Pedro Martínez afronta el quint i decisiu partit dels quarts de final de l’Eurolliga entre València Basket i Panathinaikos convençut que l’eliminatòria està totalment oberta.
El tècnic subratlla que no veu un favorit clar i que la clau passarà per com gestione el seu equip la pressió i es mantinga fidel al seu estil de joc.
Segons l’entrenador, es tracta d’un dol que està al 50 per cent i en el qual el factor pista no és determinant, malgrat jugar-se en el Roig Arena. Recorda que, fins ara, els dos equips han perdut els seus partits com a locals i han guanyat com a visitants, un fet que reforça la idea que l’escenari no garantix res.
Per això, insistix que més important que la pista serà el nivell de concentració i la capacitat per a sostindre el pla de partit durant els quaranta minuts.
Martínez també recalca que serà una trobada marcada tant per la pressió com per la il·lusió. Considera que el desig de guanyar no basta per si sol, perquè el rival compartix la mateixa ambició i arriba igualment motivat.
Per a l’entrenador, la diferència estarà a mantindre el cap fred, executar el treballat durant la temporada i ser coherents amb la identitat de l’equip fins i tot en els moments en els quals el marcador no acompanye.
Detalls i gestion de la pression
El preparador preveu un xoc tan igualat com els quatre anteriors de la sèrie i augura que xicotets detalls acabaran decidint el passe a la Final Four. Parla d’aspectes com la inspiració puntual d’un jugador, una pilota dividida que caiga d’un costat o un altre o una acció tàctica ben llegida en el moment just.
Per a ell, la tasca de l’equip passa per arribar el millor preparat possible i estar llest per a superar els inevitables trams negatius del partit sense descompondre’s.
En la seua anàlisi del rival, Martínez no dubte a qualificar al Panathinaikos com un molt bon equip, capaç d’encadenar fases de molta anotació. Advertix que durant la trobada sorgiran dificultats i que no té sentit pensar que el que ha ocorregut en els partits anteriors es repetirà exactament igual, ni per a bé ni per a mal.
Per això, demana mantindre la il·lusió per guanyar, però amb la consciència que també existix l’opció de perdre davant un conjunt que considera candidat a conquistar la competició. Enfront d’eixe escenari, reivindica per al València Basket una actitud humil i de treball continu.
Entre els noms propis, destaca la figura de Kendrick Nunn, al qual definix com un jugador molt bo i amb molts recursos. Subratlla que els millors moments del Panathinaikos es produïxen amb el base en pista i reconeix que, quan està especialment encertat, a penes hi ha defensa que aconseguisca frenar-ho del tot.
Així i tot, explica que intentaran oferir la millor defensa possible, tractant de limitar la seua influència, encara que assumix que és un jugador amb capacitat per a trobar la inspiració en qualsevol moment.
Martínez dona per fet que el seu homòleg Ergin Ataman introduirà novetats tàctiques per a este dol, aprofitant el temps addicional que ha tingut el conjunt grec sense competir en la lliga domèstica. Sense revelar si el València Basket prepara sorpreses pròpies, apunta que treballen el xoc com un més des del punt de vista de la rutina, però amb ajustos específics per a adaptar-se al rival.
Recorda que, habitualment, l’equip que ve de perdre tendix a buscar més solucions i canvis, per la qual cosa espera modificacions destinades a sorprendre.
Així i tot, el tècnic advertix que no poden pretendre controlar tots els escenaris possibles, perquè això només generaria nervis i confusió. Defén centrar-se en allò que depén del propi equip i a respondre a les variants de l’oponent amb ferramentes ja entrenades al llarg de l’any.
D’esta manera, es busca que els jugadors afronten el partit amb seguretat en els seus automatismes i no condicionats per la por a l’imprevist.
Mirant més enllà del resultat immediat, Martínez sosté que l’Eurolliga realitzada pel València Basket és molt bona, independentment del que ocórrega en este quint partit. Confia que, amb el pas del temps, l’equip valorarà esta edició com un pas important en el seu creixement competitiu.
Així i tot, admet que, si aconseguixen classificar-se per a la Final Four, estaran molt contents, mentre que una eliminació suposaria una decepció lògica perquè, una vegada que s’arriba tan lluny, l’objectiu natural passa a ser guanyar.
Quant a com viu personalment este dol decisiu, l’entrenador explica que intenta secundar-se en l’experiència acumulada per a mantindre la calma i ajudar millor als seus jugadors. Considera que els entrenadors han de limitar l’impacte emocional de les victòries i les derrotes, de manera que el seu estat d’ànim no oscil·le en excés.
Segons assenyala, solen alegrar-se menys del que podrien quan les coses funcionen bé i tampoc mostren tot el dolor que provoca una derrota, amb la finalitat de romandre el més estables possible. Afirma que li agradaria guanyar, però que també es prepara mentalment per a la possibilitat de perdre.
Finalment, Martínez dona per fet que l’afició estarà del costat de l’equip i subratlla la importància que l’ambient siga molt correcte. Demana a la graderia que anime al màxim i oferisca la seua millor versió, però sempre des de l’esportivitat.
Al seu juí, el suport del públic pot empentar en els moments crítics, però ha d’anar acompanyat del respecte al rival i als àrbitres perquè el partit es decidisca únicament pel que ocórrega en la pista.
