Altres tres dones acusen al cineasta Carlos Vermut de violència sexual

Altres tres dones han acusat al director de cinema Carlos Vermut de violència sexual. Es tracta d’una artista, una gestora cultural i una actriu, que se sumen a les altres tres dones –una estudiant de cinema, una empleada d’una de les seues produccions i una treballadora del sector cultural– que han acusat al cineasta pel mateix motiu.

Segons el testimoni d’aquestes tres noves dones que acusen a Vermut, i que ha revelat el diari El País, els fets van succeir entre octubre del 2012 i principis del 2024. Cap va presentar denúncia per temor al fet que ningú les creguera, segons han relatat.

Una de les dones que acusa a Vermut assegura que el director de cinema li va obligar a prácticar sexe dins del seu portal malgrat la negativa d’ella i en una altra ocasió va haver de mantenir sexe anal sense consentiment.

La gestora cultura assegura haver hagut de mantenir una trobada sexual amb colps i arcades i, segons el relat de la tercera dona, que va tenir una relació amb Vermut des de la primavera del 2023 fins al passat mes de gener, el director la va forçar a tenir sexe violent que ella no va consistir després de mesos de violència psicològica.

Afirma, a més, que dies després d’aquests fets, va cridar al servei d’atenció a les víctimes de les violència masclista 016 i ha demanat recolze en un centre d’atencón integral de víctimes de violència sexual de la Comunitat de Madrid.

Des d’aquell moment el seu psicòleg li ha diagnosticat insomni, hipervigilancia i ansietat. Assegura haver tingut «pensaments suïcides». Aquesta dona ha acudit a una oficina de l’Ajuntament de Madrid d’atenció integral a víctimes de violència sexual, segons ha constatat El País que, igual que en les acusacions que va fer pública en el mes de gener, assegura comptar amb declaracions jurades de totes elles, així com material documental i testimonio de persones del seu entorn que sustenten els seus relats.

Últimes notícies

Batemon i McGhee tomben el Valencia Basket al Roig Arena en un final calent

L’Ilerna Lleida ha estrenat la Lliga Endesa amb un triomf de prestigi al Roig Arena (100-105), liderat per James Batemon i Darius McGhee davant un Valencia Basket irregular i imprecís en els moments clau.

L’Ilerna Lleida sorprén el Valencia Basket en un final a cara o creu al Roig Arena

L’Ilerna Lleida ha guanyat el Valencia Basket per 100-105 en l’estrena a la Lliga Endesa, amb Batemon i McGhee decisius en un final ajustat al Roig Arena.

Rescatat un ciclista ferit a Banyeres i dos menors perduts al Montgó

Els bombers han rescatat un ciclista de 30 anys greument ferit en un bike park de Banyeres de Mariola i dos jòvens senderistes de 17 i 16 anys extraviats al Montgó, a Dénia.

Quatre-centes persones omplin la plaça de l’Ajuntament de València per la llei de vivenda ‘Maricarmen’

Centenars de persones s’han concentrat a la plaça de l’Ajuntament de València per donar suport al decret de vivenda ‘Maricarmen’ i a l’acampada de Madrid. El Sindicat de Llogateres reclama aturar desnonaments, renovar lloguers, limitar preus i reformar la LAU.

El València Basket inicia l’era Torralba amb la Supercopa LF Endesa

El València Basket ha conquistat la Supercopa LF Endesa a Torrejón de Ardoz davant l’Innova-TSN Leganés, dotzé títol del club i primer de l’era Javi Torralba. El tècnic estrena projecte després d’una profunda renovació en la banqueta i en la plantilla.

El València Basket alça la seua quarta Supercopa LF Endesa

El València Basket ha tornat a conquistar la Supercopa LF Endesa en Torrejón de Ardoz després de superar el Leganés (76-64), en una final intensa i igualada que llança el nou projecte taronja amb títol.

La UD Vall de Uxó goleja el Torrellano i es posa líder del grup VI

La UD Vall de Uxó ha vençut 0-3 al camp del Torrellano, amb dos gols de Meseguer i un d’Ali, i se situa líder en solitari del grup VI de Tercera Federació després de quatre jornades.

Un estudi de la UPV alerta que els rius d’Espanya i Bulgària són els que pitjor qualitat tenen a Europa

Un estudi liderat per la UPV assenyala que els rius d’Espanya i Bulgària presenten la situació més crítica de qualitat a Europa, mentre que Eslovènia és l’únic país alineat amb els objectius ambientals de 2030.