Altres tres dones acusen al cineasta Carlos Vermut de violència sexual

Altres tres dones han acusat al director de cinema Carlos Vermut de violència sexual. Es tracta d’una artista, una gestora cultural i una actriu, que se sumen a les altres tres dones –una estudiant de cinema, una empleada d’una de les seues produccions i una treballadora del sector cultural– que han acusat al cineasta pel mateix motiu.

Segons el testimoni d’aquestes tres noves dones que acusen a Vermut, i que ha revelat el diari El País, els fets van succeir entre octubre del 2012 i principis del 2024. Cap va presentar denúncia per temor al fet que ningú les creguera, segons han relatat.

Una de les dones que acusa a Vermut assegura que el director de cinema li va obligar a prácticar sexe dins del seu portal malgrat la negativa d’ella i en una altra ocasió va haver de mantenir sexe anal sense consentiment.

La gestora cultura assegura haver hagut de mantenir una trobada sexual amb colps i arcades i, segons el relat de la tercera dona, que va tenir una relació amb Vermut des de la primavera del 2023 fins al passat mes de gener, el director la va forçar a tenir sexe violent que ella no va consistir després de mesos de violència psicològica.

Afirma, a més, que dies després d’aquests fets, va cridar al servei d’atenció a les víctimes de les violència masclista 016 i ha demanat recolze en un centre d’atencón integral de víctimes de violència sexual de la Comunitat de Madrid.

Des d’aquell moment el seu psicòleg li ha diagnosticat insomni, hipervigilancia i ansietat. Assegura haver tingut «pensaments suïcides». Aquesta dona ha acudit a una oficina de l’Ajuntament de Madrid d’atenció integral a víctimes de violència sexual, segons ha constatat El País que, igual que en les acusacions que va fer pública en el mes de gener, assegura comptar amb declaracions jurades de totes elles, així com material documental i testimonio de persones del seu entorn que sustenten els seus relats.

Últimes notícies

Barcala defén que l’únic acte institucional del 25 de maig és el de l’Ajuntament d’Alacant

Luis Barcala reivindica que l'homenatge del 25 de maig organitzat per l'Ajuntament és l'únic acte institucional pel bombardeig del Mercat Central i evita valorar l'absència de l'oposició.

El Port d’Alacant supera el milió de tones i dispara el seu trànsit de mercaderies i passatgers

El Port d'Alacant ha mogut una mica més d'un milió de tones entre gener i abril, un 16,6% més interanual, amb fortes pujades en contenidors, graneles líquids, vehicles i creuers.

L’oposició tomba en Les Corts el dictamen de la dana i l’acusa d’il·legal i fals

PSPV i Compromís presenten en Les Corts esmenes a la totalitat contra el dictamen de la comissió de la dana de 2024, que veuen il·legal, immoral i allunyat de la realitat viscuda.

Onze jugadors de l’Elx queden lliures a final de temporada i el club ha de definir el seu futur immediat

Onze futbolistes de l'Elx acaben contracte en les pròximes setmanes i la seua continuïtat en Primera Divisió està sense definir, amb diversos casos marcats per cessions, opcions de compra i renovacions pendents.

El PP d’Elx trenca amb Vox i rebutja la seua moció contra la regularització de migrants

El PP d'Elx vota en contra de la moció del seu soci de govern Vox per a frenar la regularització de migrants i s'alinea amb PSOE i Compromís en un ple de forta tensió política.

Desmantellada una xarxa internacional que robava cotxes de gamma mitjana-alta a la Marina Baixa

La Policia Nacional i la Guàrdia Civil detenen a nou persones i recuperen nou cotxes sostrets després de desarticular una xarxa que robava vehicles de gamma mitjana-alta per a revendre'ls amb documentació falsificada.

Justícia manté el mateix reforç en el jutjat de Catarroja malgrat les crítiques de l’oposició

La consellera de Justícia defén que el jutjat de Catarroja continuarà comptant amb el mateix nombre d'efectius de reforç i sosté que el procés de canvi de personal ha sigut transparent i basat en criteris objectius.

Felipe González defén eleccions generals enguany i reivindica un lideratge no mercenari

Felipe González considera que hauria d'haver-hi eleccions generals este 2026 i vincula la crisi oberta pel cas Plus ultra amb la necessitat d'un lideratge no mercenari, centrat en el benefici de la població.