Les inundacions del 29 d’octubre de 2024 van devastar gran part de la província de València i van deixar un balanç que va dimensionar la magnitud de l’episodi: víctimes, servicis desbordats, infraestructures danyades i una factura econòmica sense precedents. La riuada va arribar després de precipitacions extraordinàries concentrades en les capçaleres de barrancs, que van provocar crescudes sobtades i van arrasar àrees densament poblades i productives.
Xifres humanes i atenció sanitària
En el capítol més dolorós, van morir 229 persones, entre elles la bebé nonada d’una dona embarassada de huit mesos. Dos persones seguixen desaparegudes i la xifra podria elevar-se a 231 si es reconeix la defunció de dos ancianes d’una residència de Paiporta que van morir a l’hospital. A més, durant els treballs de neteja van morir dos treballadors, la qual cosa va evidenciar el risc que va acompanyar a les tasques de recuperació immediata.
El colp sanitari també va ser sever: 2.641 persones van resultar ferides i 117.000 van rebre atenció mèdica. En total, es calcula que 303.295 persones es van veure afectades de manera directa o indirecta. S’estima que més de 80.000 patiran trastorn d’estrés posttraumàtic en la denominada ‘zona zero’. Estes xifres apunten a servicis d’emergència i hospitals operant al límit i a la necessitat de suport psicològic sostingut en el temps, amb famílies que van haver de reorganitzar la seua vida quotidiana i afrontar dols i pèrdues materials de gran importància.
En paral·lel, l’impacte laboral va aconseguir a 274.883 persones treballadores, reflex de negocis paralitzats, ocupacions suspeses i una activitat econòmica que es va frenar de colp en els municipis més castigats.
Danys econòmics, territori i infraestructures
La fúria de l’aigua va deixar danys valorats en 17.800 milions d’euros. A eixa xifra, el Consell va afegir 12.000 milions per a reposar el perdut, reforçar infraestructures i adaptar el model territorial amb l’objectiu de reduir l’exposició futura, la qual cosa va situar la factura total en 29.000 milions. No es va tractar només de reparar, sinó de reconstruir amb criteris de resiliència perquè un episodi similar no tinga el mateix abast.
El teixit econòmic va quedar tocat: 66.000 locals comercials van resultar afectats i 15.969 vivendes van patir danys, de les quals 1.530 van ser declarades inhabitables. El sistema educatiu també es va ressentir, amb 115 centres i més de 48.000 alumnes afectats, la qual cosa va obligar a reubicar classes i modificar calendaris. En el sociosanitari, 136 infraestructures, inclosos 57 centres de salut, van veure compromesa la seua operativitat. La mobilitat diària va quedar interrompuda per la inutilització de 144.000 vehicles, el 85% sinistre total, un colp addicional per a famílies i empreses que depenien d’ells per a treballar o proveir-se.
El territori més danyat va abastar 564 quilòmetres quadrats en 75 municipis, on es concentra un milió d’habitants i prop del 30% del PIB i de l’ocupació de la província. Eixe pes demogràfic i econòmic explica per què la riuada va tindre efectes tan amplificats. Quinze municipis es van convertir en la ‘zona zero’ de la DANA, amb localitats com Paiporta, Catarroja o Aldaia, cada una amb més de 20.000 afectats. La densitat de població va aconseguir 2.098 habitants per quilòmetre quadrat enfront dels 250 de la ciutat de València, amb el 10% dels habitants de la província i una alta densitat empresarial de 29,7 empreses per quilòmetre quadrat, la qual cosa va incrementar l’exposició del teixit productiu.
El colp sobre les infraestructures va ser transversal: 1.450 quilòmetres de carreteres i 566 quilòmetres de vies ferroviàries van patir danys, al costat de 140 trams viaris concrets i 380 ponts i pontons. En el medi natural, 2.755 quilòmetres de pistes forestals i 640.000 hectàrees de massa forestal van quedar afectades. També es van danyar 123 depuradores i el 74% de la xarxa de transport de la província, un percentatge que il·lustra l’aïllament de nuclis, la ruptura de cadenes de subministrament i la dificultat per a restablir servicis bàsics.
La gestió de residus va ser un altre front de l’emergència: es va acumular un milió de tones, retirades a una mitjana de 15.000 tones diàries, la qual cosa va permetre buidar en les primeres setmanes 767 vials obstruïts en les localitats més afectades. Es van evacuar 70.000 metres cúbics de llot, 130.000 vehicles i 20.000 tones de canyes. Esta operació logística va ser clau per a evitar riscos sanitaris, recuperar accessos i accelerar el retorn a una mínima normalitat.
En el pla meteorològic, l’episodi va deixar registres excepcionals: 771 litres per metre quadrat en 24 hores a Turís, amb 187 litres en una sola hora, un rècord històric a Espanya. Eixa intensitat va generar crescudes llampec en rambles com la del Pedrís, el cabal del qual va aconseguir un pic de 2.409 metres cúbics per segon. La violència i concentració de la pluja van explicar la rapidesa de les riuades i l’escàs marge de resposta.
Les xifres fixen la memòria de l’ocorregut i orienten la reconstrucció: quantifiquen una tragèdia humana i material, ajuden a prioritzar actuacions i subratllen la necessitat d’adaptar el territori per a reduir l’impacte de futurs temporals.
