Més de 7000 dones reconeixen un canvi en la salut menstrual després de rebre la vacuna de la covid-19

es malalties i medicaments no afecten de la mateixa forma en els homes que en les dones. L’última mostra d’esta diferència de resposta del sistema immune entre dones i homes s’ha evidenciat amb el coronavirus. Ara que més de la meitat de la població espanyola ha rebut almenys una dosi de la vacuna, comencem a disposar de dades suficients per a analitzar quins són els efectes secundaris i com afecten la població.

En el cinqué informe de farmacovigilància sobre vacunes de Covid-19, emés per l’Agència Espanyola del Medicament, es conclou que les dones registren un 80% dels efectes adversos de les vacunes.

Canvis en la menstruació

Estos canvis en la menstruació després de rebre la vacuna de la Covid-19 han estat «banalitzats», segons alguns experts, per la qual cosa la Universitat de Granada realitza ara un estudi per a saber més sobre este possible efecte secundari.

Com ocorre amb qualsevol fàrmac, la inoculació de la vacuna contra la Covid-19 té efectes secundaris menors com ara molèstia al braç de la burxada, cansament, mal de cap, febre o nàusees. Tots ells han estat registrats i estudiats durant el desenvolupament d’estos medicaments.

No obstant això, no ha estat fins a la fase 4, moment en el qual la majoria de la població ha començat a ser immunitzada, quan s’ha conegut que la vacuna podria tenir efectes secundaris en la salut menstrual de les dones.

Des que es comencés amb el pla de vacunació, algunes dones a Espanya han manifestat, a través d’una enquesta en xarxes socials, que havien sofert alteracions en la seua menstruació després de rebre la vacuna. Alguns dels símptomes registrats són: sagnat més abundant o durant més dies, sagnat intermenstrual, retards, dolor abdominal inusual o sagnat durant la menopausa. «Són efectes lleus, que duren poc temps i no són alarmants, però que encara així cal tenir en compte i no banalitzar-los. Cal tractar-los igual que si fos el dolor de braç o de cap«, denúncia la Dra. Olga Mediano, pneumòloga de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ), en Consalud.es.

Experiències pròpies a les xarxes socials

De fet, moltes dones de tot el món han començat a compartir, a través de les xarxes socials, que han patit alteracions en el cicle menstrual després de vacunar-se. Sagnies que s’avancen o s’endarrereixen, variació en la quantitat de flux, forts dolors pelvians i baixada de la regla en dones menopàusiques són alguns dels efectes secundaris que s’han reportat d’esta manera informal. Però cap d’estos efectes no apareix en els prospectes de les diferents vacunes aprovades per l’Agència Europea del Medicament ni són contemplats per la seua homòloga espanyola.

Ja han respost més de 7.000 dones i al voltant d’un 55% reconeix un canvi en la seva salut menstrual

Este projecte naix arran de converses entre «matrones i infermeres de Granada en un grup de WhatsApp«, que ja havien estat vacunades i van notificar canvis en la seua menstruació. Davant esta situació, la infermera especialitzada en ginecologia i obstetrícia, Laura Cámara, va realitzar una enquesta en el seu compte d’Instagram per a llançar llum sobre este possible efecte advers.

Van respondre al qüestionari 2.827 dones, principalment sanitàries, perquè van ser les primeres dones en edat fèrtil a ser incloses en el calendari de vacunació. D’este total de dones, el 51,2% van manifestar haver sofert una alteració en el cicle menstrual, en flux o en el sagnat.

Dades desagregades per sexe

Els desajustaments del cicle menstrual no són l’única mostra de com la pandèmia ha afectat de forma diferent les dones i els homes. La catedràtica en Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat d’Alacant, María Teresa Ruiz Cantero, ha investigat la tendència de la Covid-19 aplicant la perspectiva de gènere des que va arribar la pandèmia.

Ho fa perquè considera que el desconeixement de la diferent presentació clínica de la Covid-19 en homes i dones ha influït en una menor detecció precoç i menor hospitalització durant el confinament en les dones que en els homes, en una major freqüència de defuncions per sospita de Covid-19 en dones que en homes als geriàtrics i, en una freqüència més gran de Covid-19 persistent en les dones.

Per això ha llançat una petició a través de la plataforma Change.org, on sol·licita al Ministeri de Sanitat que facilite totes les dades de l’enquesta epidemiològica de coronavirus, o que les publiquen desagregades per sexe, incloent-hi els signes, símptomes i patologies afegides que suposen un major risc per a un sexe o l’altre, cosa que van deixar de fer a partir del 29 de maig de 2020, fa més d’un any. Fins ara ha recaptat més de 40.000 signatures, de les 50.000 que demana.

En este sentit Esquerra Republicana va preguntar al Congrés la setmana passada pels efectes secundaris de les vacunes en la menstruació, demanant que s’aplique la perspectiva de gènere a tots els àmbits, també a la ciència.

 

<

>

 

 

Últimes notícies

Els servicis digitals ja impulsen les exportacions espanyoles per damunt del turisme

Les exportacions espanyoles de servicis digitals han crescut un 66,8 % des de 2019 i ja han superat les vendes turístiques, segons un informe de la Fundació BBVA i l’Ivie. Els servicis professionals i informàtics concentren la major part d’estes exportacions, amb Espanya guanyant lleugerament pes en el mercat mundial.

Cap de setmana estable i més calor a la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana enceta este divendres un cap de setmana de temps estable, amb cels poc nuvolosos i temperatures en augment. El vent bufarà fluix, encara que es reforçarà en alguns trams del litoral de València i Castelló.

Controlat l’incendi en dues naus industrials a Montserrat després de tota la nit de treball

Els bombers han controlat de matí un incendi declarat anit en una nau química de Montserrat que s’ha estés a una nau fustera. Desenes d’efectius han treballat tota la nit per evitar que el foc afectara més instal·lacions.

Policia i Guàrdia Civil reforcen amb les autonomies la seguretat als museus per l’onada de robatoris

Policia Nacional i Guàrdia Civil han compartit amb les comunitats autònomes informació clau per reforçar la seguretat als museus després de tres robatoris recents, un d’ells al Museu de Villena. La Generalitat critica que el Ministeri de Cultura no haja presentat encara un pla de treball concret.

Desmantellen a Figueres un gran arsenal d’armes amb enviaments des de la Comunitat Valenciana

La Policia Nacional ha intervingut 644 armes en un traster de Figueres que funcionava com a taller clandestí, amb enviaments continuats des de la Comunitat Valenciana. L’operació, encara oberta, ha acabat de moment amb set detinguts i la confiscació de prop de 400 armes detonadores i milers de cartutxos.

Capturats més de 5.300 porcs senglars en el pla de xoc contra la sobrepoblació

El pla de xoc de la Generalitat contra la sobrepoblació de porcs senglars ha permés capturar 5.337 exemplars a la Comunitat Valenciana, amb especial incidència a la província de València. El dispositiu combina batudes amb caçadors, gàbies de trampeig i ajudes econòmiques als participants.

Un estudi situa les primeres vinyes de la península fa 3.000 anys al Mediterrani oriental

Una investigació internacional liderada per la Universitat de València conclou que les primeres vides cultivades de la península ibèrica arribaren fa uns 3.000 anys del Mediterrani oriental i que el seu llinatge encara és present en varietats actuals com la passa valenciana.

Mor als 81 anys Artur Heras, referent de l’art contemporani valencià

L’artista Artur Heras, figura clau del nou realisme i el pop art valencià, ha mort als 81 anys. Xàtiva iniciarà els tràmits per a nomenar-lo fill predilecte.