Cau una banda acusada de més de 1.200 estafes bancàries per dos milions d’euros

El present mes de novembre, Guàrdies Civils de l’Equip de Delictes Telemàtics de la Comandància de Salamanca, van finalitzar l’operació “SAPROCOOP” contra una organització criminal especialitzada en estafes tecnològiques a clients d’entitats bancàries, suplantant la pàgina web i telèfons del banc.

L’operació va donar principi a la fi del mes d’agost de 2022, quan la Guàrdia Civil de Salamanca va rebre la denúncia de dues víctimes d’aquesta estafa, residents en les localitats de Vitigudino i Babilafuente, per un import de 42.000 euros; ascendint el total de denunciants per aquests mateixos fets a la província de Salamanca a huitanta, i a més de 1200 els perjudicats en tot el territori nacional, superant l’estafat els dos milions d’euros.

Els agents responsables de l’operació van descobrir que totes les estafes s’havien realitzat per part d’una organització criminal, formada per integrants disseminats per tot el territori espanyol, i amb ramificacions a l’estranger.

L’organització criminal identificada tenia una estructura piramidal en la cúspide de la qual es trobava una estructura “tecnològica” des d’on s’executava el “*SMISHING”, a la qual se sumava una estructura “econòmica” que controlava els comptes bancaris utilitzats per a moure els diners, per a això feien ús de “mules econòmiques”.

Les citades “mules” eren persones que a canvi d’una xicoteta quantitat de diners, aportaven les seues dades personals per a li creació dels comptes corrents on anaven destinades les transaccions il·lícites i posteriorment retiraven aquests diners per a entregar-ho a l’organització.

Al llarg del present mes la Guàrdia Civil va dur a terme l’explotació d’aquesta operació i la detenció dels seus nou integrants, en ocasió dels registres domiciliaris realitzats en habitatges de les províncies de Toledo, Ciudad Real, Badajoz, Múrcia i València, aconseguint la completa desarticulació de l’estructura “econòmica” de l’organització criminal i la recuperació de part dels diners estafats als perjudicats.

Els clients d’aquesta entitat bancària rebien missatges SMS, en els quals se’ls alertava d’un accés no autoritzat als seus comptes i se’ls requeria la verificació immediata d’aquestes operacions a través d’un link d’accés.

Els perjudicats, atemorits pel possible accés il·lícit als seus comptes, accedien a l’enllaç contingut en el SMS, que immediatament els adreçava a una pàgina web falsa, similar a la del seu banc.

Una vegada aconseguida aqueixa informació, els detinguts suplantant el número de telèfon real de l’entitat bancària, realitzaven trucades telefòniques als perjudicats, sol·licitant els codis de seguretat que acabaven de rebre per SMS per a l’anul·lació d’aquestes operacions falses, engany amb el qual aconseguien consumar l’estafa.

Les investigacions es van veure dificultades per les importants mesures de seguretat que prenien els membres de l’organització, que implicaven que cada integrant de cada grup únicament tinguera contacte amb el seu superior, al que ni tan sols coneixia personalment, ja que totes les comunicacions es realitzaven a través d’Internet i xarxes socials.

«La Guàrdia Civil recomana a la ciutadania, la descàrrega de l’APP ALERTCOPS, per a posar-se en contacte en cas d’emergència amb els Centres Operatius de les Forces i Cossos de Seguretat De l’Estat. L’app permet rebre en el mòbil missatges d’avís, quan el mateix es troba en una zona afectada per incidències.»

Últimes notícies

Diana Morant agraïx a Ana Barceló la seua tasca després de renunciar a repetir com a alcaldessa d’Alacant

La ministra Diana Morant ha reconegut públicament el treball i el compromís d’Ana Barceló després que l’exconsellera de Sanitat haja anunciat que no repetirà com a candidata a l’alcaldia d’Alacant en 2027. La líder del PSPV ha destacat en xarxes socials la seua manera de fer política, centrada a millorar la vida de la gent.

Cullera activa un macrodispositiu amb 700 efectius per al festival Zevra

Cullera ha activat un dispositiu especial de més de 700 persones per garantir la seguretat del Zevra Festival, que espera més de 150.000 assistents en tres dies. L’Ajuntament remarca l’esforç de coordinació entre cossos policials i administracions per assegurar convivència i resposta ràpida davant emergències.

Les màximes es moderen al final de la tercera onada de calor però freguen encara els 40 graus

Les màximes han baixat fins a nou graus en la Comunitat Valenciana respecte a dijous, però moltes poblacions continuen acostant-se als 40. Requena, Beneixama, Teresa de Cofrentes i Alcoi han tornat a registrar valors molt alts.

PSPV i Compromís carreguen contra la deriva racista de PP i Vox en la llei d’acompanyament

PSPV i Compromís han acusat PP i Vox d’impulsar una deriva racista i xenòfoba en la llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat i han anunciat mesures com un recurs d’inconstitucionalitat. Les crítiques se centren en la introducció del principi de prioritat nacional en normes socials com la Renda Valenciana d’Inclusió i la Llei de Serveis Socials.

Josan Ferrández seguirà un any més com a capità de l’Elx

L’Elx ha confirmat la renovació per una temporada del capità Josan Ferrández, que encadenarà així el seu desé curs al primer equip franjiverd.

PP i Vox blinden la ‘prioritat nacional’ en ajudes socials i funció pública

PP i Vox han pactat una trentena d'esmenes a la llei d'acompanyament perquè la 'prioritat nacional' regisca l'accés a prestacions socials i introduïxen noves obligacions en la funció pública, com treballar amb el rostre descobert.

El PP veu en el relleu de Barceló un intent del PSOE d’evitar un nou desastre electoral a Alacant

La portaveu del PP a Alacant, Mari Carmen de España, interpreta la renúncia d’Ana Barceló a repetir com a candidata a l’Alcaldia el 2027 com un moviment desesperat del PSOE per frenar un altre mal resultat a la ciutat.

El Consell rebutja la quita com a parxe i reclama una solució global a la infrafinançació

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, considera que la quita de 11.000 milions plantejada pel Govern central és només un parxe i reclama un nou model de finançament autonòmic pactat per totes les comunitats, amb un fons de nivellació.