16 C
València
Dimarts, 27 gener, 2026

Quines mesures mantindrà el govern espanyol més enllà de l’estat d’alarma?

 

El Consell de Ministres ha aprovat la pròrroga de mesures socials més enllà de l’estat d’alarma. A través d’un nou decret, en el que el govern espanyol hi ha ampliat fins al 9 d’agost la suspensió dels desnonaments i dels talls d’aigua i llum, així com la pròrroga dels contractes d’arrendament d’habitatge habitual.

Hui s’ha aprovat la prohibició dels desnonaments de famílies vulnerables que viuen de lloguer i es prorroga la possibilitat d’una condonació en el pagament. Es garanteix, a més, el subministrament d’aigua i llum. Es tracta de mesures impulsades per Unidas Podemos, que ha pressionat perquè es mantinguen malgrat la desaparició de l’estat d’alarma.

Estes mesures van entrar en vigor al març de l’any passat i s’han anat prorrogant en diverses ocasions. Ara anaven a desaparéixer el 9 de maig amb l’estat d’alarma, però el Govern les allarga fins al 9 d’agost. Unidas Podemos té intenció a més de demanar la seua pròrroga, almenys, fins al 31 de desembre.

En el marc de les mesures que funcionaran almenys fins al 9 d’agost s’inclou la cobertura reforçada a les dones víctimes de la violència de gènere. Este és també un compromís del Govern, atés que a partir de l’estat d’alarma del 14 de març de 2020 les víctimes van quedar tancades a les seues cases a la mercé del seu agressor. Entén, doncs, que la pandèmia i les seues conseqüències socials obliguen a mantenir la vigilància sobre estes situacions de manera especial, més enllà de l’estat d’alarma.

El president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, ha descartat finalment una pròrroga de l’estat d’alarma, perquè després de donar-li moltes voltes, han arribat a la conclusió que el país no aguantaria econòmicament més restriccions.

Per això ho fia tot al seu pla que siguen les comunitats, d’acord amb els tribunals, les que apliquen les restriccions que creguen oportunes, però ja sense l’estat d’alarma, que empara les mesures més restrictives.
En el Consell de Ministres s’han definit els mecanismes per a poder continuar prenent mesures sense l’estat d’alarma. A més, s’ha aprovat un ampli decret que estableix les mesures que sí que es prorrogaran i les mesures sanitàries per al control de passatgers.

 

Nou mecanisme per a les restriccions sense l’estat d’alarma

El decret inclou també mesurades de caràcter sanitari, com facilitar que personal sanitari jubilat puga prestar els seus serveis durant la pandèmia. Es pretén així reforçar el sistema sanitari públic en una situació d’excepcionalitat. En concret, el decret empara la possibilitat de cobrar una pensió de jubilació i continuar exercint la medicina per al cas concret de la gestió del coronavirus. A més, el decret recull una mesura polèmica com és la suspensió de les juntes de propietaris fins al 31 de desembre.

Però el Consell de Ministres de hui ha servit també per a buidar el camí de les restriccions a partir del diumenge. La desaparició de l’estat d’alarma obria un període d’incertesa per a les comunitats autònomes, a l’hora de restringir els drets fonamentals dels ciutadans. Per això, el Consell de Ministres ha aprovat una reforma legal perquè les comunitats puguen demanar empara al Tribunal Suprem.

Fins ara, quan no havia estat d’alarma, les comunitats no podien aplicar les mesures més restrictives sense l’aprovació del Tribunal Superior de Justícia. Per a facilitar la situació a partir del diumenge, les administracions autonòmiques tindran una segona oportunitat, i el Tribunal Superior de torn tomba la mesura, podran portar-la al Tribunal Suprem. Això suposarà, a més, crear un precedent per a la resta d’Espanya.

Segons la vicepresidenta Carmen Calvo, «este decret incorpora instruments que donen resposta a situacions que es poden presentar, i permet continuar prenent moltes decisions de protecció».

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.