València Basket i Panathinaikos disputen el quint partit de quarts d’Eurolliga al Roig Arena
El València Basket es juga este dimecres en el Roig Arena el quint i definitiu partit dels quarts de final de l’Eurolliga davant el Panathinaikos, un dol que pot portar al club taronja a disputar la primera Final a Quatre de la seua història. L’equip de Pedro Martínez arriba a esta cita impulsat per una remuntada ja memorable: després de veure’s 0-2 a baix i perdre les dos primeres trobades a casa, va ser capaç de reaccionar amb dos victòries de caràcter a Atenes que han retornat la sèrie a València.
L’eliminatòria ha estat envoltada de polèmica pràcticament des d’abans d’arrancar. En la visita de la fase regular, el tècnic del Panathinaikos, Ergin Ataman, va criticar amb duresa les condicions del vestuari del Roig Arena per als entrenadors visitants, la qual cosa ja va tibar l’ambient entre els dos clubs. Durant el segon partit de la sèrie, les irades protestes del president hel·lé, Dimitris Giannakopoulos, li van costar una sanció, mentres que la resposta de part de la graderia valenciana a la provocativa celebració del conjunt grec va derivar en una altra sanció, esta vegada per al València Basket. L’encreuament ha anat acumulant així gestos i retrets que han afegit pressió a l’esportiu.
En la tercera trobada, la tensió es va traslladar de nou a la pista. Els dos entrenadors van ser desqualificats després que Pedro Martínez saltara per a intentar frenar les protestes de Ataman cap als àrbitres. Des del club valencià es va argumentar que el canvi de criteri arbitral respecte a les tècniques assenyalades al tècnic turc en els dos primers xocs havia influït en el rumb de la sèrie, una lectura que va alimentar encara més la controvèrsia i va reforçar la sensació que cada detall pesava tant com una canastra.
La trajectòria del València en estos playoffs explica per què el quint partit es percep com una oportunitat única. En el primer dol en el Roig Arena, l’equip va caure per un ajustat 67-68 en l’única trobada en el qual es va deixar arrossegar pel ritme que més convenia al Panathinaikos. Malgrat això, va disposar de l’última possessió per a guanyar, la qual cosa va deixar la impressió que, fins i tot jugant incòmode, el marge entre els dos conjunts era mínim.
En el segon xoc a casa, el València va aconseguir accelerar el ritme i trobar un joc més agressiu i fluid, més pròxim a la seua identitat. Malgrat eixe pas avant, un canastón sobre la botzina de Nigel Hayes-Davis va fixar el 105-107 definitiu, un colp dur que deixava el 0-2 en la sèrie i obligava al conjunt taronja a buscar la reacció lluny de la seua pista.
Reaccion del València a Atenes
A Atenes, i en un ambient molt caldejat, el València Basket va respondre amb personalitat i maduresa competitiva, dominant des de l’inici les dos trobades. El dominicà Jean Montero va assumir el paper d’estilet ofensiu, liderant l’atac, però va estar ben acompanyat per jugadors com Kam Taylor, Brancou Badio, Jaime Pradilla o Sergio De Larrea, que van aparéixer en moments clau per a assegurar-se els triomfs per 87-91 i 86-89. En els dos partits, l’equip va aconseguir imposar el seu ritme, especialment en les primeres parts, marcant diferències que després va saber administrar malgrat els intents de remuntada grega.
Una de les claus d’esta reacció han sigut els ajustos tàctics del cos tècnic valencià, especialment la defensa de dos contra un sobre Kendrick Nunn, un dels grans generadors del Panathinaikos. Eixa pressió constant ha reduït l’impacte del base en la creació i en l’anotació, obligant el conjunt hel·lé a buscar altres vies d’atac. En el tercer partit, el València també va aconseguir minimitzar la influència de Cedi Osman i, en el quart, va frenar a Nigel Hayes-Davis i a TJ Shorts, la qual cosa va reduir notablement l’arsenal ofensiu rival.
De cara al quint partit, un dels principals objectius del València serà repetir eixa fórmula: que no més de dos d’estos quatre jugadors del Panathinaikos se senten còmodes en pista. Limitar les seues ratxes d’anotació i forçar-los a decisions complicades s’antulla clau perquè el Roig Arena puga inclinar el balanç a favor de l’equip local. Al mateix temps, el conjunt taronja és conscient que encara té marge de millora en la gestió dels minuts finals, el tram en el qual més ha patit al llarg dels quatre partits i on els detalls defensius i les pèrdues han marcat la diferència.
En el capítol físic, el València afronta el xoc pendent de l’evolució de Braxton Key, decisiu també a Atenes per la seua energia i la seua capacitat per a sumar en els dos costats de la pista. El diumenge, en la trobada de Lliga davant el Baskonia, va patir un colp en el nas que li va provocar una fractura, per la qual cosa és dubte. Si finalment entra en la convocatòria, ho farà protegit amb una màscara, un condicionant que pot afectar la seua comoditat però que no impedix que puga aportar minuts importants.
Són baixa segura els alers Xabi López-Arostegui, fora des de fa setmanes per una lesió muscular, i Josep Puerto, que es va lesionar el turmell amb un esquinç en el tercer partit de la sèrie. En funció de si Key està o no disponible, Pedro Martínez haurà de decidir si realitza un descarte o si manté a tots els jugadors sans activats, la qual cosa també influirà en la rotació i en el repartiment d’esforços durant una trobada que es presumix molt exigent.
En el costat grec, el Panathinaikos no ha pogut comptar en cap dels partits de l’eliminatòria amb el veterà Kostas Sloukas, i no s’espera que ho faça en este quint xoc. La seua absència priva a l’equip d’un jugador expert a controlar el tempo dels partits i a castigar qualsevol distracció rival, tant per la seua visió de joc com per la seua amenaça constant en el tir.
El Roig Arena es prepara així per a una de les nits més importants de la història recent del València Basket. El pavelló espera registrar una de les millors entrades des de la seua inauguració i acostar-se al ple total en mode bàsquet, fixat en 15.600 espectadors. Amb un ambient que es preveu eixordador i una sèrie igualada al límit, el club taronja confia a culminar davant la seua afició una remuntada històrica i segellar, per primera vegada, el seu bitllet per a la Final a Quatre de l’Eurolliga.
