La jutgessa manté la negativa a citar Rovira i Barrachina
La jutgessa que instruïx la causa penal per la gestió de la dana ha mantingut la seua negativa a citar com a testimonis al qual fora conseller d’Educació, José Antonio Rovira, ara responsable d’Hisenda, i al conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina. Amb esta decisió, la instructora consolida la línia marcada en un acte anterior i delimita l’abast de les diligències als acords formals adoptats durant l’emergència.
La Fiscalia Provincial de València havia sol·licitat este dilluns a la titular del jutjat de Catarroja que reconsiderara la seua postura i acceptara la petició de l’acusació exercida per Compromís, inicialment rebutjada el 22 d’abril. Tant el ministeri fiscal com l’acusació defenien que les declaracions de Rovira i Barrachina havien de considerar-se pertinents i útils per a aclarir com es va gestionar la situació derivada de la dana.
No obstant això, en un nou acte difós pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la magistrada desestima el recurs de reforma presentat per Compromís, al qual s’havia adherit la Fiscalia. D’esta manera, confirma la seua negativa al fet que els dos consellers compareguen com a testimonis i tanca la porta, de moment, a ampliar el llistat de testimoniatges relacionats amb les reunions del Consell sobre l’emergència.
Arguments legals de la jutgessa
La jutgessa fonamenta la seua decisió en l’article 23 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de Govern Valencià. Eixe precepte establix que les sessions del Consell tenen caràcter reservat i que únicament es farà públic el contingut dels acords adoptats. També disposa que els documents elevats a la consideració del Consell mantindran el seu caràcter reservat fins que s’adopte una decisió sobre ells.
A partir d’esta norma, la magistrada sosté que les possibles manifestacions abocades en el ple del Consell només tindrien relevància penal en el cas que s’hagueren plasmat en acords, instruccions o directrius dirigides a les conselleries en relació amb la gestió de l’emergència. En concret, es referix a decisions sobre cooperació institucional o sobre l’adopció de mesures de protecció davant els efectes de la dana.
La instructora aclarix que, respecte a les manifestacions efectuades abans i després de les reunions del Consell entre els consellers i la investigada, Salomé Pradas, han de rebutjar-se igualment com a objecte de declaració testifical. Entén que, una vegada descartat el contingut de les intervencions dins del Consell pel seu caràcter reservat, tampoc procedix indagar mitjançant testimonis en converses prèvies o posteriors sense reflex en acords formals.
Segons desenrotlla la jutgessa en la seua resolució, les converses que va poder mantindre la investigada amb la resta de consellers es revelen innecessàries a l’efecte de la causa si no van donar lloc posteriorment a alguna mena de coordinació concreta o a una mesura efectiva en la gestió de l’emergència. La instrucció se centra així a comprovar quines decisions es van adoptar realment i com es van executar, i no a reconstruir intercanvis informals sense impacte directe en l’actuació administrativa.
La magistrada afig que eixes converses tampoc es configuren com un mitjà adequat per a determinar quin coneixement tenia la investigada sobre la situació generada per la dana. Al seu juí, eixe grau de coneixement ha de deduir-se dels acords, instruccions i actuacions oficials de la conselleria, i no de declaracions sobre diàlegs interns que la llei considera reservats, llevat que es traduïren en decisions concretes vinculades a la gestió de l’emergència.
