L’augment de l’alumnat en Batxillerat i FP marca l’arrancada del curs escolar

803.000 estudiants de 2 anys a FP tornaran a les aules dilluns que ve 12 de setembre.

803.860 alumnes des de 2 anys a FP es penjaran les motxilles al muscle dilluns que ve per a iniciar un nou curs escolar en la Comunitat Valenciana. La consellera d’Educació, Cultura i Esport, Raquel Tamarit, ha donat a conéixer aquest dimecres 7 de setembre les dades de la volta a les aules i ha destacat dos assoliments fonamentals, el número de més de 3.000 matriculacions en Batxillerat, que considera que pressuposa que la xifres d’abandó escolar en la Comunitat van a disminuir i també l’èxit de l’FP, amb més de 5.000 places assignades.

Tamarit ha destacat que malgrat que l’infrafinançament de la regió valenciana s’ha incrementat el nombre de professors enguany amb 78.659 docents i la disminució de ràtios a les aules, un 1,3% menys a les aules d’Infantil i Primària amb 19,4 alumnes per aula i un 0,8% en ESO i Batxillerat, amb 26,6. Cada docent atén 12 alumnes de mitjana en les primeres etapes en els CEIP i una mitjana de 10 estudiants en instituts.

Augmentem la plantilla de companys i companyes en un 1% respecte al curs passat. Es tracta de 78.659 docents i crec que és significatiu que fem balanç perquè són 14.839 més que abans de governar el Botànic. Aquest increment de docents d’un 23% des que gestionem la Conselleria ha sigut fonamental per a nosaltres durant tots aquests anys”, ha manifestat Tamarit.

La xifra de l’alumnat puja un 0,2% respecte al curs passat. Són 1.858 estudiants més. La consellera Tamarit ha explicitat les raons que donen sentit a aquesta pujada: “La xifra puja, fonamentalment, en les etapes educatives postobligatòries: Batxillerat i FP. Això és conseqüència que estem combatent l’abandó escolar. Quan l’alumnat acaba l’ESO opta per Batxillerat o FP i, a més, en aquest últim cas, l’increment és significatiu perquè moltes persones de major edat estan tornant a estudiar i pujant-se al tren de l’FP, ja que saben que amb aquesta formació tenen moltes possibilitats de trobar ocupació amb condicions de treball dignes”.

A més, ha volgut aclarir que el cas de la Comunitat és diferent del d’altres comunitats autònomes perquè ací els pares i mares no hauran d’enfrontar-se a la «despesa brutal» que suposa el nou curs. Des de fa 8 anys s’ha implantat els llibres gratuïts, s’ha universalitzat l’escolarització en aules per a xiquets i xiquetes 2 anys i també s’ha incrementat un 75% el número de becats per a menjador respecte a fa 8 anys.

Construcció de centres i instal·lació de plaques solars

Aquest curs escolar s’obriran 31 centres construïts o remodelats, 10 aquest pròxim dilluns. Actualment s’estan escometent obres en 151 centres. A més, a partir de la primavera de 2023 s‘instal·laran plaques solars en 114 instituts, que seran autosuficients energèticament i l’estalvi d’energia dels quals «revertirà» també en els barris on se situen. En una segona fase s’instal·laran en altres 140 instituts a l’ésser aquests centres propietat de la Generalitat.

La consellera ha evidenciat la repercussió del pla Edificant per a l’erradicació de barracons. “Si hui mateix feu un volt de nord a sud i d’est a oest del nostre territori, veureu que tenim en marxa un total de 158 obres de construcció nova, ampliació o millora de centres educatius. Això no sols dignifica l’educació pública, també genera llocs de treball en el sector de la construcció: 10.000 persones estan actualment treballant en la construcció d’escoles i instituts”.

Raquel Tamarit ha volgut assenyalar que “la nostra obstinació no se centra només en la millora de les infraestructures escolars, sinó que els centres que construïm atenen paràmetres de sostenibilitat mediambiental, d’eficiència i estalvi energètic, així com dissenys d’espais en major consonància amb les necessitats de com es comença a treballar ara a les aules”.

Universalització de l’escolarització gratuïta en Infantil de 2 anys

Quant a la reducció de les despeses familiars i la promoció de la igualtat d’oportunitats en la volta a classe, la consellera Raquel Tamarit ha detallat tres eixos que insisteixen en aquests aspectes: el menjador escolar, Xarxa Llibres i l’etapa educativa de 0-3 anys.

Aquest curs es preveuen 145.000 alumnes/as beneficiaris de la beca menjador: “Des de fa huit cursos l’augment de la inversió ha sigut d’un 43,6% fins a arribar als 75,4 milions d’euros d’aquest curs, i l’alumnat beneficiari ha pujat un 75% en huit cursos. Perquè s’entenga bé: tenim més de 62.000 estudiants més que es beneficien de la beca menjador que quan arribem”, ha dit Tamarit i ha continuat: “A més, estem dissenyant un programa pilot basat a facilitar desdejunis saludables gratuïts en centres educatius amb índexs alts d’alumnat vulnerable des del punt de vista socioeconòmic”.

En la mateixa línia s’està actuant amb Xarxa Llibres, un programa més que consolidat amb 460.000 alumnes i alumnes de Primària i d’ESO que s’estalvien uns 300 euros cadascun en la compra d’aquest material bàsic. Totes les famílies que desitgen optar pels bancs dels seus centres tenen la gratuïtat assegurada i la immensa majoria ho fan”, ha comentat la consellera.

Així mateix, Raquel Tamarit s’ha detingut a explicar “l’impacte més que positiu des del punt de vista educatiu i social que ha tingut la universalització de la gratuïtat de l’escolarització de xiquets i xiquetes de 2 anys.”

Malgrat l’intens descens de la natalitat en l’última dècada, l’augment de l’alumnat escolaritzat en tot el tram 0-3 anys és una realitat i molt especialment en el tram de 2 anys, el que més demanden les famílies. Això és ja una realitat gràcies a que, en cursos passats, vam activar una sèrie de mesures que aquest curs es generalitzen amb la gratuïtat universal de l’escolarització en aquest tram d’edat”, ha valorat la consellera Tamarit.

La comparativa mostra la repercussió social positiva que ha generat. L’any 2015, en Infantil de 2 anys, del total de població de 2 anys, hi havia un 42,8% d’escolaritzats. Aquest curs tenim un 82,8% d’alumnat de 2 anys escolaritzat del total de xiquetes i xiquets d’aquesta edat. Hem pujat la taxa d’escolarització en 40 punts”, ha afirmat la consellera.

FP: garantia d’ocupabilitat futura

Segons el secretari autonòmic d’Educació i FP, Miguel Soler: “L’aposta continuada per implantar nous títols que atenen les necessitats dels sectors productius i la modernització generalitzada d’aquests estudis fa que l’augment de persones al fet que opten per aquesta opció formativa haja pujat exponencialment”.

Cal recordar que aquest curs s’han augmentat en 5.559 les places d’FP en les diferents famílies formatives, gràcies a la implantació de 198 nous títols: “Curs rere curs l’augment de l’oferta ha sigut molt important. Des de 2015 tenim uns 29.000 alumnes més en FP perquè s’està demostrant que dona moltes opcions per a aconseguir treball”.

Inclusió educativa: acompanyament socioemocional a l’alumnat

S’han determinat diferents novetats relacionades amb l’acompanyament socioemocional a l’alumnat, l’augment de personal en l’atenció personalitzada a l’alumnat, així com l’anunci de la creació de l’Observatori de la Igualtat i la Convivència.

En aquest marc, el secretari autonòmic ha comentat que “durant la tardor tenim previst llançar una campanya de sensibilització per a l’apoderament de l’alumnat, especialment dels instituts, amb tallers impartits per psicòlegs i material didàctic. Tenim també dissenyats cursos específics per al professorat sobre aquest tema, així com un congrés d’experts que celebrarem al novembre”.

Respecte a l’augment de personal en l’atenció a l’alumnat, s’ha recordat que “si el curs passat vam augmentar el personal orientador en els centres i creguem les unitats especialitzades d’orientació, aquest curs introduïm en aquestes unitats noves figures: persones orientadores socials, terapeutes ocupacionals i fisioterapeutes”.

En els centres educatius continua augmentant el personal orientador en un 15,3% respecte al curs passat i també de persones educadores d’Educació Especial, en un 5,8%.

Així mateix, la Conselleria activarà l’Observatori de la Igualtat i la Convivència, conformat per representants d’Educació, Igualtat i Polítiques Inclusives, Justícia, Sanitat, administracions locals, personalitats de prestigi i representants de col·lectius socials.

Innovació educativa: la revolució pedagògica a peu d’aula

En l’apartat de la innovació educativa destaca la posada en funcionament de 10 aules transformadores, que són espais a l’abast del professorat per a l’experimentació dels processos d’ensenyament-aprenentatge. També continua la consolidació de la integració de les TIC amb formació del professorat i dotació de material als centres educatius.

Cal destacar també la implicació dels centres educatius en l’elaboració de projectes d’innovació educativa, que implanten a les seues escoles i instituts amb fons econòmics de la Conselleria: “En huit cursos ha passat de ser una excepció a una implantació real. Si abans dissenyaven projectes innovadors específics 242 centres de tot el sistema, ara ja s’impliquen més de 800”.

Continua, a més, la implantació per tot el territori d’aules didàctiques temàtiques per a difondre la influència de referents literaris o temàtiques d’un alt interés social. Aquest curs hi haurà 7, 3 de les quals són de nova implantació: una dedicada a Didín Puig, una altra a Enric Valor i la tercera a la música d’arrel tradicional.

Així mateix, s’estableix un nou projecte conjunt que engloba quatre programes sota el mateix paraigua per a treballar expressions artístiques i comunicatives amb l’alumnat. Es tracta de ‘escolART’, que està integrat per ‘L’escola canta’, ‘L’escola dansa’, ‘L’escola fa teatre’ i ‘L’escola fa ràdio’.

Finalment, el ventall de programes que relacionen la cultura i l’educació perquè participen els centres educatius continua amb ‘Rapsodes’, ‘FIL’ i ‘Resistències artístiques’. En aquest últim cas, creadors i creadores dinamitzaran les arts plàstiques i visuals, l’audiovisual, la música i les arts escèniques en 40 centres educatius.

ÚLTIMES NOTÍCIES