Un home ha sigut condemnat per l’Audiència d’Alacant a un any de presó per un delicte de distribució de pornografia infantil a través d’internet, després que la Policia li haguera intervingut més de 1.730 arxius pedòfils i ell mateix haguera reconegut els fets.
L’acusat ha arribat a un acord de conformitat amb la Fiscalia. Gràcies a este pacte, el tribunal de la Secció Tercera, que tenia previst jutjar-lo, ha dictat una sentència condemnatòria ‘in voce’ en la vista celebrada el passat 4 de juny.
Investigació a partir d’una adreça IP
La investigació va començar a la unitat de Delictes Tecnològics de la Brigada Provincial de la Policia Judicial, encarregada del rastreig de continguts il·legals en línia. En una de les seues comprovacions, els agents han detectat una adreça IP des de la qual es realitzaven descàrregues d’arxius amb denominacions clarament vinculades a la pederàstia.
Davant d’esta troballa, els investigadors han sol·licitat una orde judicial per a registrar el domicili associat a aquella adreça IP. Una vegada autoritzat el registre, la Policia ha inspeccionat la vivenda el 28 de novembre de 2019.
El domicili del processat està situat al municipi alacantí de Muchamiel. En l’interior, els agents han revisat diversos discos durs i memòries USB, així com altres suports informàtics que podien guardar contingut descarregat d’internet.
Segons consta en la causa, en estos dispositius han localitzat més de 1.730 arxius amb vídeos i imatges de menors d’edat nus o participant en diferents pràctiques sexuals. Este volum d’arxius demostra, segons la instrucció, una acumulació sistemàtica de material pedòfil durant un temps prolongat.
A més del simple emmagatzematge, la Policia ha trobat indicis que una part del material s’havia difós a tercers mitjançant internet. En concret, els investigadors han acreditat que almenys 41 d’eixos arxius havien sigut distribuïts a altres usuaris.
Esta activitat de compartició és la que ha sustentat l’acusació per distribució de pornografia infantil, una conducta castigada amb penes de presó més greus que la mera possessió de material pedòfil.
Arrest i rebaixa de la pena
Després de confirmar l’origen i el contingut dels arxius, els agents han detingut l’home com a presumpt autor del delicte i han posat en marxa la instrucció judicial del cas. Des d’eixe moment s’ha practicat el volcatge i anàlisi dels suports informàtics intervinguts i s’ha definit el volum total de material.
En l’escrit inicial d’acusació, la Fiscalia sol·licitava per a l’encausat una pena de dos anys de presó. Esta petició responia a la gravetat dels fets, a l’extensió del material intervingut i al fet provat que part dels arxius s’havien compartit.
Tanmateix, durant el procés, l’acusat ha optat per reconéixer íntegrament els fets que se li atribuïen. Este reconeixement ha permés arribar a un acord de conformitat amb el Ministeri Fiscal i ha suposat una rebaixa substancial de la pena.
Com a resultat del pacte, la condemna final ha quedat fixada en un any de presó, és a dir, la mitat de la pena inicialment plantejada per la Fiscalia. El reconeixement de responsabilitat sol suposar una atenuant, la qual cosa repercutix en el còmput final de la sanció.
Suspensió de l’ingrés a la presó
A més de rebaixar la duració de la condemna, el tribunal ha acordat suspendre l’ingrés efectiu en presó durant un període de tres anys. Esta suspensió queda condicionada al fet que el condemnat no torne a delinquir durant este termini.
La suspensió implica que, si l’home complix la condició imposada i no comet cap altre delicte en estos tres anys, no haurà d’entrar a la presó per esta causa. En canvi, si reincidix, el jutjat podrà reactivar l’execució de la pena i ordenar el seu ingrés al centre penitenciari.
Segons recull la resolució, la sentència és ferma i no admet cap recurs. Açò vol dir que el procediment penal ha quedat tancat en esta instància i que les parts no poden impugnar la decisió davant un òrgan superior.
