La pandèmia, la situació econòmica o la guerra han augmentat els problemes de salut mental a tot el món. A Espanya, aquestes situacions han disparat el consum de pastilles contra l’ansietat o la depressió. L’últim informe de la Junta Internacional de Fiscalització d’Estupefaents (JIFE) de Nacions Unides evidència que Espanya és el país del món on es prenen més benzodiazepines. Entre els medicaments d’aquest tipus més consumits es troben l’alprazolam, diazepam, lorazepam i oxazepam.
Al dia, per cada 1.000 habitants, es prenen unes 100 dosis d’ansiolítics, sedants o hipnòtics. S’usen sobretot per a tractar l’ansietat, l’estrés o la depressió. El consum d’aquests medicaments ha de ser puntual i no ha de sobrepassar els tres mesos, passat aquest temps el risc d’addicció comença a multiplicar-se.
La guia de bones pràctiques de Socidrogalcohol culpa també al “doctor Google”, al qual acudeixen per a automedicar-se les “persones a les quals els costa enfrontar-se als problemes quotidians, que no volen patir i que recorren a la química per a descansar, llevar-se l’ansietat o per a dormir”. “Les benzodiazepines són una eina, tal vegada no és la millor, però ara és l’única que hi ha”.
És cert que la pandèmia ha augmentat els problemes de salut mental a tot el món. Ho va constatar un estudi publicat en The Lancet, amb 53 milions més de casos de depressió severa i 76 milions més d’episodis d’ansietat a partir de 2020. Però només a Espanya es donen dades tan altes de consum.
Entre les causes que destacava l’OCDE estan la medicalització de problemes quotidians, la crisi socioeconòmica, visites massa breus a Atenció Primària, el baix cost de les benzodiazepines i “l’escassa oferta, quasi anecdòtica, de tractament psicològic en la sanitat pública”.
Quan una persona té un “esdeveniment vital estressant” és lògic que tinga problemes per a dormir, com explica Cano. “Els somnífers ajuden, però el problema de base continua sent ací”.
En el cas de les persones majors de 65 anys, les dades de consum de benzodiazepines i antidepressius augmenten considerablement. I també ho fan problemes afegits com el risc de caigudes. Quasi la meitat de les persones majors que ha patit fractura de maluc i/o pelvis consumeix benzodiazepines.
“Les persones majors és més fàcil que creguen en les pastilles abans que en l’aprenentatge”, indica l’especialista.
“Des d’un punt de vista sociocultural, si no haguérem tingut les benzodiazepines no sé què hauria sigut d’aquest país. En la majoria dels casos el malestar acaba quan pots pagar la hipoteca i aqueixos són mecanismes que el nostre estat de benestar no contempla, així que es continuaran usant”, remarca el doctor.
Salut mental
L’enquesta sobre salut mental dels espanyols durant la pandèmia que va publicar el febrer de 2021 el CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques) revela que el 8,8% de la població espanyola ja prenia abans de l’aparició de la covid-19 algun tipus de medicació per a tractar-se un problema de salut mental.
El 69% assegurava que havia estat amb aqueix tractament més de tres mesos i el 77% reconeixia que el continuava prenent temps després que li ho prescrigueren.
La Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrés (SIGUES) evidència que dos de cada tres casos de trastorns d’ansietat o depressió són atesos només pel metge de família. Diversos estudis demostren que, si aquests pacients reberen atenció psicològica, el 70% deixaria de patir la malaltia.
Les llargues llistes d’espera desnonen a milers de persones que necessiten ser ateses. La realitat és que en el Sistema Nacional de Salut d’Espanya hi ha una ràtio d’entre 5 i 6 psicòlegs clínics per cada 100.000 habitants, molt lluny dels 18 que hi ha en altres països de l’entorn de la Unió Europea.
