El València Basket busca la primera Final a Quatre de l’Eurolliga al Roig Arena
El València Basket es juga aquest dimecres en el Roig Arena el bitllet a la seua primera Final a Quatre de l’Eurolliga. El conjunt taronja s’ha guanyat el dret a un quint i definitiu partit davant el Panathinaikos després de remuntar un 0-2 en la sèrie amb dos victòries d’enorme caràcter a Atenes, i afronta ara el repte de culminar a casa una remuntada que ja forma part de la història del club.
Tensió i rivalitat des de l’inici
L’eliminatòria ha estat envoltada de tensió des de l’inici. Molt abans d’este quint dol, l’ambient ja s’havia caldejat quan Ergin Ataman, tècnic del Panathinaikos, va criticar el vestuari del Roig Arena destinat als entrenadors visitants en un partit de fase regular. Aquelles queixes van obrir un primer front que s’ha anat engrandint partit a partit, alimentant una rivalitat que ha transcendit el purament esportiu.
Controvèrsia arbitral i ambient encés
La segona trobada va deixar un nou capítol de polèmica. Les protestes del president del Panathinaikos, Dimitris Giannakopoulos, li van costar una sanció, mentres que la resposta des de part de la graderia valenciana a la celebració provocadora de l’equip grec va derivar també en castic per al València Basket. A partir d’ací, cada gest en la pista i en les banquetes s’ha llegit sota la lupa de la tensió acumulada.
El tercer xoc va elevar encara més la temperatura. Els dos entrenadors van ser desqualificats després que Pedro Martínez saltara per a intentar frenar les contínues protestes de Ataman als col·legiats. El club valencià va argumentar llavors que les tècniques assenyalades al tècnic turc en els dos primers partits havien canviat la manera d’arbitrar la sèrie, i eixa postura va afegir una nova capa a la controvèrsia. Tot això ha convertit l’encreuament en un pols mental i emocional a més de baloncestístico.
En l’esportiu, el València va cedir en el primer dol en el Roig Arena per un ajustat 67-68. Va ser l’única trobada en el qual el conjunt taronja es va veure arrossegat de manera clara al pla de partit del Panathinaikos, encara que fins i tot així va disposar d’una última possessió per a guanyar. Eixe detall reforça la sensació interna que, quan ha aconseguit imposar el seu estil, l’equip ha tingut sempre opcions reals de victòria.
Reacció a casa i triomfs a Atenes
En el segon partit a casa, el València va aconseguir accelerar el ritme, jugar més còmode i trobar millors situacions ofensives. No obstant això, un llançament sobre la botzina de Nigel Hayes-Davis va fixar el 105-107 i va deixar la sèrie 0-2. Eixe desenllaç dolorós va obligar la plantilla a reaccionar i a recompondre’s mentalment abans de viatjar a Atenes, sabent que qualsevol ensopegada suposava el final de la temporada europea.
En la capital grega, i en un ambient molt hostil, el València Basket va respondre amb una demostració de personalitat. Dominó des de l’inici les dos trobades, marcant el to del joc i sostenint l’avantatge quan el Panathinaikos va intentar reaccionar. Jean Montero va exercir de referència ofensiva, mentres que jugadors com Kam Taylor, Brancou Badio, Jaime Pradilla o Sergio De Larrea van aparéixer en moments clau per a tancar sengles triomfs per 87-91 i 86-89. En els dos partits, el conjunt valencià va aconseguir imposar el seu llibret, sobretot en les primeres parts, on va construir avantatges que després va saber administrar.
Els ajustos defensius, clau per capgirar la sèrie
La clau tàctica d’eixos dos dols a Atenes va passar pels ajustos defensius. El València va apostar per una defensa de dos contra un sobre Kendrick Nunn, un dels grans generadors ofensius del Panathinaikos, i va aconseguir reduir de manera notable el seu impacte. En el tercer xoc també va aconseguir minimitzar la producció de Cedi Osman, mentres que en el quart va ser capaç de contindre a Nigel Hayes-Davis i a TJ Shorts. Eixe treball col·lectiu va evidenciar que, quan la defensa es coordina, el rival perd fluïdesa i li costa més trobar avantatges clars.
De cara a este quint partit, un dels objectius principals del València serà evitar que més de dos d’eixos quatre jugadors clau del Panathinaikos se senten còmodes. Si aconseguix limitar almenys a la mitat d’eixe nucli dur, augmentaran les seues opcions de controlar el ritme i baixar l’anotació hel·lena. Al mateix temps, l’equip reconeix que encara té marge de millora en la gestió dels minuts finals, l’únic tram de la sèrie en el qual s’ha vist clarament superat. Afinar les decisions en eixe moment crític serà determinant en una trobada que es presumix igualat fins a l’últim atac.
Incògnites per a la rotació i el pes físic
En l’apartat físic, el València afronta la cita pendent de l’estat de Braxton Key, jugador molt important també en els dos triomfs d’Atenes. El diumenge, en el dol de lliga davant el Baskonia, va patir un colp en el nas que li va provocar una fractura, per la qual cosa la seua participació està en dubte. Si finalment juga, ho farà protegit amb una màscara, la qual cosa obliga a ajustar sensacions i adaptació en pista, encara que la seua presència aportaria energia, rebot i capacitat per a atacar el cércol.
Són baixa segura els alers Xabi López-Arostegui, fora des de fa setmanes per una lesió muscular, i Josep Puerto, que va patir un esquinç de turmell en el tercer partit de la sèrie. En funció de si Braxton Key pot o no participar, Pedro Martínez haurà de decidir si realitza un descarte en la convocatòria o si afronta el dol sense necessitat de deixar a cap jugador fora. Esta gestió del fons d’armari pot condicionar les rotacions i la intensitat defensiva, clau en una sèrie tan exigent.
L’absència de Sloukas marca el pla del Panathinaikos
En el costat grec, el Panathinaikos no ha comptat en cap moment de l’eliminatòria amb el veterà Kostas Sloukas, i no s’espera que ho faça tampoc en este quint partit. La seua absència priva a l’equip d’un director de joc amb experiència per a controlar els temps i, al mateix temps, d’una amenaça anotadora que obliga les defenses a extremar precaucions. Sense ell, altres exteriors han assumit més responsabilitat en la creació, amb alts i baixos al llarg dels quatre enfrontaments.
La sèrie torna ara a un Roig Arena que es prepara per a viure una de les nits més intenses de la seua curta història. El pavelló confia a acostar-se al ple total en mode bàsquet, fixat en 15.600 espectadors, i a generar un ambient que empenyiment a l’equip des del salt inicial. Per al València Basket, no es tracta només d’un partit per un bitllet per a la Final a Quatre, sinó de l’oportunitat de consolidar un salt competitiu que pot marcar un abans i un després en el projecte.
