La Secció Primera de l’Audiència provincial d’Alacant ha absolt a un padrastre acusat d’agredir sexualment i maltractar a la filla de la seua parella, entre 2010 i 2016, i des de què la menor tenia set anys. S’ha considerat que no han quedat prou acreditats els fets pels que la Fiscalia sol·licitava fins a 18 anys de presó.
La sentència compta amb el vot particular d’una de les magistrades del tribunal, que considera que la declaració de la menor està corroborada per altres testimonis. Estos avalen l’existència d’una anòmala situació familiar d’abandó i aïllament, com a mínim des de 2011, i que és sospitosa de maltractament. Per tant, considera que ha d’imposar-se a l’acusat 14 anys de presó.
Fiscalia atribuïa al padrastre un delicte continuat d’agressió sexual i un altre de maltractament habitual per intentar penetrar-la vaginalment quan la xiqueta tenia set anys. A més, també li feia altres agressions i tocaments i li pegava de manera continuada amb les mans, punys, pals, barres de ferro i amb un martell al cap.
Els fets es remunten al mes d’abril de 2017, quan la xiqueta va denunciar per maltractaments al seu padrastre després de què s’activara el protocol dels servicis socials en saber-se en l’IES, a través de la seua versió, que eixe cap de setmana havia sigut castigada a estar tancada en casa i a dormir en terra. A més, la menor va afirmar que només havia menjat un entrepà en eixos dies.
Tot i això, dos magistrats de la sala creuen que els fets no han quedat acreditats perquè l’única prova potencial de càrrec ha consistit en la declaració de la denunciant, menor d’edat. Mentres, la mare la desmentix i assegura ser testimoni de lesions per causes fortuïtes i accidentals, igual que l’acusat, i assenyala que en el seu moment el pare biològic tampoc li va donar crèdit.
Per tant, segons la sala, «no es dóna cap corroboració perifèrica» que oferisca «dades objectives» que permeten trencar amb la presumpció d’innocència. A més, indica que, en l’exploració judicial, la menor va declarar sobre el maltractament, però no sobre els abusos.
El tribunal assenyala que l’absolució «no vol dir que la testimoni haja faltat a la veritat, sinó que amb la seua declaració» en el juí, juntament amb la resta de proves valorades, «no és suficient» per a condemnar a l’acusat. Per contra, una de les dos magistrades de la sala ha emés un vot particular en el que apunta que no compartix la decisió majoritària, ni en el contingut ni en els fets ni en els fonaments de dret.
«Dominació» imposada
La magistrada sosté que es van produir tots els fets davant una situació de «dominació» imposada sobre la xiqueta a través de maltractaments habituals. A més, explica que l’existència de diferents marques, senyals, cicatrius i ferides en el cos van ser observades per professors de diferents col·legis i per la declaració d’una orientadora i de la coordinadora de servicis socials de l’ajuntament.
L’orientadora de l’IES va explicar que la xiqueta estava en situació de «desprotecció parental», que usava una roba que l’avergonyia; amb pantalons i mànega llarga encara que fera calor i que li van tallar el pel a esquilons i molt curt –que els pares van atribuir a la presència de polls–. D’esta forma, la magistrada considera que el relat de la menor és coherent, adequat a l’edat i al record i reunix els criteris que, segons els perits, fan que resulte creïble.
