Experts destaquen la importància de les investigacions per a trobar una o diverses vacunes contra el Covid-19, ja que és «l’única teràpia que tenim per a erradicar este virus», al mateix temps que estimen que el repte després de la pandèmia serà «tornar a la situació de normalitat anterior, una cosa que pot portar un parell d’anys, com a mínim».
D’esta manera s’ha afirmat en el cicle de webinars organitzat per la Càtedra MySphera en la Universitat Politècnica de València (UPV). Es tracta d’una sèrie de xarrades digitals que han reunit durant els mesos de juny i juliol a destacades personalitats i professionals de diverses entitats i empreses del sector sanitari i tecnològic, tant nacional com internacional.
«Si algú estava preparat, que alce la mà. Això era una cosa de llibres de ciència-ficció i de pel·lícules catastrofistes. Jo vaig ajudar a redactar el pla de catàstrofes de l’Hospital Vall d’Hebron; en ell, visualitzem tota classe de situacions, des d’accidents aeris, atemptats terroristes, intoxicacions massives, accidents de tota classe, incendis… però ningú va imaginar que poguera arribar una pandèmia d’este estil. El nostre model de pandèmia és la de grip de tots els anys i està més que clar que el que estem vivint no té res a vore amb la grip estacional», declara Juan Antonio Hueto, coordinador de Processos Quirúrgics dels Hospitals de l’Institut Català de Salut.
Hueto afirma que la pandèmia ens ha fet vore que el sistema sanitari espanyol no era tan fort com nosaltres pensàvem, degut entre altres raons a la descapitalització a la que se l’ha sotmés els últims anys. Lamenta també la falta de decisions ràpides enfront del virus i la falta de suport de la societat o la desprotecció a la que s’ha sotmés als majors.
Tornar a la normalitat en un parell d’anys
«Ara, el repte que hem d’afrontar en esta postguerra del Covid és tornar a la situació de normalitat anterior. I això ens portarà un parell d’anys, com a mínim», augura.
Per a tornar a eixa normalitat, s’ha incidit en la importància de la vacuna, «l’única teràpia que tenim per a erradicar este virus o com a mínim portar-lo a uns nivells que siguen manejables pels diferents sistemes sanitaris i per l’economia global», ha destacat Hueto.
I en este mateix sentit s’ha expressat José Pagan, professor de Salut Pública en la Universitat de Nova York i Director de la Junta de Govern del Sistema d’hospitals de la ciutat de Nova York. L’especialista afirma que s’alça tots els dies «desitjant obrir els ulls i comprovar que tot ha sigut un somni, horrible, sí, però un somni». En la seua opinió, la gestió i l’impacte del Covid-19 a nivell mundial ha sigut molt dispar, i la política, la ideologia i la mateixa cultura de cada país ha influït significativament en eixa heterogeneïtat de models.
I sobre la vacuna, és rotund en demanar als «líders que traslladen un missatge molt clar de la seua importància com a solució a este problema». El professor de la Universitat de Nova York assegura també que el Covid-19 ha provocat una revolució tecnològica de la que no es pot eixir i que quedarà arrelada en el sistema.
Transformació digital
«Per exemple, crec que la telemedicina ha arribat per a quedar-se. També esta pandèmia ha obert les portes a altres tecnologies, com l’ús d’apps per a analitzar i gestionar l’expansió del virus; i fins i tot a unes altres que permetran que els hospitals siguen més eficients i funcionen millor, en reduir la quantitat de pacients que puguen coincidir en un lloc, organitzar els fluxos de persones, organitzar les cites, etc.», apunta Pagán.
Ara bé, com a mínim en el cas d’Espanya, durant estos webinars ha quedat clar la necessitat d’una transformació digital de la nostra sanitat, que vaja més allà de la teleconsulta. Una transformació que té un triple eix de millora, segons ha exposat Julio Jesús Sánchez, des del Grup Telefónica.
En els últims anys, Sánchez lidera l’equip de projectes de Sanitat Digital i centra la seua activitat en la direcció de projectes de transformació digital de la sanitat, la telemedicina i la privacitat de les dades sanitàries. En la seua opinió, esta transformació digital se centra primer en la satisfacció del pacient, «perquè amb esta transformació hi haurà pacients que s’arrimaran al sistema sanitari d’una forma més còmoda».
«Té a vore també amb la seua pròpia salut, està demostrat científicament que hi ha intervencions remotes que ajuden a millorar el seu estat. I està relacionat igualment amb l’eficiència a l’hora d’utilitzar els recursos. En els tres nivells, la transformació digital és clau», ha destacat Julio Jesús Sánchez.
En este mateix sentit s’han expressat des de Medtronic Germán Gutiérrez (Integrated Health Solutions Business Director), i Jorge Posada (IHS Innovation Portfolio Manager; Project Manager ACTIVAGE). En la seua opinió, «ha quedat clara la gran oportunitat de futur i de present que suposa la digitalització, per a millorar els servicis, els resultats en salut i la seguretat i experiència de pacients i professionals al mateix temps que mantenim els costos en nivells assumibles».
Apps de rastreig
Sobre quines ferramentes són clau per a respondre a una pandèmia, Julio Jesús Sánchez s’ha referit, entre altres, a les apps de rastreig. «L’OMS hauria d’haver-les tingut des del primer moment, però no va ser d’esta manera, i Apple i Google, les administracions de diferents països, etc. van haver de crear les seues aplicacions a corrent. Com es tracta d’estar més alerta per a la següent pandèmia —perquè estes coses passen, és una cosa inherent a la biologia humana— l’app de rastreig hauria d’estar a punt per a eixe moment», ha afegit.
«Si hi ha una evidència clara que deixa al seu pas la crisi sanitària global és la necessitat d’evolucionar. Un progrés necessari tant a nivell social com en un sector que ha sigut clau en els moments més crítics de la pandèmia, la sanitat. Una conjuntura que ha posat en relleu l’inevitable avanç que hem de fer de la mà de la digitalització i la tecnologia. Elements que fins al moment hem tingut a l’abast de la nostra mà, però que, en molts àmbits, com el sanitari, no han sigut explotats al màxim», conclou Vicente Traver, director del grup SABIEN-ÍTACA de la Universitat Politècnica i coorganitzador d’estes trobades.
