Mastodon
30.1 C
València
Dijous, 18 setembre, 2025

La Comunitat Valenciana ocupa el segon lloc en desaparició de menors

Amb un total de 470 consultes vinculades a 161 casos de desaparició de menors, la Comunitat Valenciana, és la segona de les autonomies de l’Estat espanyol quant a xifres vinculades a desaparicions. Estes dades suposen el 16,3% del total de les peticions d’ajuda rebudes pel telèfon de la Fundació ANAR per a Casos de xiquets Desapareguts, 116 000.

Estes xifres només les va superar durant l’any passat, la Comunitat de Madrid (822 consultes, fet que suposa un 28,4% del total i 318 casos). En tercer lloc, i per darrere de la Comunitat Valenciana hi ha Andalusia (305 consultes, fet que suposa un 10,5% i 103 casos).

Són les dades facilitades al Dia Internacional dels Menors Desapareguts que indica que el telèfon ANAR per a Casos de xiquets Desapareguts 116 000, número únic harmonitzat de la Unió Europea, va rebre 2.892 peticions d’ajuda per desaparicions el 2021 que van desembocar en l’atenció de 1.172 ​​casos.

La fuga, lidera les desaparicions

Quant als motius de les consultes esmentades, s’agrupen en sis apartats: fugida o ideació de fugida; expulsions de la llar; sostracció parental; pèrdua, accident o altre tipus de desaparició; segrest per part de tercers; o xiquet, xiqueta o adolescent migrant no acompanyat.

El fet d’escapar continua sent la principal causa de desaparició, amb un 66,5% del total dels 1.172 casos atesos (779 casos). En la majoria, els seus protagonistes estan fugint de greus situacions de violència, com ara maltractament físic o psicològic, abús sexual, violència de gènere o assetjament escolar. Els casos de fuga atesos per la Fundació ANAR s’han incrementat respecte al 2020 en un 52,7% (779 casos el 2021 davant dels 510).

Els segueixen en importància els menors d’edat expulsats de la llar amb 212 casos (18,1% del total). “En molts casos els pares d’estos menors tenien problemes per fixar límits i gestionar els seriosos trastorns de conducta dels seus fills. No saben com actuar i el seu grau de desesperació els porta a expulsar-los de casa, cometent un delicte greu”, explica Benjamí Ballesteros, director de Programes de la Fundació ANAR. Les expulsions han crescut del 2020 al 2021 un 26,9% (212 respecte a 167).

En tercer lloc hi ha les sostraccions o segrestos parentals (101 casos que suposen un 8,6% del total de desaparicions). Solen ocórrer al si de parelles mixtes en què un dels seus membres és estranger. La seua dificultat s’agreuja quan es produeix en països que no són signants del Conveni de la Haia. Les sostraccions parentals han augmentat un 48,5% (101 casos davant de 68).

Augmenten els casos de segrestos

Tot i que Espanya és un país segur, destaca l’increment de casos de segrestos amb fins criminals, que són la causa de desaparició més greu. ANAR ha tingut constància el 2021 de 18 casos, fet que suposa un increment del 125% respecte al 2020, en què es van produir 8 casos.

Pel que fa als menors d’edat migrants no acompanyats (0,3%), ANAR ha intervingut el 2021 en 4 casos. Per això demanem des de la Fundació que ens ajuden a fer arribar el telèfon 116 a això xiquets, xiquetes i adolescents no acompanyats que poden acabar en mans de sectes, xarxes de prostitució infantil o pedofília.

Finalment, les pèrdues, accidents o altres tipus de desaparicions han augmentat un 28,9% en passar de 45 casos el 2020 a 58 el 2021.

Perfil del/la desaparegut/da

A la Fundació ANAR s’han rebut més casos per xiquetes desaparegudes (66,0%) que per xiquets (33,5%). El grup d’edat de 16 i 17 anys concentra el 39,9% dels casos, seguit dels adolescents de 14 i 15 anys (30,6%). El 79,4% dels casos de fugides correspon a xiquets a adolescents d’entre 14 i 17 anys.

En un 75,6% dels casos, la Fundació ANAR ha ofert atenció psicològica, jurídica i social de forma simultània i s’han dut a terme 185 seguiments de suport personalitzat als familiars de menors desapareguts el 2021. “Una de les pitjors coses que pot passar a un ésser humà des d’un punt de vista psicològic és la desaparició d’un dels seus fills -explica Sonsoles Bartolomé, directora del Departament Jurídic de les Línies d’Ajuda ANAR-. Per això a ANAR lluitem perquè no es produïsquen més casos i demanem que es concedisca a les famílies l’estatus de víctimes”.

Xiquets ucraïnesos desapareguts

Missing Europe Children, organisme que agrupa tots els telèfons de desapareguts d’Europa, ha volgut destacar este any, amb motiu del Dia Internacional dels Menors d’Edat Desapareguts, l’alarmant desaparició de més de 2.000 menors d’edat ucraïnesos des que va començar la invasió russa del seu territori. Tots ells poden estar a risc de tracta, prostitució o trànsit de menors.

ANAR es troba sobre això en permanent contacte amb Magnolia, la seua homòloga ucraïnesa, que segueix gestionant el telèfon 116 al seu país malgrat les terribles condicions provocades per la guerra.

El Telèfon ANAR per a Casos de xiquets Desapareguts 116, que a Espanya gestiona la Fundació des que este servei va entrar en vigor el 000, funciona en col·laboració amb el Centre Nacional de Desapareguts pertanyent al Ministeri de l’Interior. I com la resta de les Línies d’Ajuda ANAR (que inclouen el telèfon ANAR d’atenció a xiquets, xiquetes i adolescents en risc 900 20 20 10 i el chat.anar.org) funciona les 24 hores del dia, és gratuït i garanteix la confidencialitat.

A qui atén el telèfon 116

El telèfon 116 atén tant a menors d’edat com a adults implicats en una desaparició d’un xiquet, xiqueta o adolescent, siga quina siga la seua causa. Des d’ell s’ofereix ajuda a la denúncia i la connexió immediata amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat i policies autonòmiques; suports psicològic i emocional als menors desapareguts i les seues famílies; assessorament jurídic i social; i suport i col·laboració en les investigacions policials. A més, ANAR promou la cooperació internacional i la col·laboració ciutadana difonent els casos de desaparició.

Últimes notícies

Toni Pérez lamenta la visita de Sánchez: sense tren a l’aeroport ni segona pista

El president de la Diputació d'Alacant titlla de decebedora la visita de Pedro Sánchez a l'aeroport i denúncia que no hi haja compromisos per al tren ni per a una segona pista.

La Generalitat bateja el viaducte d’accés a Torrent com a pont de la Comunitat de Madrid

La Generalitat canvia de nom el viaducte de la CV-403 que creua el barranc de Poio, a l'entrada de Torrent, com a pont de la Comunitat de Madrid. El gest agraïx el suport aportat després de les inundacions i el desplegament d'autobusos que va mantindre la mobilitat fins a la reobertura de Metrovalencia.

Detinguda pel presumpte escanyament d’una amiga amb un cable d’aspiradora a Benidorm

Una britànica de 64 anys ha sigut arrestada després de la mort per asfíxia d'una altra dona de 66 en un apartament del Racó de Loix. La investigació continua oberta.

El Consell titlla d’engrunes els 1.000 milions per a l’aeroport d’Alacant-Elx

El Consell critica que la inversió de 1.000 milions prevista per Aena per a Alacant-Elx no compensa el dèficit inversor i reclama decisions sobre segona pista i enllaç ferroviari.

Mor als 86 anys Batiste Martí, primer vacunat contra la covid en la Comunitat Valenciana

Batiste Martí, primera persona vacunada contra la covid en la Comunitat Valenciana, ha mort als 86 anys en la residència PMD Verge del Miracle de Rafenbunyol. L'ajuntament va emetre un bàndol i el funeral es va celebrar a La Pobla de Farnals.

Calp guarda dos minuts de silenci per la mort d’una bebé i una xiqueta de 4 anys

L'ajuntament convoca un acte de dol este divendres a les 10.00 en la plaça Miguel Roselló després de dos accidents mortals recents. La mesura s'emmarca en tres dies de dol oficial.

Sime Llicer convertix el MuVIM en una camara de les meravelles amb Talea

El MuVIM exhibix fins al 7 de desembre Talea, la camara de les meravelles de Sime Llicer inspirada en les Wunderkammer. La mostra proposa un recorregut ludico i simbolico que convida a mirar el món amb una altra escala.

Mazón tanca amb Indra un pla per a crear 1.000 ocupacions en 2026 en la Comunitat Valenciana

El Consell pacta amb Indra l'ampliació de la seua activitat estratègica i la creació de 1.000 ocupacions qualificades en 2026, amb focus en ciberseguretat i ús d'IA.