Després de més de cinc anys de treballs i preparació, el Centre d’Art Hortensia Herrero ha obert hui les seues portes amb l’objectiu d’obrir una nova finestra a l’art contemporani i acostar el mateix als valencians i visitants de la ciutat. Situat en el cor de la ciutat, l’espai, que consta de 3.500 metres quadrats expositius, acollirà una selecció de la col·lecció privada d’Hortensia Herrero, vicepresidenta de Mercadona i presidenta de la Fundació que porta el seu nom.
Coneguda pel seu compromís amb l’art i la cultura, la presidenta de la Fundació Hortensia Herrero ha sigut la força impulsora darrere d’este projecte, la visió i la dedicació del qual han sigut fonamentals per a convertir este projecte en realitat. Un projecte que, entre la restauració de l’edifici i les diferents intervencions realitzades, tant arquitectòniques com artístiques ha suposat un cost de 40 milions d’euros.
El Centro de Arte Hortensia Herrero abre mañana sus puertas al público.
— Centro de Arte Hortensia Herrero (@CentroArteHH) November 10, 2023
➞ Más de 100 obras de alrededor de 50 artistas.
➞ 6 obras site-specific
➞ 40M€ invertidos en el proyecto.
Entradas en https://t.co/yc87t8Lkrb
Toda la información aquí 👇 https://t.co/3nLTbNMOak
“Per a mi, aquest és un dia molt bonic. Set anys i mig ha sigut molt de temps de la meua vida, molt de temps de treball dels arquitectes, de Carlos Campos, Carlos Barberá, l’equip de Mercadona i dels meus col·laboradors de la Fundació Hortensia Herrero, liderats per Alejandro Silvestre. Per fi aquest Centre d’Art és una realitat”, va arrancar Hortensia Herrero. “Un dels objectius que té la meua Fundació és vetlar pel patrimoni de la ciutat, traure a la llum la bellesa d’edificis que són la nostra història i estan en ruïnes. Crec que, amb esta restauració, eixe objectiu es complix. Si a això s’afig la meua col·lecció d’art, considere que s’està creant un focus cultural a València per a gaudi dels valencians i visitants”.
Una col·lecció privada d’art contemporani
La primera presentació d’esta col·lecció, i amb la qual ha obert les seues portes el Centre d’Art Hortensia Herrero demà, este dissabte 11 de novembre, inclou més de 100 obres de més de 50 artistes.
Noms com Andreas Gursky, Anselm Kiefer, Georg Baselitz, Anish Kapoor, Mat Collishaw, Cristina Iglesias, Manolo Valdés, Michal Rovner, Ann Veronica Janssens, Eduardo Chillida o Tony Cragg són només alguns dels més de 50 artistes que tindran alguna obra en alguna de les 17 sales expositives amb les quals compta el Centre d’Art Hortensia Herrero. Al costat d’ells, artistes de renom internacional com David Hockney, El Anatsui i Peter Halley, o els espanyols Miquel Barceló, Blanca Muñoz, Julio González, Antonio Girbés, Juan Genovés o Joan Miró.
La col·lecció compta amb l’assessorament de Javier Molins, director artístic del Centre d’Art Hortensia Herrero: “No sols hem portat una sèrie de noms destacats de l’art contemporani, sinó que hem portat el millor art d’aquests creadors perquè hi ha hagut una gran implicació per part dels artistes. En moltes ocasions, se’ls ha demanat que feren alguna cosa expressament per al centre d’art o hem esperat temps fins a trobar l’obra que millor encaixara en la col·lecció”.
Sis ‘site-*specifics’ en el CAHH
L’espai que alberga aquesta exposició, l’antic Palacio Valeriola, ha sigut restaurat per l’estudi ERRA Arquitectura. A la bellesa d’un espai històric singular i que recull tota la història de la ciutat, a més, se sumarà la intervenció específica de sis racons del Centre d’Art. Es tracta de sis ‘site-*specifics’ que es funden amb l’edifici realitzats per artistes de nivell internacional. Jaume Plensa, que va visitar el CAHH en ple procés de restauració de l’edifici, ha intervingut l’absis que comunica el palau amb el jardí. El melic (‘melic’, en català, com ho va batejar el propi Plensa) de l’edifici, té ara les parets inundades de lletres i símbols de diferents alfabets de tot el món.
Tomás Saraceno ha fet una instal·lació composta per sis núvols formats per tetraedres i dodecaedres irregulars coberts per panells iridescents que omplin totalment el vestíbul de setze metres d’altura. Siguen Scully ha intervingut en l’antiga capella del Palau, omplint de color l’espai. Scully va proposar fer una intervenció integral en la capella que incloguera tant les finestres de les parets com els cristalls de la cúpula. Una intervenció que es completaria amb una de les seues pintures pertanyents a la sèrie Landline, caracteritzades per les franges horitzontals de diversos colors.
Cristina Iglesias ha intervingut la connexió entre el palau i l’edifici annex, en una obra en la qual el visitant podrà sentir-se dins d’esta. Olafur Eliasson ha donat vida en un altre dels corredors de l’edifici a un túnel amb dos punts de vista molt diferenciats: el d’entrada, en el qual podem veure mil trenta-cinc cristalls, cadascun amb un disseny i una posició diferents i que contenen tots els colors de l’arc de Sant Martí, i el d’eixida, en el qual veiem un túnel negre. I, finalment, Mat Collishaw, l’obra del qual es caracteritza pel tractament de temes clàssics de la història de l’art amb la tecnologia moderna.
Hortensia Herrero va quedar fascinada pel vídeo Sordid Earth que l’artista havia creat per a la cortina de Ron Arad (que la mateixa Hortensia Herrero va portar a València l’estiu de 2022), per la qual cosa li va encarregar que realitzara un vídeo expressament per al centre d’art. Va lliscar la idea que podia estar inspirat en les Falles de València, una altra de les grans passions de la mecenes.
Es tracta, en definitiva, de sis intervencions que, més enllà de dialogar amb l’espai, acaben integrant-se en el propi edifici i dotant-li d’una singularitat major. Totes estes obres es quedaran per sempre en el centre d’art, enriquint l’arquitectura del mateix i dotant d’ànima a este edifici.
Suport a l’ecosistema artístic valencià: sala Obert València
Radicat com està el Centre d’Art a València, Hortensia Herrero no ha volgut oblidar l’art més emergent i l’ecosistema galerístic de la ciutat. La mecenes valenciana “es va iniciar en el col·leccionisme en la seua pròpia ciutat en adquirir obres d’art dels artistes que exposaven en les seues galeries per al seu propi gaudi en la intimitat de la seua llar. Una pràctica que ha continuat amb el temps i que ha institucionalitzat a través del premi d’adquisició que cada any atorga dins de l’esdeveniment conegut com a Obert València, amb el qual les galeries de València inicien la temporada al setembre. De 2014 a 2022, vint-i-una obres de setze artistes han passat a formar part de la col·lecció Hortensia Herrero a través d’este premi d’adquisició, i dos sales del CAHH s’han condicionat per a mostrar una selecció d’estes obres adquirides en les galeries de València”, explica Javier Molins.
