Hi haurà una nova branca més general, podrà obtindre’s el títol amb un suspens i, de manera excepcional, es permetrà impartir-lo en tres anys en lloc d’en dos. Així serà el Batxillerat des del pròxim curs escolar, segons el decret que aprovarà el Consell de Ministres hui i mitjançant el qual s’estableixen els ensenyaments mínims d’aquesta última etapa.
Es tracta de l’últim currículum que quedava arracada d’aprovar pel departament de Pilar Alegría, després que la setmana passada es donara llum verda al d’Educació Secundària Obligatòria (ESO). Ve, per tant, a completar el procés de reforma que dicta la llei educativa, la LOMLOE, i que fixa el mínim a tindre en compte per les comunitats autònomes (60% o 50% per a les quals tenen llengua cooficial) a l’hora de desenvolupar els seus propis models.
Precisament en línia amb el que marca la també coneguda com a ‘llei Celaá’, aquesta etapa -prèvia als estudis superiors o fins i tot a la vida laboral- pretén preparar als estudiants des d’un punt de vista més competencial que de coneixements.
Això és, que posa més l’accent en el «saber fer» que no únicament en els continguts de les matèries. D’aquí ve que un dels canvis més sonats haja sigut el fet que es permetrà obtindre el títol amb un suspens. Dit d’una altra manera, els alumnes podran passar a la universitat, per exemple, malgrat no haver superat una matèria.
Titular amb suspens… però amb condicions
Això sí, hi haurà requisits. Perquè un alumne amb un suspens puga optar a obtindre el títol, han de donar-se quatre condicions: que l’equip docent considere que ha aconseguit els objectius d’eixida necessaris en aquesta etapa; que no haja abandonat l’assignatura (faltes d’assistència continuades i sense justificar); que s’haja presentat a tots els exàmens i recuperacions; i que la mitjana de totes les matèries (inclosa la suspesa) siga igual o superior a cinc (sobre deu).
Els més reticents a aquesta mesura al·leguen que això posa en escac a l’excel·lència en la formació o al mèrit de l’estudi, però des d’Educació defensen que, simplement, el que han fet ha sigut aproximar-se més al sistema de compensació que s’adopta en les universitats per a obtindre el títol.
«No és una novetat«, va indicar aquest dilluns el secretari d’Estat d’Educació, Alejandro Tiana, en una trobada amb els mitjans en el qual ha posat com a exemple altres països com Portugal o Alemanya en el qual han adoptat sistemes semblants. «És un canvi de cultura escolar», va subratllar.
El títol també es podrà obtindre si s’han superat les matèries comunes del títol de Tècnic en Formació Professional (FP) i, per a la branca d’Arts, mitjançant el títol de Tècnic en Arts Plàstiques i Disseny o després d’haver superat els Ensenyaments Professionals de Música o de Dansa.
Noves modalitats de batxillerat
Ara hi ha tres tipus de batxillerat: humanitats i ciències socials, ciències i arts. Amb la nova norma, arts es dividirà en dos. D’un costat, música i arts escèniques. I d’un altre, arts plàstiques.
Ciències es dirà ara ciències i tecnologia.
Hi haurà una nova modalitat: el batxillerat general, pensat per als alumnes que encara no tenen molt clara la seua futura trajectòria professional i en el qual podran cursar matèries dels models ja vigents.
L’objectiu és impregnar el nou batxillerat de la diversificació dels estudis superiors.
D’aquesta manera, “s’intentarà seduir als xavals perquè continuen estudiant, superant la tradicional dualitat entre les ciències i les lletres. Igual que les altres tres opcions, el batxillerat general donarà accés a la formació de grau superior, universitat inclosa”, explica el secretari d’Estat d’Educació, Alejandro Tiana.
Les controvèrsies
En el departament indiquen que altres països com Portugal o Alemanya ja han adoptat sistemes semblants. “És un canvi de cultura escolar”, va indicar el secretari d’Estat d’Educació, Alejandro Tiana, en una trobada amb els mitjans.
Una nova modalitat per a no tancar portes
El nou Batxillerat crea una nova modalitat, la General, amb la possibilitat de combinar assignatures de les altres modalitats per a no tancar portes de cara a futurs estudis. Serà una modalitat més flexible que pretén oferir una via més individualitzada als alumnes i reduir la taxa d’abandó escolar.
En ella es marquen únicament com a obligatòria l’assignatura de Matemàtiques generals (en primer) i Ciències generals (en segon). L’alumne que opte per aquesta modalitat podrà estudiar assignatures com a Economia, Emprenedoria i Activitat Empresarial o Moviments Culturals i Artístics; que al seu torn combinarà amb qualsevol de les matèries de les altres modalitats.
No en tots els instituts
A causa de la quantitat de matèries que cal oferir, no tots els centres estaran en disposició de tindre disponible per al curs que ve el batxillerat general. Les comunitats autònomes seran les que concedisquen l’autorització administrativa.
El ministeri afirma que no estem davant de cap problema, ja que la implantació pot ser gradual.
Dos anys i en alguns casos tres
El batxillerat es cursarà en dos anys. Encara que el nou decret estableix la possibilitat de realitzar-lo en tres anys per als estudiants que cursen simultàniament algun tipus d’ensenyaments artístics (en un conservatori, per exemple) o per als esportistes d’alt nivell i rendiment que necessiten flexibilitat per a compaginar totes dos activitats.
Es preveu també la possibilitat de contemplar altres circumstàncies “personals, temporals o permanents” que puguen aconsellar aquesta mesura.
Assignatures noves: perspectiva de gènere
Un dels aspectes generals que destaca el Ministeri d’Educació és la introducció de l’objectiu que fomenten una actitud responsable i compromesa en la lluita contra el canvi climàtic, prestant especial atenció a la perspectiva de gènere en tota l’orientació educativa i professional.
Quant a les assignatures, es mantenen com a comunes en el primer curs:
Educació Física, Filosofia, Llengua Castellana i Literatura I i, si n’hi haguera, Llengua Cooficial i Literatura I i Llengua Estranger.
Per al segon curs, les assignatures que hauran d’impartir-se, independentment de la branca triada són:
Història d’Espanya, Història de la Filosofia, Llengua Castellana i Literatura II, Llengua Cooficial i Literatura II (si n’hi haguera) i Llengua Estrangera II.
Incorporacions
Per exemple, en la modalitat de Ciències i Tecnologia s’incorpora de manera transversal assumptes relacionats amb el desenvolupament sostenible. A més, es configura una nova matèria, Tecnologia i Enginyeria, que aspira a acostar a l’alumnat a l’entorn laboral propi de l’activitat tecnològica.
Filosofia
El secretari d’Estat d’Educació va destacar la incorporació d’història de la filosofia en 2n (l’assignatura ha desaparegut com a optativa en 4t de l’ESO), així com una matèria d’història contemporània perquè els alumnes porten estudiant història des que comencen el col·legi. “En batxillerat no hi ha temps material per a impartir tota la història, inclosa la prehistòria”.
Empresa i disseny de models de negocis
Apareix una assignatura nova en la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials. Es denominarà: Empresa i disseny de models de negocis. Es cursarà en segon i “pretén enfrontar a l’alumnat a l’elaboració de projectes d’empreses amb creativitat i iniciativa”.
Així mateix, s’incorpora la possibilitat que els que opten per aquesta branca, no hagen de renunciar a Matemàtiques, si opten per altres llengües.
Literatura Dramàtica, Cor i tècnica vocal i Projectes artístics
En Arts, s’introdueix l’assignatura de Literatura Dramàtica, que pretén oferir un coneixement més especialitzat i pal·liar així amb el que considera Educació que era un currículum massa extens el que es donava amb Literatura universal. Es creen addicionalment dos assignatures: Cor i tècnica vocal i Projectes artístics.
