El titular del Jutjat d’Instrucció número 15 de València ha acordat el sobreseïment provisional de la causa oberta a l’exvicepresidenta del Consell, exconsellera d’Igualtat i exportaveu amb el Botànic, Mónica Oltra, i els seus ex alts càrrecs investigats al no veure delicte algun en la seua actuació ni un presumpte encobriment dels abusos sexuals comeses per la seua exmarit, educador social, a una menor tutelada.
Segons una interlocutòria d’aquest mateix dimarts, consultat per Europa Press, el magistrat considera que no hi ha «indicis de la comissió de delicte algun i això tot i que en la denúncia i querella inicials es feren de manera merament provisional qualificacions jurídic-penals que resulten insostenibles conformement a l’actuat«.
En aquesta línia, i després d’una exhaustiva investigació, que ha inclòs l’examen de milers de correus, el magistrat sosté que «s’ha reiterat fins a la sacietat que no existeix un sol indici que es dictara ordre o instrucció alguna emanada dels càrrecs directius de la Conselleria dirigides a ocultar els fets ni a desacreditar a la menor«.
De fet, afirma que Oltra va conèixer els fets el 4 d’agost del 2017, quan es va notificar al seu exmarit, amb el qual llavors tenia escassa relació personal, l’existència del procediment i les mesures cautelars imposades pel jutjat que va investigar els abusos.
En aquesta causa figuraven com investigats la pròpia Oltra, que va dimitir el 21 de juny del 2022 de les seues responsabilitats al Consell i Les Corts i altres 15 alts càrrecs i tècnics del departament que dirigia en aquest dates, entre ells, el seu cap de Gabinet; el sotssecretari de Vicepresidència; directora general de la Infància, psicòlegs o la directora del centre d’acolliment on entre 2016 i 2017 es van cometre els abusos pels quals l’exparella de l’exvicepresidenta es troba ja complint cinc anys de presó, en una sentència confirmada pel Suprem.
En la causa ha sigut acusació particular la menor víctima dels abusos –ara major d’edat– i tant l’associació Gobiernate que presideix l’exdirigent de Vox, Cristina Seguí, com Vox han exercit d’acusacions populars.
En la interlocutòria de sobreseïment, contra el qual cap recurs de reforma o apel·lació, el jutge rebutja, per no ser essencials, practicar més diligències sol·licitades per aquestes parts sobre la forma en la qual la jove va ser conduïda emmanillada a declarar en l’Audiència per al judici; els motius pels quals la Generalitat no es va personar en la vista o el tràfic de trucades entre Oltra i el seu equip.
El magistrat indica en la resolució que ha qüestionat «múltiples aspectes» de l’actuació dels investigats però recalca que «tots i cadascun dels indicis que van fonamentar en el seu moment les imputacions judicials provisionals (…) s’han esvaït per complet una vegada practicades totes les diligències necessàries encaminades a determinar la naturalesa i circumstàncies dels fets«.
«És a dir: finalitzada la instrucció, sentits tots els investigats, prenent en consideració les declaracions de tots els testimonis» –i «molt en particular» el de la pròpia víctima, subratlla–, «examinada la copiosa documental (…) i examinat el tràfic de 48 correus electrònics entre els investigats i uns altres, no subsisteix indici racional de criminalitat algun contra els imputats ni, en conseqüència, fonament algun per a dictar una resolució d’imputació judicial definitiva (…), doncs les meres sospites, conjectures o elucubraciones, no sustentades en indicis racionals, no autoritzen a això«, conclou.
El jutge detalla de forma cronològica els fets acreditats durant la instrucció, des que la víctima va patir els abusos sexuals fins al 2019, quan la Fiscalia va rebre un informe de la Conselleria realitzat per l’Institut Espill relatiu a la menor.
El magistrat subratlla que determinades conductes seguides per alguns dels investigats «pogueren haver sigut certament diferents a les quals van ser» però sense que d’això «es puguen derivar conseqüències jurídic penals per als mateixos«.
ABSÈNCIA DE PROTOCOL
En aquesta línia, posa l’accent que no s’ha acreditat, «ni tan sols al nivell propi dels indicis«, que Oltra o qualsevol altra persona de la Conselleria «dirigira ordre, instrucció, consigna o indicació alguna als investigats sobre quin havia de ser la seua manera de procedir» amb la víctima o amb l’educador social i subratlla que en aquest moment tampoc hi havia en el departament cap tipus de protocol sobre com actuar en casos d’abusos sexuals a un menor tutelat.
De fet, indica que «no va existir cap fins a temps després«, quan es va dictar una Instrucció el 20 de setembre del 2017 per la Direcció general d’Infància i Adolescència, en l’àmbit de la Direcció territorial.
«I, davant de l’absència no només de denúncia, sinó de qualsevol manifestació» per part de la víctima en el centre de menors on estava tutelada i en la Conselleria sobre els abusos sexuals que sí va referir davant d’uns treballadors del Comitè Anti Sida, davant de la diligència d’una psicòloga, davant de la voluntat de la jove d’anar-se amb el seu nuvi i deixar la instal·lació, en la Secció del Menor d’Igualtat es va decidir que no hi havia indicis que fóra víctima de delicte, ni motius per a derivar-la a l’Institut Espill i no es va comunicar a la Fiscalia de Menors per a la seua constància en el seu expedient, assenyala el magistrat.
Així mateix, considera que no va poder haver-hi prevaricació administrativa atès que totes i cadascuna de les persones investigades «neguen haver rebut ordre, directriu, consigna o indicació alguna» d’Oltra de qualsevol un altre superior jeràrquic «encaminada a ocultar fets eventualment constitutius, en aquell moment, d’un delicte d’abusos sexuals» i «evitar la seua persecució, o a desatendre a la menor».
Per això, manté que queda «sense sustente» la tesi que els funcionaris «es concertaren per a incomplir els deures legals d’assistència a la menor», alguna cosa que no va ocórrer, o perquè no es posara en coneixement de Policia, fiscal o autoritat judicial la comissió d’abusos sexuals, que la pròpia víctima es negava a exposar en l’àmbit del centre o de la Conselleria.
El magistrat veu «reprotxable» que no es posara en coneixement de Fiscalia el succeït perquè constara en l’expedient de la jove tutelada però apunta que aquesta omissió no suposa la comissió d’il·lícit penal algun. Afig també que, encara que determinats requeriments de la Fiscalia no van anar «immediatament atesos«, no consta que es fera seguint instruccions.
EXPEDIENT INFORMATIU
I en relació amb la decisió d’obrir un expedient per a recaptar informació, afirma que «es pot discrepar sobre que haguera d’assegurar-se sobre si era o no cert el narrat» per la víctima però «no hi ha dubte» que Oltra «com a consellera estava perfectament legitimada per a tractar de veure què havia fallat» o per a veure com estava la menor tutelada.
Per al magistrat, sembla «raonable que en la Direcció general es volguera tenir coneixement dels fets denunciats, les actuacions realitzades o les mesures adoptades«, si bé entén que «suposa un excés penalment irrellevant que es constatara, si escau, la veracitat dels fets».
En aquesta línia, afig que ja existia un procediment penal per a aquest fi però insisteix que l’obertura d’aquest expedient, –que considera, igual que l’Audiència Provincial, que pot «emular una sort d’instrucció parajudicial»–, «va ser desencertada i fins i tot redundant» i que en el seu desenvolupament va haver-hi «actuacions certament millorables» però «tot això de cap manera converteix en delictiu» el procedir d’els qui ho van ordenar o van intervenir en la seua instrucció.
