L’Associació de Víctimes de la Dana de 2024 ha anunciat que commemorarà el segon aniversari de la tragèdia, en la qual van morir 233 persones, amb un acte el pròxim 29 d’octubre al costat del barranc de Paiporta, a València, considerat la ‘zona zero’ de la DANA, per recordar el que van viure i amb el desig que, en paraules seues, ‘no torne a passar el que va passar’.
La presidenta de l’associació, Mariló Gradolí, ha explicat que es reuniran el dia de l’efemèride a les 19.00 hores, en este punt del barranc, en un acte que han denominat ‘La caixa de la memòria’. Segons ha detallat, esta trobada inclourà també ‘un record molt especial’ per als afectats per la recent DANA Adam.
Reclamacions davant del TSJ valencià
Gradolí i altres membres de l’associació s’han concentrat davant de la seu del Tribunal Superior de Justícia valencià. Allí han demanat que el Tribunal Constitucional resolga ja la qüestió sobre l’aforament de l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón.
La presidenta ha defensat que no pot haver-hi ‘cap privilegi processal que estiga per damunt del dret de les víctimes i de la societat a conéixer què va passar’. Segons ha remarcat, el temps transcorregut des de la DANA fa més necessària una resposta clara sobre les responsabilitats.
Crítiques a la gestió del Consell
La vicepresidenta de l’associació, Empar Puchades, ha sigut molt contundent en la valoració de la gestió del Consell que presidix Pérez Llorca en matèria d’emergències. Segons ha afirmat, la seua opinió és ‘una esmena a la totalitat’.
Puchades ha assegurat que les relacions de l’associació amb la Generalitat estan ‘completament trencades’. Ha atribuït esta ruptura al fet que, segons diu, Pérez Llorca no els ha ‘escoltat’ en cap moment, malgrat les reiterades peticions de diàleg per part de les víctimes.
Per la seua banda, Gradolí ha insistit que, dos anys després de la tragèdia, ‘les responsabilitats polítiques i morals tampoc s’han assumit’. Ha lamentat també que, pel que fa a la reconstrucció, no poden fer una valoració positiva.
Segons ha explicat, encara falten infraestructures que considera ‘vitals per a la cohesió social’ dels pobles i barris afectats per la DANA. Estes mancances, ha afegit, afecten la vida diària de molts veïns que continuen arrossegant les conseqüències del temporal.
Urbanisme i territori després de la DANA
La presidenta ha subratllat que el que va passar amb esta DANA hauria de servir per canviar la manera de planificar el territori. En este sentit, ha criticat que, encara que el Consell ha reconegut que existix més territori vulnerable a les inundacions, està tramitant per urgència una Llei del Sòl.
Segons Gradolí, esta normativa obri noves possibilitats d’ús i desenvolupament del sòl en zones que podrien ser de risc. ‘Després del 29 d’octubre de 2024 no es pot parlar d’urbanisme com si no haguera passat res’, ha afirmat.
Ha afegit que, després de 233 morts, les víctimes no accepten que ‘la lliçó de la DANA siga només construir més ràpid’. Per a ella, el que cal és ‘construir millor, construir on correspon i, sobretot, saber també on no s’ha de construir’.
El dolor de les famílies
Entre les persones que han participat en les reivindicacions es trobava Toñi García, que va perdre en la DANA de fa dos anys el seu marit i la seua única filla. García ha explicat que les víctimes no poden ‘sanar’ mentre continuen sense saber ‘tota la veritat’ ni s’han assumit responsabilitats.
Ha concedit un ‘suspens’ al balanç de la reconstrucció que atribuïx al Consell de Pérez Llorca. Per a ella i per a moltes altres famílies afectades, l’acte al barranc de Paiporta servirà per mantindre viva la memòria de les víctimes, però també per recordar que, dos anys després, encara queden moltes respostes pendents i compromisos per complir.
