L’economia de la província d’Alacant ha acusat només de manera limitada els aranzels imposats pels Estats Units de Donald Trump perquè les empreses han redirigit vendes cap a altres mercats, sobretot als països de la UE, i han reforçat el pes del sector servicis, segons un informe recent de la Cambra de Comerç.
L’estudi, titulat ‘Panorámica Alicante’ i referit a l’exercici 2025, ha sigut presentat per la cap del Gabinet d’Estudis i Estadística de la Cambra, Carmen Pastor. En l’acte també han participat el president de la institució cameral, Carlos Baño, i el director comercial d’Empreses de CaixaBank a Alacant i la Regió de Múrcia, Juan Jesús Lozano.
Impacte limitat dels aranzels i caiguda amb els EUA
Segons ha explicat Pastor, l’exposició del teixit productiu alacantí al mercat dels Estats Units ha sigut limitada. No obstant això, sí que s’ha notat l’efecte de les mesures de Trump a través del valor de l’euro, que ha condicionat la competitivitat exterior.
Les vendes de la província al mercat nord-americà han retrocedit un 8,4 per cent. La baixada s’ha concentrat sobretot en productes de calçat, alimentació i exportació hortofructícola, activitats amb un fort pes exportador a Alacant.
Pastor ha remarcat que ‘esta caiguda s’ha compensat amb un comportament dinàmic en altres mercats’, especialment en els països de la UE, ‘que ha permés que les exportacions hagen crescut el 5,4 per cent fins als 7.400 milions d’euros’.
Això indica que moltes empreses han buscat oportunitats en mercats pròxims. D’esta manera han evitat una frenada major de l’activitat i han mantingut obertes les seues línies de negoci exterior.
Creixement econòmic i més afiliació a la Seguretat Social
Durant 2025, la província d’Alacant ha crescut un 5,8 per cent, impulsada principalment pel turisme, la construcció, la indústria i el sector agrari. Este avanç global reflectix que l’activitat econòmica ha sigut intensa en diversos àmbits.
Paral·lelament, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social s’ha incrementat en més de 21.000 persones, fins a arribar a 769.438. Esta pujada mostra una creació d’ocupació notable al llarg de l’any.
Més de la mitat de l’ocupació generada correspon a treballadors estrangers, que ja representen prop del 20 per cent del total. La seua presència és especialment destacada en hostaleria i construcció, dos sectors clau en el model econòmic alacantí.
Predomini del sector servicis i pressió sobre l’habitatge
L’informe encarregat per la Cambra constata que el protagonisme econòmic torna a recaure en el sector servicis. Este àmbit ha crescut un 7,3 per cent gràcies, sobretot, al comerç, el transport i l’hostaleria, que han sigut les branques amb millor evolució, amb un avanç del 8,3 per cent.
La construcció també ha continuat a l’alça, amb un increment del 4,6 per cent. No obstant això, l’oferta d’habitatge creix amb massa lentitud respecte a una demanda qualificada de ‘molt forta’ en l’informe.
En 2025 s’han acabat 5.500 vivendes a la província. Esta xifra representa només aproximadament un terç de la creació de noves llars, per la qual cosa no absorvix tota la demanda residencial existent.
El preu de les cases ha pujat un 16 per cent en el primer trimestre de l’any. Com a conseqüència, l’esforç financer necessari per a adquirir una vivenda continua augmentant i té múltiples efectes socials.
Segons recalca l’estudi, esta situació afecta especialment els jóvens, que retarden l’emancipació i veuen perjudicades les seues oportunitats laborals. La dificultat per a accedir a l’habitatge condiciona també altres decisions vitals.
Indústria i camp tanquen l’any en negatiu
Els sectors que han crescut en negatiu en 2025 han sigut la indústria i el sector agrari. La indústria ha retrocedit un 1,3 per cent i ha mostrat un comportament dèbil.
Entre els factors que expliquen esta debilitat, l’informe apunta l’apreciació de l’euro, l’atonia europea i la creixent incertesa sobre la política comercial. Estos elements han restat competitivitat i han frenat inversions i comandes.
El sector agrari també ha tancat l’exercici en negatiu, amb una caiguda de l’1,5 per cent. No obstant això, el resultat no ha sigut més desfavorable gràcies als bons registres de les exportacions agroalimentàries.
L’estudi subratlla que els grans desafiaments del camp alacantí continuen sent la rendibilitat de les explotacions, els elevats costos de producció i la competència de tercers països. A estos elements se suma el dèficit hídric i la incertesa al voltant del Tajo-Segura, factors que condicionen la planificació de cultius i inversions.
Entre els punts febles de l’economia alacantina, Pastor ha assenyalat que la inversió empresarial continua sent ‘un dels punts dèbils’. Esta falta d’impuls inversor pot limitar la modernització del teixit productiu i el salt cap a activitats de més valor afegit.
D’acord amb la Cambra de Comerç, l’evolució positiva de les exportacions a la UE i del sector servicis ha permés compensar els efectes externs adversos. No obstant això, l’informe advertix sobre la necessitat de reforçar la indústria, el camp i la inversió per a consolidar un creixement sostenible a mitjà termini.
