El govern espanyol podria canviar prompte les restriccions: el motiu

 

La incidència del coronavirus continua baixant en moltes comunitats autònomes. Andalusia, Múrcia, Galícia, País Basc, Navarra, Cantàbria i Castella La Manxa han mostrat un descens del número de casos important que ha provocat que algunes administracions autonòmiques es plantegen un cert relaxament de les mesures.

 

És el cas de la comunitat manxega, que segons les darreres dades, ha passat de tindre una incidència acumulada a 14 dies de 1.300 a tindre 720 en este moment. I la tendència seguix a la baixa. Per esta raó, el president de la comunitat, Emiliano García-Page, ha anunciat este dilluns un nou paquet de mesures d’obertura en dos fases que entra en vigor a partir de hui. En definitiva, va certificar l’aprovació d’una nova desescalada per anar reprenent a poc a poc l’activitat econòmica davant la baixada de la incidència.

 

Tot i això, potser algunes comunitats i inclòs el mateix govern espanyol es replantegen el relaxament de les mesures després de l’alarmant dada que ha arribat este cap de setmana: la gran quantitat de festes il·legals que s’han fet.

 

L’alarmant número de festes il·legals durant el cap de setmana de Sant Valentí

Durant este cap de setmana de Sant Valentí, la policia ha hagut de desmantellar en Espanya centenars de festes i reunions il·legals organitzades per irresponsables que no dubten en saltar-se les normes imposades per frenar l’expansió del virus. Ni límit d’aforament, ni mesures de seguretat, ni toc de queda. La solidaritat brilla per la seua absència entre esta població que no atén a les conseqüències del virus.

 

Al llarg de la nit de divendres i dissabte, només en Madrid, la policia va haver d’aturar 250 festes il·legals celebrades en locals i domicilis privats. La celebració més greu es va detectar al soterrani d’un local comercial sense ventilació ni eixides d’emergència a on es van reunir 66 persones, de les que 11 eren menors d’edat. També es va desmantellar una festa en un pis turístic a on es van reunir més de 50 persones incomplint les normes sanitàries.

 

A causa de la resistència dels acusats, la intervenció de la policia va acabar amb la detenció de huit persones, set hòmens i una dona, com a presumptes responsables de delictes d’atemptat contra agents de l’autoritat i detenció il·legal. En una altra festa clandestina, es van posar 45 actes per incomplir la normativa i es va sancionar un local d’oci per incomplir l’aforament permès. També es va sancionar un local a on es van trobar 16 persones amagades.

 

En total, els agents de Madrid han fet 481 propostes de sanció per no portar mascareta i 421 per estar en un mateix recinte més de sis persones. En declaracions a TeleMadrid, el comissari de la Policia Nacional, José Luis Morcillo, va detallar que el perfil dels assistents a estes festes il·legals són jóvens de 20 i 30 anys que coneixen molt bé les tàctiques policials per estalviar-se la llei.

 

Festes il·legals en Espanya

Tot i que Madrid encapçala el número de festes il·legals, altres comunitats autònomes també han desallotjat festes i han proposat sanció per aquelles persones que creien que podien trencar les restriccions. A l’illa d’Eivissa, s’han desallotjat una festa en una nau abandonada a on participaven 25 jóvens, mentres que en Alacant la Policia Local va dissoldre 20 festes en cases i tres festes al carrer amb 142 denúncies per incomplir l’estat d’alarma.

 

Al País Basc, es va desallotjar una festa en una casa d’Abadiño, Biscaia, amb huit persones, cap d’elles empadronades al municipi, mentres que en Navarra la Policia Foral ha posat este cap de setmana 45 denúncies per incompliment i ha desarticulat huit festes al carrer i sis en vivendes.

Últimes notícies

Els WhatsApp entre Mazón i Catalá revelen que ja parlaven de “desenes de morts” a les 23.27 hores de la dana

Els missatges de WhatsApp aportats al jutjat mostren que Carlos Mazón va advertir María José Catalá a les 23.27 hores del 29 d’octubre de 2024 que hi havia “desenes de morts” per la dana, i revelen també dubtes interns sobre protocols i gestió municipal de l’emergència.

La investigació per la DANA a València incorpora l’alcalde pedani de la Torre com a testimoni

La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA ha citat com a testimoni l’alcalde pedani de la Torre, ha demanat la factura del mòbil de María José Catalá i més documentació a l’Ajuntament de València.

El PSPV planteja uns comptes per a 2027 que incorporen els 3.699 milions de la nova finançació

El PSPV ha registrat un pressupost alternatiu per a 2026 que reorienta 753 milions a sanitat, educació, vivenda i serveis socials, i que fixa les bases per a incorporar en 2027 els 3.699 milions previstos en el nou model de finançament autonòmic proposat pel Govern central.

Les màximes freguen els 41 graus en el quart dia d’ona de calor a la Comunitat

L’ona de calor continua a la Comunitat Valenciana amb 40,8 graus a Orihuela i valors pròxims als 40 en comarques de València, Alacant i Castelló, segons Avamet i Aemet.

La calor extrema es dona una treva en la Comunitat Valenciana este divendres

L’ola de calor que ha deixat més de 45 graus en la Comunitat Valenciana acaba este divendres, amb una baixada generalitzada de temperatures, especialment al sud i a l’interior de València.

L’alcalde de Xest denuncia que no va rebre cap avís de la Generalitat durant la DANA

José Morell ha declarat com a testimoni que ni ell ni l’Ajuntament de Xest van rebre cap comunicació del Consell durant la DANA del 29 d’octubre, tot i els nombrosos rescats al municipi.

La vaga ferroviària del 15 de juliol deixarà sense servei 328 trens de mitjana i llarga distància

La vaga convocada pel Sindicat Ferroviari per al 15 de juliol obligarà a cancel·lar 328 trens de mitjana, alta i llarga distància, amb serveis mínims del 73 % en alta velocitat i del 66 % en mitjana distància.

Les exportacions espanyoles de components per al calcer pugen quasi un 3 % en 2025 i retallen a la mitat el dèficit

Les vendes exteriors espanyoles de components per al calcer han arribat als 1.695,3 milions d’euros en 2025, un 2,9 % més que en 2024, mentres el dèficit comercial del sector s’ha reduït un 54 %, fins als 67,5 milions.