La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, defensa que perquè un metge puga fer un bon diagnòstic i encerte en el tractament del pacient «és fonamental que tinga la capacitat d’entendre a la persona -que acudix a la seua consulta- en la seua llengua sentida».
Oltra, qui ha participat en els Desdejunis de l’Agència EFE en el Col·legi d’Advocats de València, afirma estar d’acord amb la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, que s’ha de prevaldre «el dret a la salut».
Per això mateix, ha dit, «sé que perquè un metge faça un bon diagnòstic i encerte en el tractament, és fonamental que tinga la capacitat d’entendre a la persona en la seua llengua sentida».
Considera la polèmica que s’ha generat «artificial»
Després de qualificar d’«artificial» la polèmica generada entorn de la inclusió del requisit lingüístic per a l’accés a la funció pública, Oltra assegura que la majoria de metges «ja animen als pacients al fet que els parlen en la llengua sentida perquè conseguixen molta més informació».
«La detecció primera i les proves diagnòstiques a encarregar, es fan sobre la base del relat que et fa el pacient, i per això que hem de prevaldre la salut, la capacitació per a entendre a una persona, en la seua terra, en la llengua sentida dominant, és fonamental», insistix.
A demés, recorda que el requisit lingüístic existix en este país «des de fa moltíssims anys», i afirma que si ve una eminència mèdica de Massachusetts, «tindrà l’obligació d’aprendre castellà». Per a Oltra, les crítiques de l’oposició al requisit lingüístic són «jocs d’artifici i intentar de fer de tot una guerra».
