La defensa de l’exconsellera Salomé Pradas, investigada en la causa penal per la DANA del 29 d’octubre de 2024, ha presentat un recurs contra la decisió de la jutgessa d’instrucció de no requerir a la delegada del Govern, Pilar Bernabé, que aporte voluntàriament totes les seues comunicacions d’aquell dia, en considerar-les decisives per saber què coneixien les diferents administracions sobre el risc al barranc del Poyo.
En un escrit remés al jutjat, la defensa de Pradas argumenta la ‘pertinència’, ‘utilitat’ i ‘necessitat’ d’aconseguir eixes comunicacions. Considera que són ‘essencials per determinar quina informació circulava entre les distintes administracions durant les hores crítiques’ de la gestió de l’emergència.
Segons este recurs, estes dades permetrien conéixer quin era el coneixement real i en quin moment es va produir sobre l’evolució de la situació de risc al barranc del Poyo. També ajudarien a precisar quins avisos i advertències ‘es trobaven disponibles per a la presa de decisions per part dels diferents actors institucionals’ implicats en la crisi.
Arguments contra la negativa de la jutgessa
La defensa sosté que el temps transcorregut entre la declaració d’una persona relacionada amb la gestió de l’emergència i la petició d’una diligència associada ‘no ha de tindre influència alguna’ sobre la decisió sobre la seua pertinència, necessitat i utilitat. Per això rebutja que el moment en què es demana esta prova servisca d’argument per a denegar-la.
A més, recorda que la condició de testimoni de Pilar Bernabé ‘no impedix, en cap cas’, que se li puga requerir l’aportació voluntària de comunicacions considerades rellevants per a la investigació penal. Subratlla que no es tractaria d’una mesura coercitiva, sinó d’una petició perquè col·labore lliurement amb el jutjat.
L’escrit incideix també que, durant la instrucció, l’òrgan judicial ‘ha vingut acordant la incorporació de diverses comunicacions mantingudes per persones que ni tan sols formaven part del Cecopi’, el Centre de Coordinació Operativa Integrada. Per això considera incoherent que ara es rebutge una diligència semblant referida a la delegada del Govern.
Segons la defensa, ‘denegar ara eixa mateixa possibilitat respecte de la delegada del Govern —que sí que va participar en el Cecopi i que ostentava un paper institucional de primer ordre— resulta contradictori amb el criteri fins ara seguit’ pel jutjat. Afig que esta decisió ‘trenca el principi d’igualtat d’armes que ha de regir en la fase instructora’ entre acusació i defensa.
Què demana exactament la defensa
L’escrit recorda que l’auto ara recorregut assenyalava que Pilar Bernabé ‘va rebutjar aportar voluntàriament el seu llistat de telefonades durant la seua declaració testifical del 14 d’abril de 2025’, en al·legar el caràcter personal del seu telèfon mòbil.
Tanmateix, la defensa remarca que el que demana ara és ‘substancialment diferent i més ampli’. Sol·licita ‘l’aportació voluntària de totes les comunicacions relacionades amb la gestió de l’emergència mantingudes el 29 d’octubre de 2024, fóra quin fóra el mitjà o canal telemàtic emprat’. Això inclou telefonades, però també ‘comunicacions escrites via correu electrònic, WhatsApp, Telegram, missatgeria instantània o altres canals’ que s’utilitzaren eixe dia.
L’escrit assenyala igualment que la causa ja ha incorporat nombroses comunicacions de missatgeria dels diferents actors que van intervindre en l’emergència del 29 d’octubre. Per això defensa que la petició relativa a Bernabé s’emmarca en la mateixa línia de treball duta a terme fins ara pel jutjat.
Per a la defensa de Pradas, ‘la pertinència de la diligència és manifesta’ perquè eixes comunicacions tenen una relació directa amb l’objecte de la investigació penal. També remarca la seua ‘utilitat’ i la seua ‘necessitat’ per reconstruir amb precisió el mapa d’informació disponible en cada moment.
Segons destaca l’escrit, ‘el coneixement d’eixes comunicacions permetrà determinar de forma fefaent quina informació concreta circulava en cada franja horària, quin era el coneixement real, efectiu i cronològic existent sobre l’evolució de la situació de risc i, de manera especialment rellevant, les dades i advertències de què es disposava en relació amb l’evolució del cabal en el barranc del Poyo’.
Quant a la necessitat, la defensa sosté que, ‘sense eixes comunicacions, el mapa d’informació que es pretén reconstruir en la instrucció queda incomplet i potencialment esbiaixat’. A més, considera que això ‘priva la defensa d’elements que podrien ser determinants per contextualitzar l’actuació de la investigada durant l’emergència’ ocasionada per la DANA.
El recurs queda ara pendent de resolució judicial, que determinarà si finalment es reclama o no a Pilar Bernabé que facilite de manera voluntària estos missatges i reste de comunicacions relacionades amb la gestió de l’episodi crític del 29 d’octubre de 2024.
