Dos treballadors de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer declaren en la causa per la gestió de la dana
Dos treballadors de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer han declarat com a testimonis en la causa oberta per la gestió de la dana i han admés davant la jutgessa que no van mantindre cap comunicació amb el centre d’Emergències ni amb els bombers forestals durant l’episodi de pluges.
Declaració d’un cap de zona del servici de policia d’aigües
El primer a comparéixer davant el jutjat ha sigut un cap de zona del servici de policia d’aigües. Este responsable ha detallat que la seua labor habitual se centra en el control de pous i aigües subterrànies, així com en la supervisió d’activitats autoritzades vinculades al domini públic hidràulic. Després de la dana, el seu treball s’ha orientat principalment a informar sobre l’estat dels llits i del propi domini públic hidràulic, aportant dades tècniques sobre possibles incidències en rius i barrancs.
Segons la seua versió, el dia de la dana no va tindre coneixement que es produïra cap contacte entre els seus superiors i els agents forestals de la Conselleria, els bombers forestals o els responsables d’Emergències. D’esta manera, va deixar clar que, pel que fa a la seua àrea, no va existir un canal de comunicació específic amb els servicis encarregats de la resposta operativa davant l’episodi de pluges.
Declaració d’un agent mediambiental de la CHJ
El segon testimoni a declarar ha sigut un agent mediambiental de la CHJ. Este treballador ha exposat que, durant la jornada de la dana, van deixar de costat la labor més administrativa per a centrar-se en el seguiment dels llits, amb l’objectiu de comprovar sobre el terreny l’evolució de l’aigua i possibles riscos immediats. Malgrat este canvi de prioritats, la seua actuació es va desenrotllar sense coordinació directa amb els servicis d’Emergències.
Falta d’intercanvi d’informació amb la Generalitat
Fonts judicials coneixedores de la declaració han assenyalat que este agent mediambiental va assegurar que aquell dia no van tindre cap contacte amb Emergències. Fins i tot va afegir que eixa absència de comunicació no es va limitar a l’episodi concret, sinó que, en les seues paraules, no s’ha produït ‘ni eixe dia ni mai’. Amb esta afirmació va subratllar que, segons la seua experiència, no existix un intercanvi habitual d’informació amb el centre de coordinació autonòmic.
D’acord amb el seu testimoniatge, mai s’ha sol·licitat informació des de l’Executiu autonòmic directament als agents mediambientals de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Va explicar que en l’acompliment diari del seu treball coincidix amb agents mediambientals de la Conselleria, especialment en tasques de control i seguiment de zones sensibles, però que el dia de la dana no es va produir eixa trobada sobre el terreny.
El testimoni també va apuntar que, al llarg de la jornada, no va veure a cap bomber forestal en les zones que va supervisar. El seu relat reforça la idea que, mentres els treballadors de la CHJ estaven pendents de l’estat dels llits i del domini públic hidràulic, eixa vigilància es va desenrotllar de forma aïllada, sense integració efectiva en el dispositiu autonòmic d’emergències ni una coordinació visible amb altres cossos implicats en la gestió de la dana.
