Dos anys de la declaració de l’Estat d’Alarma

Tal dia com hui, el 14 de març del 2020, es declarava l’Estat d’Alarma a Espanya per la pandèmia de coronavirus i la por de la propagació.

Es compleixen dos anys des que el president del Govern, Pedro Sánchez, compareixia davant dels mitjans de comunicació per anunciar en to de gravetat les «decisions extraordinàries» que havia adoptat el Govern per «protegir els espanyols i guanyar el virus«.

«Estem preparats, tenim les idees clares i no ens tremolarà la mà», va dir aleshores. Anticipava en la intervenció «mesures dràstiques» que anaven a tindre «desgraciadament, conseqüències».

Sembla que ha passat quasi un segle des d’aquelles paraules, que van iniciar una llarga travessia pandèmica a Espanya que encara no s’ha acabat. El decret d’alarma, el segon que es declarava en democràcia, i amb ell el confinament general, havia d’estar en vigor inicialment dos setmanes. Una quinzena que finalment es va ampliar a quasi dos mesos, fins al 9 de maig de 2020, quan va començar la primera desescalada.

Com a conseqüència de la pandèmia del coronavirus, es va establir el confinament de tots els ciutadans i, únicament, podien eixir del domicili, les persones que tingueren feines essencials o circumstàncies personals que ho permeteren.

Dos anys després, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha recordat a les seues xarxes socials la declaració de l’Estat d’Alarma a Espanya.

Més d’onze milions de contagis i 100.000 morts


Entre 2020 i 2021, la societat ha viscut nou mesos i tres setmanes sota un dels dos estats d’alarma que s’han declarat a Espanya amb motiu de la pandèmia. Hem patit almenys cinc variants del coronavirus, que en el territori valencià han deixat 1.315.518 contagis (aproximadament el 22% de la població) i 9.106 víctimes mortals. A Espanya, les infeccions superen els onze milions i les morts són 101.135.

També hem protagonitzat una campanya de vacunació massiva històrica, gràcies a la qual 4,2 milions de valencians i valencianes tenen actualment la doble pauta de la injecció que els protegeix contra la covid-19.

El final de la mascareta?

La crisi sanitària encara no ha acabat. El SARS-CoV-2 encara resisteix i continua entre nosaltres, però amb menys força des que la irrupció de les vacunes han canviat les normes del joc. Per davant queda el repte de normalitzar la covid-19 fins a convertir-la en una malaltia respiratòria més, que pot matar però que ha vingut per a quedar-se.

Precisament en aquest debat es troba ja immersa Espanya. El govern central i les comunitats autònomes treballen en l’estratègia de control de la covid-19 que guiarà el país en la nova fase pandèmica, més centrada en les persones més vulnerables i el seu entorn, així com en els casos greus.

De moment, se sap que aquesta setmana s’acaba el recompte diari de contagis, el Ministeri de Sanitat només actualitzarà dades dimarts i divendres. També la realització de proves diagnòstiques d’infecció activa amb caràcter general, els rastrejos o l’aïllament dels casos lleus i asimptomàtics.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.