Dos anys de la declaració de l’Estat d’Alarma

Ejemplo de shortcode con estilo
Espanya entra en una nova fase pandèmica amb el debat sobre la retirada de les mascaretes en interiors damunt la taula

Tal dia com hui, el 14 de març del 2020, es declarava l’Estat d’Alarma a Espanya per la pandèmia de coronavirus i la por de la propagació.

Es compleixen dos anys des que el president del Govern, Pedro Sánchez, compareixia davant dels mitjans de comunicació per anunciar en to de gravetat les «decisions extraordinàries» que havia adoptat el Govern per «protegir els espanyols i guanyar el virus«.

«Estem preparats, tenim les idees clares i no ens tremolarà la mà», va dir aleshores. Anticipava en la intervenció «mesures dràstiques» que anaven a tindre «desgraciadament, conseqüències».

Sembla que ha passat quasi un segle des d’aquelles paraules, que van iniciar una llarga travessia pandèmica a Espanya que encara no s’ha acabat. El decret d’alarma, el segon que es declarava en democràcia, i amb ell el confinament general, havia d’estar en vigor inicialment dos setmanes. Una quinzena que finalment es va ampliar a quasi dos mesos, fins al 9 de maig de 2020, quan va començar la primera desescalada.

Com a conseqüència de la pandèmia del coronavirus, es va establir el confinament de tots els ciutadans i, únicament, podien eixir del domicili, les persones que tingueren feines essencials o circumstàncies personals que ho permeteren.

Dos anys després, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha recordat a les seues xarxes socials la declaració de l’Estat d’Alarma a Espanya.

Més d’onze milions de contagis i 100.000 morts


Entre 2020 i 2021, la societat ha viscut nou mesos i tres setmanes sota un dels dos estats d’alarma que s’han declarat a Espanya amb motiu de la pandèmia. Hem patit almenys cinc variants del coronavirus, que en el territori valencià han deixat 1.315.518 contagis (aproximadament el 22% de la població) i 9.106 víctimes mortals. A Espanya, les infeccions superen els onze milions i les morts són 101.135.

També hem protagonitzat una campanya de vacunació massiva històrica, gràcies a la qual 4,2 milions de valencians i valencianes tenen actualment la doble pauta de la injecció que els protegeix contra la covid-19.

El final de la mascareta?

La crisi sanitària encara no ha acabat. El SARS-CoV-2 encara resisteix i continua entre nosaltres, però amb menys força des que la irrupció de les vacunes han canviat les normes del joc. Per davant queda el repte de normalitzar la covid-19 fins a convertir-la en una malaltia respiratòria més, que pot matar però que ha vingut per a quedar-se.

Precisament en aquest debat es troba ja immersa Espanya. El govern central i les comunitats autònomes treballen en l’estratègia de control de la covid-19 que guiarà el país en la nova fase pandèmica, més centrada en les persones més vulnerables i el seu entorn, així com en els casos greus.

De moment, se sap que aquesta setmana s’acaba el recompte diari de contagis, el Ministeri de Sanitat només actualitzarà dades dimarts i divendres. També la realització de proves diagnòstiques d’infecció activa amb caràcter general, els rastrejos o l’aïllament dels casos lleus i asimptomàtics.

Últimes notícies

Els pobles afectats per la dana Adam rebran més de tres milions

La Diputació de València ha anunciat més de tres milions d’euros per als municipis afectats per la dana Adam, a més dels 750.000 euros ja aprovats. Els bombers han fet 250 rescats terrestres i 40 aeris.

Gonorrea i clamídia augmenten a la Comunitat Valenciana

La gonorrea i la clamídia han augmentat lleugerament en 2025 a la Comunitat Valenciana. La sífilis i el limfogranuloma veneri han baixat, segons l’Institut de Salut Carlos III.

Safor i Marina Baixa necessiten ajuda, neteja i reparacions després d’Adam

Els municipis de la Safor i la Marina Baixa prioritzen l’atenció humanitària, el buidatge d’aigua i la reparació de danys. La Generalitat ha activat ajudes i coordinació per a recuperar les zones afectades.

Set tortugues nascudes a Benidorm tornen a la mar després de 14 mesos

Set tortugues bobes nascudes a Benidorm han tornat a la mar després de 14 mesos de criança a l’Oceanogràfic. El programa ha buscat reforçar les seues opcions de supervivència.

València debatrà un pressupost rècord de 1.580 milions

El ple de València debatrà el 30 d’octubre uns comptes de 1.580,35 milions d’euros per a 2027, un 11,7 % més que en 2026. La vivenda pública, les inversions urbanes i la recuperació de les pedanies figuren entre les prioritats.

Gandia impulsa una obra de un millón para reduir inundacions a Beniopa

Gandia ha presentat al MITECO un projecte d’aproximadament un milió d’euros per a reduir el risc d’inundacions al barranc de Beniopa. La proposta busca finançament europeu FEDER.

El CCE coordina el control dels cabals en rius i barrancs, segons els bombers

Un informe incorporat a la causa judicial de la dana de 2024 atribueix al Centre de Coordinació d’Emergències la coordinació del control de cabals. La província de València té 48 punts de mesurament.

Julio González, més enllà de l’escultura, al Thyssen de Màlaga

El Museo Carmen Thyssen de Málaga commemora el 150 aniversari de Julio González amb una mostra de pintura i dibuix. L’exposició es podrà visitar fins al 17 de gener de 2027.