Puig defensa davant el sector de la construcció habitatges assequibles i sostenibles

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha defensat en l’III Congrés Nacional d’Habitatge que se celebra aquest dimecres 21 de setembre a València la “conjunció d’interessos” entre sector públic i privat. Ha advocat per un acord per a agilitar “la capacitat de construir i al mateix temps de rehabilitar i fer-ho d’una manera sostenible perquè és evident que necessitem uns habitatges adaptats a l’emergència climàtica i també l’emergència social”.

En el congrés, organitzat per l’Associació de Promotors i Constructors d’Espanya (APCEspaña), ha apostat per un habitatge “més assequible” i eficient energèticament així com el suport de la Generalitat al sector per a aconseguir aquesta eficiència energètica i la descarbonització dels processos constructius.

Referent a això, el president ha assenyalat com a objectiu del Consell aconseguir que edificis i barris “ens ajuden davant la dependència energètica” i ha advocat per instal·lar renovables en cada edifici”, tant públic com privat. El debat sobre els preus dels habitatges és també de candent actualitat, tant en la compravenda com en el lloguer, amb dades com els que ahir feia públics la plataforma digital Idealista sobre arrendament.

També ha ressaltat la necessitat d’impulsar el sector de la construcció com a “motor d’ocupació, riquesa i sostenibilitat”. I ha incidit en la importància de llançar un missatge que genere també il·lusió en el mercat de treball perquè “és un sector que està patint també problemes en el mercat de treball, de falta de treballadors. Nosaltres apostem per la Formació Professional, per millorar aqueixa aliança amb el sector de la construcció”.

De la mateixa manera, el cap del Consell ha advocat per la digitalització a través de la tecnologia BIM; la transferència de coneixement des de la universitat o els instituts tecnològics, per a treballar nous materials o processos; la implementació de nous itineraris formatius per a revertir la falta de mà d’obra; i la compra pública d’innovació, des de l’Agència Valenciana de la Innovació.

Ximo Puig ha assegurat que la Comunitat Valenciana ha sigut una “terra líder” en el sector de la construcció, i ha apostat per liderar ara “la transició cap a un nou paradigma”. En aquest sentit, ha mostrat el compromís de la Generalitat per ser una “aliat facilitador”, i agilitar iniciatives que beneficien a aquest sector.

Iniciatives en matèria d’habitatge

En el transcurs de l’acte, el president s’ha referit a l’oportunitat que suposen els fons europeus i ha recordat que la Comunitat Valenciana ha sigut una de les primeres a posar en marxa el Pla de Recuperació Transformació i Resiliència, amb més de 200 milions, dels quals 124 milions s’han destinat a rehabilitació en entorns construïts, 54 milions a construcció d’habitatges en lloguer social en sòl autonòmic, i altres 51 per a rehabilitació d’edificis públics.

A més, s’ha referit al Pla Habitatge 2022-25, que contempla més de 240 milions, i a l’execució de noves línies com el Pla Conviure, Recuperem Llars i el Pla Irta.

Finalment, ha valorat la designació de la Comunitat Valenciana com a Regió Europea Innovadora en Edificació, i ha assegurat que es tracta del reconeixement a un “ecosistema públic-privat que avança en bones pràctiques”.

La Comunitat lidera la compravenda d’habitatges per cada 100.000 habitants

Precisament aquest dimecres, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha donat a conéixer les dades de transmissió patrimonial i compravenda d’habitatges d’aquest juliol passat. La Comunitat Valenciana és la tercera darrere d’Andalusia i Catalunya quant a finques transmeses inscrites en els registres i compravendes d’habitatges registrats. A més encapçala el nombre d’habitatges venuts per cada 100.000 habitants, amb 205 transaccions.

En total es van registrar 177.692 transmissions de finques, de les quals 25.152 van ser a la regió valenciana, amb un descens interanual del 0,2%. Respecte als habitatges, les compravendes a Espanya van ser 53.720, d’elles 8.271 en la Comunitat.

‘La fiscalitat no pot ser permanentment un mercadeig’, ‘no es pot fugir de la reforma fiscal’

El president de la Generalitat ha respost categòric sobre el debat que van generar ahir les paraules del ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, en una entrevista en Onda Cero, sobre la recentralització fiscal. Un dia després que el president d’Andalusia, Juanma Moreno, anunciara que eliminaria l’Impost sobre el Patrimoni per a “competir” amb la Comunitat de Madrid i atraure talent. Les paraules del titular del Govern han generat reaccions de rebuig categòric en la presidenta madrilenya.

Ximo Puig ha expressat obertament que “la fiscalitat no pot ser permanentment un mercadeig” i que “no es pot fugir de la reforma fiscal”. Demana una reflexió profunda concorde a la Constitució per a “que paguen aquelles persones que tenen més capacitat i que siga realment progressiva la fiscalitat”.

Considera que “hi ha molts forats” i impostos que s’han de revisar “des de l’impost de Societats fins a l’impost de Patrimoni”. Però també assenyala que en parlar de fiscalitats de Comunitats Autònomes “partim de situacions ben diferents” que requereixen “aplicar fórmules que generen major equitat”.

Puig eludeix la recentralització i parla d’“harmonitzar” en alguns àmbits. “Jo crec que hi ha impostos que tenen una derivada local important i ací sí que pot haver-hi una corresponsabilitat fiscal. Hi ha uns altres que tenen altres circumstàncies que faciliten la deslocació i que no és clar que poden ser eficaces”. És conscient que cal prendre decisions a curt termini sobre fiscalitat però demana no “oblidar” de nou la reforma fiscal.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.