L’alcalde d’Aldaia lamenta que la dana del 29 d’octubre va deixar un balanç devastador: 10.000 vehicles i 4.000 immobles danyats o inservibles, la mitat del parc mòbil i del total de vivendes del municipi. Recorda a més sis persones mortes i subratlla que la magnitud de l’episodi es va agreujar per un factor determinant: l’aigua va arribar des d’aigües amunt sense que a Aldaia ploguera amb intensitat, la qual cosa va generar una aparença de normalitat que va retardar la percepció del risc.
El regidor situa l’arribada de la crescuda a partir de les 20.00, més tard que en localitats veïnes i ja amb el pont de Picanya destruït. Entre les 21.00 i les 22.00 es van multiplicar les crides d’auxili de veïns en situacions extremes, des de persones atrapades en teulades fins a vivendes negades en minuts. La Policia va prioritzar la seua pròpia supervivència pujant-se a plantes altes, un senyal que, a diferència d’inundacions precedents, ací perillava la integritat humana. El xoc, admet, va ser tremend.
Mitat del municipi afectat i ajudes embossades
Segons el seu balanç, entorn del 50% del terme va quedar afectat. El barri del Crist i l’entorn més pròxim a Alaquàs van escapar en gran manera, mentres que la franja confrontant al barranc de La Saleta va patir el major impacte i la làmina d’aigua es va expandir més que en episodis anteriors. Eixa distribució explica per què els danys es van concentrar on el cabal desborda primer i amb més força.
En la reconstrucció, el Consorci d’Assegurances ha abonat entre el 80% i el 90% de les indemnitzacions, però disposar dels diners no es traduïx immediatament en obres executades. Luján atribuïx el retard a un col·lapse general que embossa tràmits i treballs, amb expedients que requerixen canalització i gestió coordinada. Al seu juí, la recuperació d’espais privats avançarà en els pròxims anys, però el públic tardarà més per la complexitat dels procediments i la simultaneïtat d’actuacions en diversos municipis.
La petjada emocional també pes. L’alcalde assegura que la població sent pànic cada vegada que plou. Cada activació del pla d’inundacions i la col·locació de comportes reobri la por. Si l’alerta de l’última dana haguera arribat a l’hora adequada aquell 29 d’octubre, defén, hauria donat temps a activar mecanismes antiinundacions i al fet que els veïns pujaren a pisos alts. L’És-Alert del 29 de setembre, ja amb protocols clars, il·lustra el que no es va fer llavors, quan l’avís va arribar tard i amb tot perdut.
Obres pendents i coordinació regional
Aldaia treballa des de fa dècades en la canalització del barranc de La Saleta, que hui desguassa en zona urbana en cota zero. Queda pendent un col·lector subterrani per la zona nord per a derivar bona part del cabal cap al Pla Sud, a València, i d’ací a la mar. Luján lamenta que València continue posant dificultats a eixa canalització, un projecte estructural que considera clau per a reduir el risc.
Mentres arriba eixa solució definitiva, l’Ajuntament ha dissenyat un pla de xoc conjuntural inspirat en l’experiència de Valdepeñas, que en els anys 70 va patir una inundació amb alguna desena de morts. S’ha sol·licitat a la Confederació Hidrològica del Xúquer autorització per a canalitzar de manera provisional l’aigua de La Saleta fora del municipi i així minorar els efectes de noves avingudes. La prioritat, insistix, és executar com més prompte millor la canalització subterrània.
El regidor destaca l’ajuda arribada de tota Espanya en els dies posteriors, amb equips i personal treballant sobre el terreny i un esforç que, assegura, ha retornat força i esperança als veïns. El consistori intenta correspondre amb cartes d’agraïment.
Com a lliçó, Luján reclama una direcció d’emergències supramunicipal. Planteja que qui dispose de la visió completa del que pot ocórrer en tota la província prenga decisions per a tots, evitant respostes dispars. Cita com a exemple les diferències entre l’És-Alert per alerta roja del 29 de setembre, amb instruccions clares, i un altre posterior per alerta taronja que va deixar en mans de cada municipi decisions com el tancament de col·legis. Sense eixe comandament únic, resumix, un municipi no pot saber a temps què està passant en el del costat.
