El meteoròleg i ex portaveu de Aemet Ángel Rivera defén un canvi radical del sistema d’avisos a Espanya: passar d’alertes centrades en llindars tècnics a un model orientat a impactes, amb missatges curts, clars i accionables que arriben al mòbil i s’actualitzen amb freqüència. A més, proposa crear un Centre Estatal de Vigilància de Riscos Ambientals que integre a meteoròlegs, hidròlegs i Protecció Civil per a coordinar la resposta en episodis que superen fronteres administratives.
Sistema d’avisos orientat a impactes
Rivera sosté que l’actual esquema, amb dos dècades de vigència, ha quedat desfasat enfront d’una atmosfera que evoluciona ràpidament. Al seu juí, els avisos han de descriure de forma molt succinta què passarà i quines conseqüències tindrà per a les persones, evitant tecnicismes i fins i tot xifres quan confonguen. Exemplifica que parlar de 180 mm en nivell roig pot ocultar que eixe valor és el límit inferior de l’avís, no la magnitud esperada.
L’objectiu és que el ciutadà reba instruccions concretes: si plourà amb intensitat en la seua zona, com pot afectar-lo i quines mesures prendre. Eixa comunicació, refrescada de manera contínua per mòbil i altres canals, faria més eficaç l’autoprotecció, sempre que les dades arriben de manera clara i a temps.
DANA d’octubre, infraestructures i cultura del risc
Com a referència, considera que la DANA del 29 d’octubre, que va afectar la Comunitat Valenciana i a àrees d’Albacete i Terol, va ser una de les més significatives per extensió i intensitat. A València va deixar 229 víctimes mortals i greus danys materials, segons el seu balanç. Durant aquell episodi es va observar una gran eficiència dels núvols descarregant molta aigua en molt poc temps, un patró habitual de la tardor mediterrània.
Rivera no afirma que estes situacions vagen a ser més freqüents, però sí que el combustible de les tempestes —aïre càlid i humit en capes baixes— és cada vegada més energètic. Amb un M editerrani més calent, l’aire que se situa sobre ell aporta més humitat i calor, la qual cosa afavorix precipitacions potencialment més intenses.
Davant este escenari, reclama una reflexió profunda sobre les infraestructures i la seua redissenye per a adaptar-les a una meteorologia més agressiva. El centre estatal que planteja proporcionaria un suport científic i tècnic robust, treballant de manera coordinada i transversal perquè, després, les comunitats autònomes emeten els avisos i activen els seus plans amb millor informació compartida.
També demana reforçar la cultura del risc: formar a la ciutadania des d’edats primerenques per a interpretar els avisos i comprendre què significa cada nivell. Recorda que qui comunica no genera el fenomen, i que una divulgació constant i pedagògica millora les decisions individuals i col·lectives en plena emergència.
Amb dècades d’experiència —diu que batalla amb les danes des de 1973—, Rivera presenta el llibre Danes, un treball personal en el qual repassa la física d’estos episodis, la seua formació, els casos més rellevants i propostes per a millorar la seua predicció, comunicació i gestió.
