Dos empresaris de 55 i 60 anys han sigut condemnats a tres anys i un any i mig de presó, respectivament, per una estafa en la reforma d’un hotel de Teulada-Moraira per a la seua reconversió en sala de ball i club de striptease.
La secció Tercera de l’Audiència d’Alacant considera que els jutjats van ordir un entramat de contractes entre diverses societats de la qual eren titulars amb la finalitat d’eludir el pagament de les obres de reforma de l’hotel ‘Cuatro Vientos’.
Per a això van planificar una sort de doble arrendament sobre l’immoble amb la finalitat de propiciar que s’executaren les seues obres de remodelació sense abonar el seu cost a les 10 empreses que les van executar, en uns treballs que es van elevar a 125.888 euros.
Els fets jutjats van tindre lloc entre el 27 de juliol de 2012 i el 29 de maig de 2013 quan van signar un acord de voluntats pel qual l’empresa administrada per un d’ells, Va riure Mairan, mostrava la seua intenció de llogar l’hotel al segon dels processaments per a reconvertir-lo en sala de ball, amb el compromís que aquest es faria càrrec de les obres de condicionament.
El segon va encarregar els treballs a una desena d’empreses emplaçades a la comarca de la Marina Alta i va anar girant pagarés per a satisfer el seu import a nom d’una empresa de la qual ell era administrador, Maqu La Nucia, sabent que anaven a resultar impagats perquè aquesta companyia mancava d’activitat i de patrimoni.
En paral·lel, mentre s’executaven les obres, tots dos acusats es van concertar per a crear una societat, Posh Garden XXI, amb un administrador interposat, que va resultar ser un cambrer de l’hotel, a la qual el primer dels acusats, a través de Rio Mairan, li va arrendar l’hotel una vegada reformat.
Al seu torn, aquesta nova societat, Posh Garden, va subarrendar el local a una tercera empresa, Capricornio 2012, i tot seguit l’amo de l’hotel va adquirir 1.500 accions de la primera empresa (Posh Garden) a la qual ell mateix havia llogat l’establiment. Després, es va nomenar el segon dels processaments com el seu nou administrador.
Finalment, el primer processament, com a representant de l’empresa propietària de l’edifici, Va riure Mairan, va interposar una demanda de desnonament contra l’empresa a la qual li havia llogat l’hotel, Posh Garden, «beneficiant-se d’aquesta manera tots dos acusats de les reformes realitzades en el local que no van ser pagades íntegrament, així com de l’explotació d’un local ja reformat».
Un ho assumeix, un altre ho nega
El segon dels acusats, titular de Maqu La Nucia, va assumir l’autoria dels fets i va acceptar els termes de l’acusació formulada per la Fiscalia. No obstant això, el primer dels processaments, administrador de Rio Mairan, va negar la maquinació que se li atribuïa i va assegurar que no va tindre cap intervenció en la contractació de les obres. Així, el seu defensa va sol·licitar la seua lliure absolució.
No obstant això, el tribunal incideix en què els representants de les empreses que van executar les obres van declarar durant la vista que havia sigut aquest últim qui havia negociat amb ells l’execució dels treballs i qui els havia dit que havien de facturar a nom de l’empresa del primer dels processaments.
La sentència conclou que aquest acusat «va muntar una xarxa societària amb la intenció de difuminar la seua implicació en els fets» fins al punt de promoure la formació d’una societat per a explotar el local «que finalment acaba sota el domini d’aquest acusat, per la qual cosa pot afirmar-se que l’acusat es va autocontractar l’arrendament de local de negoci».
La fallada imposa una pena d’un any i sis mesos de presó per a l’acusat que va reconéixer els fets, així com una altra de tres anys de presó per al propietari de l’hotel, i se’ls considera autors d’un delicte d’estafa agreujada per la quantia de l’import impagat.
Al temps, estableix que els condemnats indemnitzen a cadascuna de les empreses que van executar les reformes amb les quantitats degudes, amb els interessos legals corresponents.
