudi ha analitzat 28 llavors de vinya, de l’espècie ‘Vitis vinifera’, localitzades en diversos jaciments arqueològics de la península ibèrica i de Sardenya. A partir d’este material, el treball ha demostrat que les primeres varietats cultivades introduïdes en Iberia estaven genèticament relacionades amb vides ja domesticades al Mediterrani oriental.
Segons els investigadors, estes vides van arribar traslladades per colons orientals que es van assentar especialment al sud i l’est de la Península. Estes comunitats varen introduir les cepes de cultiu i, a partir d’ahí, es va iniciar un procés de creuaments amb les poblacions silvestres locals.
Els resultats mostren que aquelles primeres vides es van hibridar prompte amb les vides silvestres autòctones. Esta mescla va contribuir a formar nous llinatges genètics, que han donat lloc a moltes de les varietats tradicionals de la península ibèrica.
Segons ha explicat Guillem Pérez Jordà, investigador del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València, estes varietats ja són identificables en llavors datades al segle IV abans de Crist.
ADN antic i persistència de varietats
L’equip ha utilitzat l’anàlisi d’ADN antic, és a dir, de restes biològiques del passat, per a estudiar les llavors arqueològiques. Esta tècnica ha permés vore quan van començar a cultivar-se estes cepes d’origen oriental i com es van creuar de manera ràpida amb les varietats locals silvestres.
Del procés de creuament van nàixer noves varietats. Una de les conclusions més destacades és la persistència durant segles de determinades estirps de vinya. L’estudi genètic ha permés identificar relacions familiars entre llavors de distintes èpoques.
Els investigadors també han trobat connexions genètiques entre estes llavors antigues i varietats que encara es conserven i es cultiven hui en dia. En concret, han detectat evidències que vinculen llavors medievals amb varietats actuals com la passa valenciana.
A més, el treball ha demostrat que la varietat fundadora coneguda com hebén s’ha mantingut en cultiu durant almenys els últims 1.100 anys. Esta continuïtat remarca la importància d’algunes varietats en la història vitivinícola de la península.
Paper dels fenicis en l’expansió de la vinya
Les conclusions de l’estudi confirmen que l’expansió de la viticultura cap a l’oest del Mediterrani ha estat impulsada principalment pels colons fenicis. Estos grups es van assentar en diverses zones del Mediterrani occidental i van portar varietats de vinya originàries de l’est.
Segons l’equip, la introducció d’estes plantes va ser una pràctica ràpidament adoptada per les poblacions locals. Gràcies a això es va desenvolupar una important expansió dels vinyets i de la producció de vi pel sud i l’est d’Iberia.
Esta producció vitivinícola va anar guanyant pes i, a partir de finals del segle VIII abans de Crist, va adquirir un clar caràcter comercial. Això indica que el vi s’havia convertit en un producte econòmic rellevant en estes regions.
El treball ha sigut elaborat per un equip internacional liderat conjuntament per la Universitat de València, l’Institut de Ciències de la Vinya i del Vi (ICVV-CSIC) i l’Institut d’Història (IH-CSIC). Els resultats s’han publicat en la revista científica ‘Current Biology’.
