Detingut un matrimoni que explotava a temporers en tot el territori valencià

 

La Guàrdia Civil d’Alacant, en el marc de l’Operació Temporal, ha detingut a un matrimoni, un xic i una xica, de nacionalitat romanesa, per un delicte contra els drets dels treballadors.
Els agents de l’Equip Contra el Robatori en el Camp (ROCA) de la Guàrdia Civil de Calp, en la comarca de la Marina Alta (Alacant), van descobrir que nou temporers que treballaven en els camps del territori valencià, estaven sent explotats laboralment per este matrimoni, cobrant menys del promés, treballant tots els dies de la setmana i vivint en una nau industrial propietat dels autors, en condicions infrahumanes.

 

La investigació iniciada pels agents de l’Equip ROCA va tindre lloc quan un treballador va interposar una denúncia en la Guàrdia Civil de Pedreguer, en la mateixa comarca, després d’una disputa amb un company de treball, que ha acabat finalment en un delicte de lesions.

 

Durant les declaracions del denunciant, els agents van esbrinar les pèssimes condicions laborals a les que estaven sotmesos ell i els seus huit companys de treball, de nacionalitat romanesa i portuguesa.

 

Salari a preu fet

Va ser en este moment quan els agents van iniciar una investigació sobre els fets relatats pel denunciant. El marit, que ocupava el lloc de cap de quadrilla, al costat de la seua dona, usaven el mètode de quadrilles de treball per a fer les labors de recol·lecta. D’esta manera, sol·licitaven a una Empresa de Treball Temporal, amb la que tenien una relació laboral des de feia anys, persones per a treballar baix el seu comandament.

 

Els nou hòmens contractats, acudien diàriament a treballar als camps de Castelló, València i Alacant acatant les ordres del matrimoni. Segons van esbrinar els agents, en unes condicions que incomplien tots els requisits del conveni de recollidors del territori valencià. Començant pels dies d’alta en la seguretat social de cada treballador, que no estaven associats a la realitat dels dies treballats, sinó que eren concordes a la producció feta.

 

Este acord també establix un salari a preu fet per a cada treballador i en este cas en concret, no s’iguala a l’establit legalment. Segons els agents, la diferència entre una nòmina normal i la d’estes persones podia arribar a conseguir els 1.000 euros.

 

S’apropiaven il·legalment de les fruites

Els agents de l’Equip ROCA a demés van descobrir que els autors s’apropiaven d’una part de la recol·lecta de fruita dels treballadors. Durant la jornada de treball els temporers recollien 22 quilos de cítrics en cabassos que posteriorment eren depositats en caixes que tenien capacitat per a albergar 20 quilos de pes. Els autors es quedaven amb els dos quilos recol·lectats pels
treballadors que no cabien en la caixa i d’esta manera el matrimoni podia apropiar-se il·legalment de centenars de quilos recol·lectats pels seus treballadors al cap del dia.

 

Una altra greu irregularitat detectada pels agents és que, per conveni, l’empresa és la que ha de posar els mitjans per al desplaçament dels treballadors al seu lloc de treball, o en defecte d’això pagar-los una quantitat estipulada per quilòmetres recorreguts. En este cas eren els temporers els que plenaven assíduament el depòsit de combustible de la furgoneta en la que es desplaçaven
a treballar, sempre baix l’amenaça de ser despedits si no ho feien. D’esta manera, els autors no només s’estalviaven el combustible per a anar a treballar cada dia, sinó que a demés s’atribuïen el percentatge de diners que l’empresa els pagava pel suposat transport de cada treballador.

 

Continuant amb les irregularitats a les que eren sotmesos els recol·lectors i aprofitant, que molts d’ells no coneixien l’idioma i molt menys la legislació laboral espanyola. Els autors, enganyant-los, gestionaven la documentació amb l’Empresa de Treball Temporal per a que les nòmines dels
treballadors foren ingressades en els seus comptes bancaris. Tot això permetia al matrimoni retirar i usar els diners ingressats per estes empreses en els seus propis comptes corrents.

 

A les víctimes els pagaven en metàl·lic quantitats insignificants, que només els donava per a cobrir les seues necessitats bàsiques. D’esta manera tenien el control total dels salaris i per tant dels treballadors, que es veien obligats a complir estes condicions per a cobrar a final de mes.

 

Treballaven de dilluns a diumenge

Respecte a la jornada laboral, esta també canviava notablement respecte a les condicions oferides en origen, ja que en realitat les jornades diàries de treball serien de dilluns a diumenge i durarien més hores de les establides legalment. Contemplant-se com a únic descans laboral el dels dies que les inclemències meteorològiques no permeteren la recol·lecció.

 

A demés, els agents de l’equip ROCA van descobrir que els temporers es veien obligats, per a mantindre el seu lloc de treball, a viure amuntegats i en condicions infrahumanes en una nau agrícola en la localitat valenciana de Sollana, en la comarca de la Ribera Baixa (València), a on també habitava el matrimoni en una instal·lació assídua. A causa de les pèssimes condicions laborals i a la por de ser despedits, els treballadors vivien en este lloc amb evidents deficiències en la seua estructura, inundant-se quan plovia i sense aigua corrent.

 

L’operació Temporal ha culminat amb la detenció d’un matrimoni, un xic (31) i una xica (26) de nacionalitat romanesa, per un delicte contra els drets dels treballadors. Després de ser posats a disposició judicial, el Jutjat d’Instrucció de Sueca, en la mateixa comarca, ha decretat la llibertat provisional amb càrrecs a l’espera de juí. 

Últimes notícies

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.

Vint mitjans aeris es reforcen en l’incendi de la Vall d’Uixó i els terrestres es concentren en Betxí

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua actiu i sense control, amb més de 16.000 persones desallotjades i els treballs centrats ara en Betxí. Este diumenge s’incorporen vint mitjans aeris i es manté un ampli dispositiu terrestre, inclosa la UME.

La nit dona un xicotet respir al gran incendi de la Vall d’Uixó però seguix fora de control

La nit ha sigut lleugerament més favorable en la Vall d’Uixó i la Serra d’Espadà, però l’incendi forestal continua actiu, sense control i amb condicions encara adverses de temperatura, humitat i vent.

L’erosió costanera pel canvi climàtic ja colpeja tots els continents

La tercera edició del World Ocean Assessment alerta que l’erosió costanera causada pel canvi climàtic afecta totes les zones del món, augmenta la contaminació per plàstics i creix el paper clau de l’aqüicultura en la seguretat alimentària futura.