Guitarricadelafuente ha tancat este divendres al Movistar Arena de Madrid la seua gira més ambiciosa, la de ‘Spanish Leather’, davant 15.800 persones i amb un missatge clar de suport a la protesta per l’habitatge que ompli des de fa una setmana la Puerta del Sol.
L’artista de Benicassim ha posat així punt final al que ha sigut fins ara el capítol més decisiu de la seua carrera, ja amb projecció internacional, impulsat tant pel disc ‘Spanish Leather’ (2025) com pel seu paper en la premiada pel·lícula ‘La bola negra’. Tot, sense oblidar el moment polític i social que viu la ciutat i l’Estat.
Esta nit vull cremar-vos les pestanyes, ha confessat a l’inici del concert, molt agraït per tot el que estes cançons han suposat este any i com la gent les heu fet vostres.
Un directe molt més gran i segur
El recital ha permés comprovar el seu salt com a intèrpret en directe. Ha estat omnipresent en la instrumentació, tocant guitarra, baix, teclat, harmònica i fins i tot la trompeta que va aprendre per a la pel·lícula, tot i comptar amb quatre músics de suport.
També s’ha vist la seua evolució com a solista sobre l’escenari, sense parar ni un segon. Un contrast evident amb aquell artista del principi que seia en una cadirota durant els concerts i apostava per formats molt més íntims.
Encara que els seus primers senzills abans de la pandèmia ja apuntaven bones maneres i el públic va respondre amb entusiasme quasi sense promoció, pocs podien imaginar la dimensió que ha agafat la carrera d’Álvaro Lafuente (Benicassim, 1997) en l’últim any.
Després de la bona acollida de ‘La cantera’ (2022), el debut produït per Raül Refree i centrat en el diàleg entre folclor ibèric i llatinoamericà, la publicació en maig de 2025 de ‘Spanish Leather’ va marcar un abans i un després.
El disc, amb el senzill ‘Full Time Papi’ i una marcada estètica homoeròtica, s’ha sentit com un colp damunt la taula d’un artista més segur de si mateix i obert a experimentar sons i imatges.
Esta aposta ha tingut premi. La Academia de Música de España li ha atorgat els guardons al millor disc de música alternativa i a la millor cançó d’este àmbit per ‘Babieca’.
Les alabances han anat més enllà de l’Estat. El disc ha passat el filtre internacional i mitjans com Rolling Stone l’han situat entre els 50 millors treballs del món del darrer any. A més, ha protagonitzat el seu propi ‘Tiny Desk’ a la ràdio pública dels Estats Units.
En paral·lel, es va anunciar el seu fitxatge per Los Javis per a protagonitzar la seua nova pel·lícula. El film s’ha emportat el premi a la millor direcció a Cannes (França) i molts ja el veuen entre els candidats als pròxims Oscar, inclosa la cançó que ell mateix va compondre, ‘La nieve’.
‘La nieve’ i convidats en primera fila
Precisament ‘La nieve’, igual d’emocionant que en el film, ha sigut la gran novetat del repertori d’esta nit respecte al concert de fa un any, que va tindre gran repercussió mediàtica amb els directors de la pel·lícula donant suport al seu actor principal.
En esta ocasió Los Javis no han pogut ser-hi, ocupats a Los Angeles, però sí part de la seua ‘troupe’. Entre els assistents estaven els actors Miguel Bernardeu, Carlos González i Yenesi, a més d’Ana Rujas i Lola Rodríguez, el músic Martin Urrutia i fins el futbolista de la selecció espanyola Borja Iglesias.
El concert ha arrancat amb un lleuger retard i la calor de les grans ocasions. Abans, una intro teatral ha mostrat el protagonista fent-se netejar unes botes de cuir daurades, del mateix color que els pantalons, preparat per a brillar sobre un escenari cobert de sorra de desert.
Va, Madrid!, ha cridat amb força en l’inici amb ‘Full Time Papi’. El seu estribot ha trobat un eco de graderia propi d’un estadi de futbol. Ell va voler reapropiar-se’n irònicament com un símbol de força per al col·lectiu LGTBIQ+.
Encara que ‘Spanish Leather’ ha sonat quasi íntegre, també hi ha hagut espai per a temes nous com la recent ‘Calypso’ i per a un regal per als que porten des del principi: ‘Conticinio’, de 2020, la primera cançó que va escriure.
Este tema ha començat íntim i contingut, però ha acabat convertit en una catarsi sonora, amb el públic acompanyant cada gir.
Els sospirs han omplit el recinte quan, amb els llums encesos, ha interpretat ‘Poses’. S’ha llevat la camisa i s’ha presentat com un Adonis daurat, mirant intensament a càmera enfocant només una persona, encara que totes han tingut la sensació que era per a elles.
La protesta per l’habitatge a Sol entra al pavelló
Esta cançó es diu ‘Puerta del Sol’ i va per tota la gent que està ara allí, ha anunciat més tard. Ha dedicat així el tema a la protesta que porta una setmana instal·lada en este punt emblemàtic de Madrid per a reclamar la regulació de la vivenda.
El record ha arribat en una jornada especialment dura per al moviment, després del rebuig dels decrets en el Congrés i d’un fort aiguat que ha colpejat la concentració hores abans.
La connexió amb Sol s’ha fet explícita uns minuts després gràcies a Samantha Hudson. Passeu-ho de meravella, però guardeu energia perquè demà hi ha una manifestació! No anem a parar fins aconseguir una vaga general, que no decaiga la lluita!, ha demanat l’artista en una intervenció des de la seua tenda acampada a Sol.
El missatge de Hudson ha trobat un enorme eco dins del pavelló. Els crits i els salts s’han multiplicat quan ha sonat després ‘Port Pelegrí’, en un dels moments més intensos de la nit.
Amb l’emoció encara a flor de pell, l’artista s’ha llançat literalment a un bany de masses entre el públic. Ha aprofitat per rescatar senzills fonamentals dels seus inicis com ‘Las mil y una noches’, ‘Agua y mezcal’ o ‘Guantanamera’.
Esta última cançó és, probablement, una de les que més han marcat la seua trajectòria. L’ha dedicada als seus paisans de les Cuevas de Cañart, recordant els seus orígens.
Ací s’acaba ‘Spanish Leather’, ha proclamat en un dels últims compassos del concert, canviant la lletra de ‘Quién teme a la máquina’. Amb eixa frase ha anticipat un desenllaç que ha arribat definitivament amb ‘Tramuntana’ i ‘Babieca’.
Per a ell, este tancament suposa un punt i a part clar en la seua carrera. El repte ara serà convertir-lo en un punt seguit, amb la mirada posada cap a les estreles.
