Carlos Corberán va reconéixer després de la derrota del València per 0-2 a Mestalla que el seu equip no va ser capaç de realitzar el partit que havia preparat i que l’Atlètic de Madrid es va mostrar superior en quasi tots els aspectes del joc, especialment en la generació d’ocasions i en la pressió.
Segons va explicar, el pla del València passava per tindre més fluïdesa ofensiva i per trobar camins clars cap a la porteria rival, però l’equip no va aconseguir donar-li continuïtat als seus atacs. Corberán va subratllar que l’Atlètic sí que va aconseguir la trobada que buscava, imposant la seua idea des de l’inici i condicionant al València amb una pressió molt intensa.
L’entrenador va detallar que la falta de fluïdesa en atac es va reflectir en la dificultat per a crear ocasions de gol. Va destacar que l’Atlètic va pressionar de manera individual, aparellant-se molt de prop amb els jugadors valencianistes, la qual cosa els va permetre recuperar pilotes amb freqüència i, a partir d’ací, generar perill. Eixa pressió constant va obligar el València a jugar incòmode, amb poc marge per a pensar o girar el joc, i va ser una de les claus perquè el rival acumulara més arribades clares.
Més control però sense continuïtat
Corberán va explicar que, en els primers minuts de la segona part, el València va aconseguir tindre una mica més de control del partit. En eixa fase, l’equip va aconseguir manejar millor la possessió i donar la sensació d’estar més assentat sobre la gespa. No obstant això, eixa millora va ser passatgera, perquè no es va transformar ni en situacions de verdader perill ni en un canvi sostingut de la trobada.
A mesura que van avançar els minuts, el València es va anar diluint i perdent pes en el joc. L’equip no va poder aprofitar eixos instants de domini per a fer mal a l’Atlètic, que va tornar a imposar-se en les disputes i en les segones jugades. Eixa incapacitat per a consolidar els seus bons moments va deixar al conjunt local sense la reacció que necessitava per a retallar distàncies en el marcador.
Corberán va insistir que el problema no va estar tant en l’actitud dels seus futbolistes com en qüestions tàctiques i de comprensió del que demanava el partit. Va subratllar que l’Atlètic els va generar molts problemes quan es va aparellar amb ells i que el València va jugar massa al peu i molt poc a l’espai. Esta tendència va facilitar el treball defensiu del rival, que va poder anticipar-se amb més facilitat i limitar les opcions de sorpresa en atac.
El tècnic va recordar que buscar l’espai, i no sols el suport al peu, és clau per a desajustar a un adversari que defén home a home. Al no aprofitar millor eixos moviments, el València va acabar xocant repetidament contra una defensa ben organitzada, la qual cosa va reduir les seues opcions de remuntar el 0-2 i va reforçar la sensació de superioritat de l’Atlètic.
En el tram final, i amb el resultat en contra, el malestar en la graderia es va fer evident amb càntics que demanaven la dimissió de Corberán. En ser preguntat per eixos missatges i pel seu futur, l’entrenador va afirmar que entén la frustració de l’afició i que esta es dirigisca cap al màxim responsable de l’equip, que en la seua opinió és ell mateix. Va assenyalar que el que més li fa mal no és escoltar els càntics, sinó no poder oferir a la unflada el resultat i el joc que desitja.
Corberán va assegurar que el seu focus continua lloc en l’anàlisi dels partits i a tractar de corregir tot el que la trobada davant l’Atlètic va deixar al descobert. Va recalcar que, per damunt de la seua situació personal, el veritablement important és el València i la resposta que l’equip puga donar en els pròxims compromisos per a canviar la dinàmica mostrada en esta derrota a Mestalla.
