La DANA del 29 d’octubre de 2024 va deixar un rastre de destrucció a la província de València que es mesura en vides, en territori i en una factura econòmica sense precedents. Un any després, les xifres continuen explicant la magnitud d’un episodi que va colpejar zones densament poblades i amb gran pes productiu, i que va obligar a una resposta d’emergència i a un pla de reconstrucció de llarg recorregut.
Víctimes i atenció sanitària
Les inundacions van causar 229 morts, entre ells la bebé nonada d’una dona embarassada de huit mesos i tres persones que continuen desaparegudes. La xifra podria pujar a 231 si es reconeixen a dos ancianes d’una residència de Paiporta que van morir a l’hospital. A més, durant els treballs de neteja van morir dos treballadors, un recordatori que el risc es va mantindre més enllà del dia del temporal.
El balanç humà es va ampliar amb 2.641 ferits i 117.000 persones que van rebre atenció mèdica. En total, es calcula que 303.295 habitants van resultar afectats de manera directa o indirecta i s’estima que més de 80.000 patiran trastorn d’estrés posttraumàtic en la zona zero. Estes dades van reflectir la pressió immediata sobre els servicis d’emergència i la prolongació de l’impacte psicològic i social després de l’aigua.
Danys econòmics, territori i infraestructures
Els danys materials es van xifrar en 17.800 milions d’euros. El Consell considera que és necessari afegir 12.000 milions per a reposar el perdut, millorar infraestructures i adaptar el model territorial per a reduir riscos futurs, la qual cosa eleva la factura total a 29.000 milions. No es tracta només de reparar, sinó de reforçar i redissenyar el vulnerable.
La DANA va afectar 66.000 locals comercials i a 15.969 vivendes, 1.530 d’elles declarades inhabitables. El sistema educatiu també es va veure alterat amb 115 centres i més de 48.000 alumnes afectats. En l’àmbit sociosanitari, 136 infraestructures van patir danys i 57 centres de salut van quedar tocats, la qual cosa va interrompre rutines bàsiques d’atenció i cures en nombrosos barris.
L’impacte sobre la mobilitat i l’economia quotidiana va ser evident: van quedar inutilitzats 144.000 vehicles, el 85% sinistre total, i el colp laboral va aconseguir a 274.883 persones treballadores. Amb menys transport disponible i bona part de la xarxa danyada, tant els desplaçaments com l’activitat comercial es van alentir durant setmanes.
En el territori, la superfície devastada va ascendir a 564 quilòmetres quadrats repartits en 75 municipis on es concentren un milió d’habitants i al voltant del 30% del PIB i de l’ocupació de la província. L’episodi no sols va inundar llars i comerços; va paralitzar una part substancial del motor econòmic valencià.
Les infraestructures van patir una deterioració extensíssima: 1.450 quilòmetres de carreteres i 566 quilòmetres de vies ferroviàries van resultar danyats, amb 140 trams de carreteres i 380 ponts i pontons afectats. També van quedar tocats 2.755 quilòmetres de pistes forestals, 640.000 hectàrees de massa forestal i 123 depuradores, i el 74% de la xarxa de transport de la província es va veure compromesa. La reposició va exigir prioritzar connexions essencials per a restablir servicis bàsics i garantir subministraments.
Les riuades van generar un milió de tones de residus. La retirada, a un ritme mitjà de 15.000 tones diàries, va permetre buidar en les primeres setmanes 767 vials obstruïts en les localitats més castigades. Es van evacuar 70.000 metres cúbics de llot, 130.000 vehicles i 20.000 tones de canyes, un esforç que il·lustra l’abast físic de la neteja i la logística necessària per a canalitzar la recuperació.
L’anomenada zona zero va abastar 15 municipis especialment danyats, entre ells Paiporta, Catarroja o Aldaia, cada un amb més de 20.000 afectats. Són àrees amb una densitat de població molt elevada, 2.098 habitants per quilòmetre quadrat enfront dels 250 de la ciutat de València, concentren el 10% de la població provincial i presenten una alta densitat empresarial, 29,7 empreses per quilòmetre quadrat. Esta combinació va multiplicar el potencial de mal i va complicar la gestió de l’emergència.
L’episodi va deixar registres meteorològics extraordinaris. A Turís es van acumular 771 litres per metre quadrat en 24 hores i van caure 187 litres en una sola hora, un rècord històric a Espanya. La concentració de pluja en capçaleres de barrancs va desencadenar crescudes llampec, com la de la rambla de Poio, que va aconseguir un pic de 2.409 metres cúbics per segon. La violència i la rapidesa de l’aigua van explicar l’escala del desastre i la urgència d’adaptar el territori per a reduir la seua exposició futura.
