Quines mesures mantindrà el govern espanyol més enllà de l’estat d’alarma?

 

El Consell de Ministres ha aprovat la pròrroga de mesures socials més enllà de l’estat d’alarma. A través d’un nou decret, en el que el govern espanyol hi ha ampliat fins al 9 d’agost la suspensió dels desnonaments i dels talls d’aigua i llum, així com la pròrroga dels contractes d’arrendament d’habitatge habitual.

Hui s’ha aprovat la prohibició dels desnonaments de famílies vulnerables que viuen de lloguer i es prorroga la possibilitat d’una condonació en el pagament. Es garanteix, a més, el subministrament d’aigua i llum. Es tracta de mesures impulsades per Unidas Podemos, que ha pressionat perquè es mantinguen malgrat la desaparició de l’estat d’alarma.

Estes mesures van entrar en vigor al març de l’any passat i s’han anat prorrogant en diverses ocasions. Ara anaven a desaparéixer el 9 de maig amb l’estat d’alarma, però el Govern les allarga fins al 9 d’agost. Unidas Podemos té intenció a més de demanar la seua pròrroga, almenys, fins al 31 de desembre.

En el marc de les mesures que funcionaran almenys fins al 9 d’agost s’inclou la cobertura reforçada a les dones víctimes de la violència de gènere. Este és també un compromís del Govern, atés que a partir de l’estat d’alarma del 14 de març de 2020 les víctimes van quedar tancades a les seues cases a la mercé del seu agressor. Entén, doncs, que la pandèmia i les seues conseqüències socials obliguen a mantenir la vigilància sobre estes situacions de manera especial, més enllà de l’estat d’alarma.

El president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, ha descartat finalment una pròrroga de l’estat d’alarma, perquè després de donar-li moltes voltes, han arribat a la conclusió que el país no aguantaria econòmicament més restriccions.

Per això ho fia tot al seu pla que siguen les comunitats, d’acord amb els tribunals, les que apliquen les restriccions que creguen oportunes, però ja sense l’estat d’alarma, que empara les mesures més restrictives.
En el Consell de Ministres s’han definit els mecanismes per a poder continuar prenent mesures sense l’estat d’alarma. A més, s’ha aprovat un ampli decret que estableix les mesures que sí que es prorrogaran i les mesures sanitàries per al control de passatgers.

 

Nou mecanisme per a les restriccions sense l’estat d’alarma

El decret inclou també mesurades de caràcter sanitari, com facilitar que personal sanitari jubilat puga prestar els seus serveis durant la pandèmia. Es pretén així reforçar el sistema sanitari públic en una situació d’excepcionalitat. En concret, el decret empara la possibilitat de cobrar una pensió de jubilació i continuar exercint la medicina per al cas concret de la gestió del coronavirus. A més, el decret recull una mesura polèmica com és la suspensió de les juntes de propietaris fins al 31 de desembre.

Però el Consell de Ministres de hui ha servit també per a buidar el camí de les restriccions a partir del diumenge. La desaparició de l’estat d’alarma obria un període d’incertesa per a les comunitats autònomes, a l’hora de restringir els drets fonamentals dels ciutadans. Per això, el Consell de Ministres ha aprovat una reforma legal perquè les comunitats puguen demanar empara al Tribunal Suprem.

Fins ara, quan no havia estat d’alarma, les comunitats no podien aplicar les mesures més restrictives sense l’aprovació del Tribunal Superior de Justícia. Per a facilitar la situació a partir del diumenge, les administracions autonòmiques tindran una segona oportunitat, i el Tribunal Superior de torn tomba la mesura, podran portar-la al Tribunal Suprem. Això suposarà, a més, crear un precedent per a la resta d’Espanya.

Segons la vicepresidenta Carmen Calvo, «este decret incorpora instruments que donen resposta a situacions que es poden presentar, i permet continuar prenent moltes decisions de protecció».

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El xofer de Mazón s’acull a la seua declaració judicial i evita respondre en la comissió del Congrés sobre la dana

El conductor de Carlos Mazón durant la dana de València es nega a respondre en la comissió del Congrés i es limita a remetre les seues explicacions a la declaració que ja va prestar davant el jutjat de Catarroja.

Bernabé defén les obres en Rodalia malgrat els problemes puntuals en la C2

Pilar Bernabé reivindica la inversió en Rodalia i admet incidències com el caos en la línia C2, que atribuïx a les obres per a millorar la xarxa ferroviària.

Ampli desfasament en el seguiment de la vaga de metges en la Comunitat Valenciana

Sanitat situa el seguiment de la vaga de metges en la Comunitat Valenciana en el 7,43%, mentres que el sindicat CESMCV l'eleva fins al 90%, amb fortes diferències per províncies i condicionades pels servicis mínims.

Boies marines que convertixen dades del Mediterrani en art digital viu

El projecte Coneixement flotant transforma en temps real les dades de boies marines enfront d'Oropesa en art digital i escultures que conviden a reflexionar sobre el patrimoni natural i els anomenats temps liquidos.

Justícia i Fiscalia pacten 200 noves places de fiscals, 20 per a la Comunitat Valenciana

El Ministeri de Justícia i la Fiscalia General de l'Estat acorden el repartiment territorial de 200 noves places de fiscal. La Comunitat Valenciana suma 20 llocs i Madrid, Catalunya i Andalusia concentren el major reforç percentual i en números absoluts.

El Llevant es juga la permanència davant tres rivals europeus i dos finals en el Ciutat

El Llevant tancarà la temporada amb tres eixides davant equips en lluita per Europa i dos dols directes a casa que poden decidir la permanència en LaLiga.

El València es juga la salvació davant quatre equips del top 10 en un maig decisiu

El València encara un mes de maig clau per la permanència amb cinc partits, quatre d'ells davant rivals situats entre els deu primers de LaLiga. El marge amb el descens és de només cinc punts.

Bernabé acusa a Abascal i Feijóo de recolzar teories ultres sobre immigració

Pilar Bernabé critica que la prioritat nacional de PP i Vox trenca el consens construït a Espanya i els acusa de recolzar teories ultres sobre immigració que ja no donen suport a altres líders europeus.