Pilar Bernabé, delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, ha accusat l’alcaldessa de València, María José Catalá, de buscar l’enfrontament polític a costa del procés de regularització d’immigrants. Segons ha assenyalat, la dirigent local estaria utilitzant este debat per a desviar l’atenció d’altres assumptes municipals, com les investigacions de la Fiscalia o els problemes de trànsit i embossos a la ciutat.
Abans de reunir-se amb representants d’una trentena d’entitats socials implicades en la regularització, Bernabé ha subratllat que es tracta d’una iniciativa d’arrel social que ha aconseguit un suport molt ampli en les institucions. Ha recordat que el procés compta amb el suport majoritari del Congrés, així com de l’àmbit empresarial i religiós, amb el suport de la CEOE i de la Conferència Episcopal. Al seu juí, este consens reflectix que no es tracta d’un projecte partidista, sinó d’una resposta compartida davant una realitat social que ja existix en barris i centres de treball.
La delegada ha defés que la regularització pretén millorar el país i la vida quotidiana de milers de persones i famílies migrants que ja formen part de la societat. Ha insistit que regular la seua situació no sols té un impacte humà, en oferir estabilitat als seus projectes vitals, sinó també econòmic i laboral, en permetre que desenrotllen la seua activitat en condicions legals, cotitzen i planifiquen el seu futur en les empreses on treballen.
Reforç de l’Administració i paper dels ajuntaments
Bernabé ha explicat que l’Administració s’ha reforçat per a assumir el volum de sol·licituds previst. Entre les mesures adoptades, ha destacat l’ampliació de l’horari d’atenció fins a les 19 hores en les oficines d’Estrangeria, de Correus i de la Seguretat Social. Amb esta extensió, ha apuntat, se busca evitar col·lapses i facilitar que les persones puguen realitzar els tràmits sense perdre jornades completes de treball.
A més, ha posat en valor la implicació d’entitats socials amb llarga trajectòria en l’acompanyament a persones migrants. Ha citat la col·laboració de Càritas i d’organitzacions sindicals com a UGT i CCOO, entre altres, que estan fent costat als qui afronten este procediment. Segons la delegada, esta xarxa permet que el procés siga més accessible, ja que moltes persones se senten més segures acudint a entitats que coneixen i amb les quals ja han treballat en altres moments.
Preguntada per les crítiques de María José Catalá, que ha qüestionat el cost de la contractació de personal de reforç i ha parlat d’un milió d’euros anuals, Bernabé ha assegurat que sent pena davant el que interpreta com una busca deliberada de confrontació política. Ha remarcat que els ajuntaments de tota Espanya s’estan reforçant per a respondre a les necessitats de la ciutadania en este procés, alguna cosa que considera lògic si es vol evitar colls de botella i retards.
En este context, ha posat exemples d’altres municipis on s’han pres mesures específiques: a Madrid s’ha habilitat una pàgina web informativa i de tramitació, a Barcelona s’han contractat 50 advocats en l’oficina d’atenció a persones migrants i a Paterna s’han incorporat quatre lletrats per a reforçar el servici. Per a Bernabé, estos casos mostren que les administracions locals estan assumint la seua responsabilitat i col·laboren amb la majoria social que dona suport a la regularització. Enfront d’això, ha afirmat que, si Catalá es nega a implicar-se en eixa línia, serà una decisió pròpia i un problema polític que haurà d’explicar a la ciutadania.
La delegada ha emmarcat la posició de l’Ajuntament de València en l’estratègia més àmplia del Partit Popular. Al seu juí, el PP es troba immers en un procés de pactes amb l’extrema dreta en diferents territoris i ara rebutja una mesura que, sosté, compta amb un consens molt ampli i que considera positiva per al país. Ha assenyalat que la direcció popular pretén alinear-se amb posicions més dures en matèria migratòria, mirant cap a models polítics de l’altre costat de l’Atlàntic i allunyant-se del consenso intern.
En este sentit, ha esmentat que els líders del PP i de l’extrema dreta, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, figuren entre els pocs dirigents europeus que recolzen a Donald Trump. Per a Bernabé, eixe alineament ideològic explica que càrrecs com Juan Francisco Pérez Llorca o la mateixa Catalá adopten postures contràries a la regularització, alguna cosa que, ha insistit, els situa fora de la majoria social que dona suport al procés.
En representació de les entitats socials ha intervingut Lourdes Mirón, de Jovesólides, que ha recordat que moltes organitzacions que treballen amb persones migrants ja tenen experiència prèvia en processos similars. Ha explicat que, després de la dana, se va posar en marxa un mecanisme extraordinari de regularització que ha permés resoldre fins ara 33.044 expedients. Eixe precedent, ha indicat, ha servit per a preparar el treball actual i per a conéixer millor les dificultats a les quals s’enfronten les persones sol·licitants.
Mirón ha advertit que, en el procediment en marxa, un dels punts més complicats està sent l’obtenció del certificat de vulnerabilitat, un document clau per a acreditar la situació de cada persona. Ha remarcat que este certificat també pot ser tramitat pels ajuntaments, encara que moltes persones estan sent derivades pels consistoris a entitats socials, la qual cosa està generant una càrrega de treball addicional en estes organitzacions.
Davant esta situació, ha resumit la necessitat en una idea clara: es necessiten mans. Ha insistit que el procés naix d’un gran consens social i ha recordat que, en el fons, el que està en joc són drets humans bàsics, com l’accés a una vida digna, a la seguretat jurídica i a la possibilitat d’integrar-se plenament en la societat en la qual ja viuen i treballen.
