L’Audiència Provincial d’Alacant ha dictat condemna contra diversos promotors, el exaparejador de l’Ajuntament de Llíber i el exalcalde José Más per la seua responsabilitat en la construcció de prop de 300 vivendes en sòl rústic entre 1999 i 2003. El tribunal considera acreditat que la trama va permetre alçar i vendre xalets fora de la normativa urbanística, generant un problema de llarga duració per als compradors i per a l’ordenament local.
Segons la sentència, datada el 25 de setembre per la Secció Dècima, les penes imposades inclouen presó d’entre sis mesos i dos anys, a més de sancions econòmiques, en funció del paper de cada acusat i dels delictes benvolguts, principalment estafa i prevaricació urbanística. La fallada subratlla que es van cometre decisions administratives contràries a la llei i que es va induir a error als adquirents de les vivendes, la qual cosa explica la combinació de delictes administratius i patrimonials.
En el cas del exalcalde José Más, del PP, la condemna és per un delicte continuat de prevaricació urbanística, castigat amb una multa de sis mesos amb una quota diària de 10 euros. El tribunal li absol del delicte de suborn. A més, se li imposa la inhabilitació per a exercir qualsevol activitat en l’administració pública durant tres anys i la prohibició de dedicar-se a professions vinculades a l’edificació, com a arquitecte, aparellador, constructor, promotor o tècnic, la qual cosa limita la seua participació en futurs projectes del sector.
L’empresari Miguel Montaner rep dos anys de presó i la mateixa multa que al exalcalde per un delicte continuat d’estafa. Per a la resta de promotors i el exaparellador municipal es fixen penes dins de la mateixa forqueta, atenent la seua intervenció en la comercialització i autorització de vivendes que no podien ajustar-se a la legalitat vigent.
Recurs i abast de la causa
La decisió no és ferma i pot recórrer-se en cassació davant el Tribunal Suprem en el termini de cinc dies. Esta possibilitat obri una fase addicional que pot prolongar el tancament definitiu del cas, encara que no altera ara com ara la valoració dels fets realitzada per l’Audiència. La causa ha estat en instrucció durant 16 anys, temps durant el qual la fiscalia va sostindre que les vivendes van ser venudes a compradors estrangers que no van poder legalitzar-les. Eixa impossibilitat de regularització es va traduir en inseguretat jurídica per als adquirents i en un conflicte urbanístic que ha condicionat la planificació local.
El ministeri públic va defendre l’existència de delictes contra l’ordenació del territori, prevaricació, suborn, falsedat documental i negociacions prohibides a funcionaris. Finalment, les condemnes per estafa i prevaricació urbanística reflectixen que els jutges han apreciat tant l’engany als compradors com l’adopció de resolucions administratives contràries a la normativa. Al maig, tretze persones es van asseure en la banqueta amb peticions que sumaven 43 anys i tres mesos de presó.
Absolucions i posicions dels acusats
Juan José Reus, també del PP i regidor en el moment dels fets abans de ser posteriorment alcalde, ha sigut absolt dels delictes que se li atribuïen. Durant el juí, el exalcalde José Más va defendre que mai havia rebut diners ni un cotxe de luxe en relació amb la promoció dels xalets. El tribunal no aprecia suborn, la qual cosa evidencia que la sala distingix entre conductes provades i no provades, i delimita les responsabilitats penals als qui considera directament implicats.
La sentència marca un punt d’inflexió en un conflicte que arrossega conseqüències des de fa més de dues dècades. Mancant el que resolga el Suprem, el pronunciament fixa un marc clar sobre les responsabilitats penals i deixa constància que la promoció i autorització de vivendes en sòl rústic, al marge de la llei, comporta penes de presó, sancions econòmiques i inhabilitacions per als qui les impulsen.