La Generalitat, a través del comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida, ha defensat mantindre els contractes d’emergència mentres persistisquen les seqüeles de catàstrofes mediambientals com la dana de València, amb l’objectiu d’accelerar la reconstrucció d’infraestructures danyades a la Comunitat Valenciana.
Mérida ho ha explicat en una trobada amb periodistes després d’assistir a un desdejuni organitzat per la Federació d’Obra Pública d’Alacant (FOPA), on ha detallat les necessitats que, al seu juí, té el territori per a afrontar millor estos episodis extrems.
Segons ha assenyalat, les lleis actuals de contractació pública no responen als ritmes que exigixen estes situacions. En paraules seues, les normatives vigents en matèria de contractació pública ‘no estan a l’altura de les necessitats d’esta comunitat i de qualsevol altra que puga patir una catàstrofe’. Per això ha insistit que ‘necessitem normatives que sigan més àgils, que es puga contractar per emergència mentres hi haja seqüeles d’eixa catàstrofe que s’ha patit’.
D’acord amb les seues dades, els projectes que es tramiten amb el procediment ordinari multipliquen per cinc o per sis els terminis respecte d’un contracte d’emergència. Açò, segons ha advertit, retarda la reparació de carreteres, col·lectors, ponts i altres infraestructures bàsiques que la ciutadania necessita recuperar al més prompte possible després d’un episodi com la dana.
Més flexibilitat per als ajuntaments i per als afectats
El comissionat ha remarcat que, a més d’agilitzar els contractes d’obra pública, fan falta mecanismes específics per a reforçar el personal dels ajuntaments, ja que molts consistoris no donen abast per a gestionar els fons vinculats a la dana.
En este sentit, ha indicat que l’execució dels fons dana per part dels ajuntaments ‘no arriba al 5 %’. Com a exemple, ha citat el cas de Paiporta, on s’ha multiplicat per cent el pressupost municipal destinat a actuacions relacionades amb la dana, però el personal tècnic disponible és el mateix, la qual cosa limita molt la capacitat de tramitació.
Per això ha defés la necessitat d’instruments que permeten ‘una major facilitat quant a la contractació de personal pels ajuntaments’, almenys mentres dure l’execució d’estos programes excepcionals. Segons ha advertit, sense este reforç resulta molt difícil transformar els diners compromesos en obres i projectes reals.
Mérida també ha posat el focus en les ajudes directes a les persones afectades per les catàstrofes. Ha sol·licitat que no s’apliquen interessos a aquells veïns que hagen hagut de retornar partides rebudes quan s’han detectat incompatibilitats per haver percebut altres subvencions pel mateix motiu.
A més, ha considerat fonamental que els fons que el Govern central ha transferit per a obres de prevenció puguen destinar-se a qualsevol punt de la Comunitat Valenciana. Ha argumentat que ‘no sabem on pot ser el lloc on caurà la pròxima dana’, per la qual cosa, al seu parer, convé tindre marge per a actuar en diferents zones del territori.
Obres previstes a la província d’Alacant
Durant la trobada amb FOPA, el comissionat ha detallat algunes de les actuacions previstes a la província d’Alacant, amb una inversió global de 50 milions d’euros. Estes obres busquen tant reparar danys com previndre nous episodis extrems.
Entre els projectes anunciats ha citat un pla per a augmentar la capacitat de conducció d’aigua i renaturalitzar el llit al llarg de 25 quilòmetres fins a la mar a Orihuela. Esta actuació pretén millorar el drenatge en episodis de pluges intenses i reduir el risc d’inundacions en zones urbanes i agrícoles.
També ha enumerat la creació d’un corredor verd al llarg del riu Monnegre, des d’Ibi fins a El Campello, amb l’objectiu de compatibilitzar la protecció ambiental amb la gestió hidràulica. A més, ha inclòs el projecte del parc fluvial i la millora dels conductes pluvials a Muchamiel i Sant Joan d’Alacant, orientat a canalitzar millor l’aigua de pluja i evitar acumulacions en punts crítics.
Pel que fa a la coordinació entre administracions en moments de crisi, Mérida ha proposat crear una nova figura d’‘alerta negra’ per a catàstrofes greus. Esta alerta s’activaria quan es preveja o es produïsca un episodi d’este tipus i, de manera automàtica, posaria en marxa la comissió mixta intergovernamental i el mecanisme europeu de Protecció Civil.
Segons ha explicat, este sistema permetria donar una resposta immediata i coordinada des del primer moment, tant a escala autonòmica i estatal com europea, i evitaria pèrdues de temps en tràmits previs.
Revisió de preus en l’obra pública
En la mateixa trobada, el president de FOPA, Javier Gisbert, ha alertat de l’impacte econòmic que han patit les empreses contractistes valencianes després de la dana.
Gisbert ha reclamat mesures de revisió de preus per a compensar les pujades de costos que han assumit estes empreses. Segons els seus càlculs, els costos de les contractistes de la Comunitat Valenciana han augmentat fins a un 20 % arran de la dana, mentre que, al seu juí, l’increment a la resta d’Espanya s’ha situat entre el 4 i el 5 %.
Esta diferència, ha advertit, ha provocat que hi haja ‘desenes, quasi que centenars de licitacions desertes’, ja que moltes empreses no poden assumir les obres amb els preus fixats en els plecs actuals. Per este motiu ha insistit a adaptar els mecanismes de revisió per a evitar que els projectes previstos queden bloquejats o sense empreses interessades.
