Només el 2,4% dels valencians han passat el coronavirus i tenen anticossos

 

Només el 2,4% dels valencians ha patit el Covid-19 i presenta anticossos IgG. Este percentatge és inferior al del 5,2% de la mitjana nacional, segons es desprén de l’estudi de seroprevalença, elaborat pel Ministeri Sanitat juntament amb l’Institut de Salut Carles III (ISCIII), l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i la col·laboració de les comunitats autònomes. Per províncies, Alacant és a on més persones tenen anticossos (3%), seguida de Castelló (2,7%) i, per últim, València (2%).

 

L’objectiu del treball, que va començar el passat 27 d’abril i que s’ha fet en tres onades, ha sigut estimar la prevalença d’infecció del nou coronavirus en Espanya amb la determinació d’anticossos enfront del virus per comunitats autònomes, províncies, edat i sexe. Per a això, s’han estudiat en tres onades a 68.296 persones de totes les edats, comunitats i províncies, a les que se’ls ha convidat a participar per telèfon.

 

A demés, 54.858 han participat en les tres onades, s’han fet 186.908 tests ràpids (més 9.755 en l’estudi específic insular) i s’han arreplegat 165.176 mostres de sang (més 9.130 addicionals en l’estudi específic insular).

 

D’altra banda, la directora del Centre Nacional d’Epidemiologia, Marina Pollán, ha informat que entre els professionals sanitaris que treballen en centres sanitaris la taxa de prevalença d’anticossos és del 10% i del 7,7% entre els que treballen en residències d’ancians.

 

El 14% ha «perdut» els anticossos

Una altra de les dades destacades per les expertes de l’informe és que, d’entre els resultats de la primera onada a la tercera, el 14% s’ha seronegativitzat, és a dir, que van tindre anticossos i ja no els tenen. La «pèrdua» dels anticossos va ser més freqüent en persones asimptomàtiques (11% entre les rondes 1 i 2, amb informació més precisa) i molt menys freqüent en els participants amb una PCR positiva (0,5%) i en aquells que van descriure pèrdua sobtada de l’olfacte o del gust (2,6%).

 

Això, segons ha informat la directora de l’Institut de SaluCarlos III, Raquel Yotti, demostra que se seguix «sense conéixer» la malaltia. Precisament per este motiu, tant Yotti com Pollán han enviat un missatge de «prudència» a les persones que han patit el Covid-19 perquè no està confirmat que tinguen una immunitat completa al virus. «El que veem en esta dada és la incertesa que estan evidenciant les dades», ha dit Yotti, al que Pollán ha afegit que un test que no detecte anticossos no significa que no estiguen presents.

 

D’altra banda, s’ha observat una taxa global de seroconversió (persones que no tenien anticossos en la primera onada i que els han desenvolupat al llarg de l’estudi en tindre contacte amb el virus) del 0,9% entre la ronda 1 i la ronda 2, un percentatge un poc menor (0,7%) entre la ronda 2 i la ronda 3. Estes xifres reflectixen la «baixa aparició» de noves infeccions després del confinament.

 

Al mateix temps, mentres el percentatge de simptomàtics ha disminuït substancialment entre la primera i la segona ronda, s’ha observat un lleu increment en l’última ronda, cosa que podria ser fruit de la major mobilitat de la població després del període de confinament, encara que els experts han comentat que també és possible que un percentatge d’estos pacients puguen ser casos de Covid-19 en fase precoç de la malaltia.

 

Xifres molt variables entre comunitats

Com ja es va traslladar en la difusió de les dades preliminars de les primeres onades, existix bastant variabilitat geogràfica en el percentatge de seroprevalença. Algunes províncies se situen en un 2-3%, mentres que unes altres superen al 10%, registrant-se els percentatges més alts en la zona centre de la península. El percentatge també és major en els nuclis de població amb més de 100.000 habitants en comparació amb municipis amb menor població (6% i 4%, respectivament). Estes són les dades per comunitats:

  • Andalusia: 3%
  • Aragó: 4,8%
  • Astúries: 1,9%
  • Balears: 1,4%
  • Canàries 2,3%
  • Cantàbria: 3,7%
  • Castella i Lleó: 7,8%
  • Castella-la Manxa: 9,6 %
  • Catalunya: 5,9%
  • Comunitat Valenciana: 2,4%
  • Extremadura: 3,1%
  • Galícia: 1,9%
  • Madrid: 11,7%
  • Múrcia: 1,6%
  • Navarra: 6,6%
  • País Basc: 3,6%
  • La Rioja: 3,7%
  • Ceuta: 0,7%
  • Melilla: 3,4%

 

Espanya està «molt lluny de conseguir» la immunitat de grup

D’altra banda, Pollán ha informat que no s’observen diferències entre hòmens i dones i, quant a l’edat, la prevalença d’anticossos IgG anti SARS-CoV-2 és lleugerament menor en xiquets i adolescents (al voltant del 3,5%), amb escasses variacions en adults.

 

Amb totes estes dades, la directora del Centre Nacional d’Epidemiologia ha destacat que Espanya està «molt lluny de conseguir» la coneguda com a immunitat de grup i ha avisat que és «molt poc ètic» exposar a la població de manera indiscriminada al nou coronavirus.

Últimes notícies

El Govern descarta causes naturals en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Govern ha avançat que l’incendi forestal declarat a la Vall d’Uixó, amb 4.300 hectàrees arrasades i més de 16.000 evacuats, no sembla tindre un origen natural, tot i que la investigació continua oberta.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.

Vint mitjans aeris es reforcen en l’incendi de la Vall d’Uixó i els terrestres es concentren en Betxí

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua actiu i sense control, amb més de 16.000 persones desallotjades i els treballs centrats ara en Betxí. Este diumenge s’incorporen vint mitjans aeris i es manté un ampli dispositiu terrestre, inclosa la UME.

La nit dona un xicotet respir al gran incendi de la Vall d’Uixó però seguix fora de control

La nit ha sigut lleugerament més favorable en la Vall d’Uixó i la Serra d’Espadà, però l’incendi forestal continua actiu, sense control i amb condicions encara adverses de temperatura, humitat i vent.