Com han de ser las mascaretes de tela, segons l’OMS

 

266 dies després de declarar al món que el coronavirus era una pandèmia de nivell mundial, l’OMS ha instat que les mascaretes són d’ús recomanat per a tota la població. Sí, la mesura que quasi tots els països van implantar en el paquet inicial de mesures bàsiques per a la lluita contra el coronavirus.

 

Quan l’OMS va elevar l’alerta a la Xina estaven prop de complir el primer trimestre davall del Covid-19. Però les recomanacions ara de l’OMS no estan fora de context. L’organisme ha emés una sèrie de noves recomanacions sobre l’ús de mascaretes protectores durant el temps que estiga vigent la pandèmia del coronavirus. A demés, en eixa guia es desaconsella una classe de mascareta i s’assenyala el model que ha de ser usat per sanitaris i professionals de la salut.

 

Un dels molts punts recull el guant d’una de les modes que han eixit des que fora obligatori l’ús de la mascareta: les de tela. Esta classe de protecció sempre s’ha posat en dubte pel seu desconegut resultat. Existixen mascaretes de tela que han de portar un filtre perquè siguen efectives, mentres que altres productes són eficaços amb l’únic teixit que es venen. Poca coherència per a tan vital fi.

 

En este cas, l’OMS assenyala el com han d’estar fetes les mascaretes de tela contra el coronavirus. D’esta forma es recomana que estiguen elaborades amb tres capes: una exterior impermeable, una interior que permeta el pas de la humitat, i una intermèdia filtrant. En estes mascaretes, insistix l’OMS, no són recomanables les vàlvules, ja que anul·len la filtració i per això «són inservibles per al control».

Últimes notícies

La pujada d’humitat dona una treva a l’incendi de la Vall d’Uixó però l’oratge empitjora

L’augment d’humitat ha millorat lleugerament les tasques d’extinció de l’incendi de la Vall d’Uixó, encara fora de control, però les previsions de vent de llevant i l’orografia compliquen el treball dels Bombers de Castelló.

Dinou persones ateses per fum en l’incendi de la Vall d’Uixó i reforç sanitari a la zona

Dinou persones han sigut ateses per inhalació de fum en l’incendi de la Vall d’Uixó, set continuen en observació i dos romanen ingressades. Sanitat i altres conselleries han reforçat recursos sanitaris, socials i per a animals davant els desallotjaments.

El Govern descarta causes naturals en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Govern ha avançat que l’incendi forestal declarat a la Vall d’Uixó, amb 4.300 hectàrees arrasades i més de 16.000 evacuats, no sembla tindre un origen natural, tot i que la investigació continua oberta.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.