La Guàrdia Civil ha detingut a Alacant un ciberdepredador sexual en sèrie acusat de 36 delictes contra la llibertat sexual, comesos durant una dècada contra més de vint víctimes menors de 16 anys, després d’intervindre-li més de 200 dispositius amb capacitat per a guardar milers d’imatges i vídeos pedòfils.
Segons ha informat la Guàrdia Civil en un comunicat, l’home actuava com a ciberpederasta i utilitzava tècniques de ‘grooming’, és a dir, es feia passar per un menor d’edat per a guanyar-se la confiança de xiquets i adolescents i que li enviaren imatges íntimes.
Este sistema combinava l’engany i la manipulació emocional per a aconseguir la seua explotació sexual infantil. Les víctimes eren especialment vulnerables i, en molts casos, tenien edats molt inferiors als 16 anys.
Més de 20 víctimes identificades
Els agents responsables de l’operació, batejada com a ‘Achillea’, han aconseguit identificar fins ara més de 20 víctimes menors. Algunes tenien tan sols huit anys. Les víctimes s’han localitzat en diferents punts del territori espanyol i també en diversos països estrangers.
La investigació va començar a partir de la denúncia presentada en 2024 per una víctima resident a l’illa de Gran Canària. Esta denúncia va permetre descobrir un patró d’actuació que, segons els investigadors, s’ha mantingut durant més de deu anys.
En les primeres diligències, els agents van registrar el domicili de l’acusat. En eixa vivenda van intervindre una gran quantitat de dispositius d’emmagatzematge amb capacitat per a guardar fins a 18.000 gigabytes d’informació.
L’Equip de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Santa María de Guía va iniciar l’anàlisi dels més de 200 dispositius de dades comissats. Entre ells hi havia telèfons mòbils, discos durs externs, ordinadors i pen drives.
En estos suports els investigadors van localitzar una gran quantitat de arxius de vídeo i d’imatges de contingut pedòfil. A partir de l’estudi detallat de la informació, els agents han pogut identificar, de moment, més de 20 víctimes menors de 16 anys.
Com actuava el ciberpederasta
Segons les investigacions, el ciberpederasta es va dedicar durant més d’una dècada a contactar amb menors a través d’aplicacions de missatgeria i de xarxes socials. Adaptava el seu discurs a cada víctima per a guanyar-se la seua confiança.
L’home es feia passar per un menor d’edat anomenat Juan. D’esta manera aconseguia que les víctimes baixaren la guàrdia i el consideraren un igual.
Després d’un temps de conversa i de manipulació emocional continuada, l’investigat arribava fins i tot a fer-se passar per ‘nòvio’ d’alguna de les menors. Així aconseguia una relació aparentment afectiva i més íntima.
Una volta establit este vincle, l’acusat convencia les xiquetes perquè es gravaren o es feren fotografies realitzant actes de caràcter sexual. Després els demanava que li enviaren eixos arxius a través d’internet.
Segons les mateixes fonts, l’home guardava després estos fitxers pedòfils per al seu consum sexual. A més, els organitzava com una col·lecció privada, classificada en els diferents dispositius d’emmagatzematge intervinguts.
Com a resultat final de les perquisicions, els agents han detingut l’autor, un home natural d’Alacant. La Secció Civil i d’Instrucció del Tribunal d’Instància de Santa María de Guía ha decretat el seu ingrés en presó, comunicada i sense fiança.
Consells per a prevenir el ‘grooming’
Davant de casos com este, la Guàrdia Civil recomana mantindre els perfils de xarxes socials tancats i no acceptar sol·licituds de persones desconegudes, encara que tinguen amics en comú.
L’institut armat també aconsella evitar publicar dades sensibles en espais públics d’internet, com ara la ubicació, el nom del col·legi o els números de telèfon. Estes dades poden facilitar que un depredador localitze i identifique menors.
A més, la Guàrdia Civil suggereix una supervisió parental de les activitats ‘online’ dels fills i filles. Recomanen revisar de manera discreta l’ús que fan de les xarxes i de les aplicacions de missatgeria.
Finalment, insistixen en la importància de mantindre una comunicació oberta en la família. Els pares han de generar un clima de confiança perquè el menor se senta segur si alguna situació en línia li incomoda o el fa sentir amenaçat.
