Andalusia, Catalunya i la Comunitat Valenciana serien les regions que més millorarien el seu finançament amb el model proposat pel Govern, en concentrar el 60% de l’increment total plantejat per a les autonomies de règim comú. Segons xifres del Ministeri d’Hisenda, el reforç global ascendiria a 20.975 milions d’euros i encara hauria de ser debatut amb les comunitats, aprovat pel Consell de Ministres i recolzat pel Congrés.
En termes absoluts, Andalusia rebria 4.846 milions d’euros, Catalunya 4.686 milions i la Comunitat Valenciana 3.669 milions. La concentració de l’augment en estes tres regions reflectiria el seu major pes poblacional i la pressió sobre servicis essencials com a sanitat, educació i dependència, que són els capítols principals que es financen amb este sistema.
Per darrere se situarien Madrid, amb 2.555 milions; Castella-la Manxa, amb 1.248 milions; i Murcia, amb 1.188 milions. També guanyarien recursos Aragó (629 milions) i Canàries (611 milions). Este repartiment evidenciaria un esforç per corregir desequilibris entre territoris amb alta demanda de gasto social i altres amb menor creixement demogràfic, dins del marc comú.
Repartiment i calendari de la reforma
El detall del quadre es completaria amb Galícia (587 milions), Balears (412 milions), Castella i Lleó (271 milions), Astúries (248 milions) i La Rioja (25 milions). En el cas de Cantàbria i Extremadura, les dos perdrien amb el nou càlcul, però el Govern plantejaria reformular el Fons de Compensació Interterritorial per a crear un tram específic que mantinguera el seu ‘statu quo’, amb assignacions de 46 i 216 milions, respectivament. Este mecanisme permetria una transició ordenada evitant retrocessos nets mentres s’actualitzen els criteris de repartiment.
La proposta es limitaria a les comunitats de règim comú, com explicita el propi quadre d’Hisenda, per la qual cosa no inclouria als territoris forals. El calendari polític també condicionaria la seua aplicació: després de la negociació amb els governs autonòmics, el text hauria de superar la seua aprovació en el Consell de Ministres i culminar amb el suport del Congrés. Fins llavors, les xifres podrien ajustar-se en funció dels consensos que s’aconseguisquen, si bé la fotografia actual apunta al fet que el gruix de l’increment es concentraria en les tres autonomies més poblades.
