El sector del calcer espanyol ha produït aproximadament 60 milions de parells en 2025, un 14,2 % menys que en 2024, fet que ha provocat que baixe quatre posicions en el rànquing mundial, del 19é al 23é lloc, i que la seua activitat represente ja només el 0,24 % de la producció global.
L’alerta l’ha llançada l’Associació Espanyola d’Empreses de Components per al Calcer (AEC), que ha presentat el seu informe sobre el mercat mundial. El document analitza l’evolució de la producció, el comerç i el consum de calcer i posa el focus en l’afebliment progressiu de la base industrial espanyola.
Segons AEC, les dades del sector nacional evidencien que cal una política industrial específica per al calcer i els seus components. La patronal reclama millorar la competitivitat de les plantes, impulsar la inversió productiva i garantir condicions de competència equivalents per a tots els productes que entren al mercat europeu.
Oportunitats en producte tècnic i sostenible
L’informe també assenyala nínxols concrets d’oportunitat per a la indústria espanyola de components. Destaquen els materials de menor impacte ambiental, els tèxtils tècnics, les soles lleugeres i d’altes prestacions, les plantilles de confort, així com les pells i acabats de gamma alta.
A més, identifica possibilitats en fornitures, adhesius, sistemes de traçabilitat, compliment químic, prototipat ràpid i solucions de circularitat. AEC interpreta que estes àrees poden ajudar a reforçar la posició d’Espanya en segments de més valor afegit.
Esta organització proposa combinar la defensa dels mercats europeus, especialment Itàlia, Portugal, França i Alemanya, amb una major presència a Vietnam, l’Índia i Indonèsia. També aposta pel desenvolupament de cadenes de subministrament de proximitat en l’àrea mediterrània, amb Turquia, el Marroc i Mèxic com a punts clau, i per aprofitar els mercats premium de Nord-amèrica, la zona del Golf i el Japó.
Controls més durs en origen
El director general d’AEC, Álvaro Sánchez, ha defés que Europa ha de reforçar els controls en origen. A parer seu, cal garantir que qualsevol calcer comercialitzat al mercat europeu complisca les mateixes normes estrictes de qualitat, seguretat i sostenibilitat.
Sánchez ha remarcat que ‘protegir el consumidor també significa protegir la indústria que sí complix’. Amb esta idea, reclama que les importacions suporten els mateixos requisits que el calcer fabricat dins de la Unió Europea.
Segons l’informe d’AEC, la producció mundial de calcer ha arribat a 24.600 milions de parells, un 2,9 % més que en 2024. No obstant això, les exportacions s’han mantingut pràcticament estables, amb 14.740 milions de parells i una variació del −0,1 %.
El valor total exportat sí que ha augmentat, amb un increment de l’1,6 %, fins a acostar-se als 172.000 milions de dòlars. El preu mitjà mundial del calcer exportat s’ha situat en 11,65 dòlars per parell.
En l’última dècada, el volum exportat ha crescut al voltant d’un 3,3 %, mentres el seu valor ho ha fet un 35,7 %. Per tant, el creixement ja no s’explica per posar molts més parells al mercat, sinó per l’augment del preu i per un mix de producte més avançat.
El paper del disseny i la innovació
Per al director general d’AEC, ‘el futur del calcer no es decidirà únicament pel volum, sinó per la capacitat d’aportar disseny, innovació, prestacions, sostenibilitat, rapidesa i seguretat a tota la cadena de valor’.
L’associació subratlla que el sector no està creixent principalment per vendre més parells. Segons AEC, el motor són l’evolució dels preus, la millora del mix de producte, el posicionament de marca i la incorporació de prestacions tècniques i ambientals més exigents.
China continua liderant la producció mundial, amb 13.660 milions de parells, seguida per l’Índia, amb 3.000 milions, i Vietnam, amb 1.658 milions. Els deu principals productors concentren el 89,5 % del total fabricat.
En exportació, China aglutina el 61,2 % dels parells i Vietnam, l’11,2 %, mentres la capacitat continua desplaçant-se cap a Vietnam, Indonèsia, l’Índia i altres pols asiàtics. Este moviment reforça el pes d’Àsia en les gammes de gran volum.
Europa manté una posició ben diferent, centrada en productes de més valor. El seu preu mitjà d’exportació arriba als 34,76 dòlars per parell, front als 8,02 dòlars d’Àsia. Este diferencial confirma l’especialització europea en calcer premium, tècnic, de confort, seguretat, outdoor, moda i produccions sotmeses a majors exigències documentals i ambientals.
