VALÈNCIA, 22 (EUROPA PRESS)
Directors de col·legis de la Comunitat Valenciana reclamen a la Conselleria d’Educació la retirada de la consulta sobre la llengua base –que l’administració pretén obrir a les famílies a partir del pròxim mes de novembre perquè trien si volen que els seus fills i filles estudien en valencià o castellà– perquè «alteraria el procés d’aprenentatge i adaptació de l’alumnat», la qual cosa és «inacceptable des d’un punt de vista pedagògic».
L’Associació de Direccions d’Infantil i Primària de l’Escola Pública del País València (ADEP-PV) ha fet públic un comunicat davant de la situació derivada de l’aplicació de la Llei 1/2024 de 27 de juny –l’anomenada Llei de llibertat educativa– en el qual manifesta el seu «profund desacord amb el desenvolupament i la implementació d’esta llei quant al tractament del projecte lingüístic dels centres educatius».
«Des del primer moment, hem expressat que esta llei no contempla adequadament les necessitats pedagògiques, desestimant els criteris i enfocaments fonamentals per a la correcta planificació educativa. Ara ens trobem, a més, davant d’una resolució que regula la consulta a les famílies sobre l’elecció de la llengua en la qual estudiaran els seus fills i filles. Esta consulta, lluny de ser un mecanisme útil i efectiu, imposa en els centres educatius una càrrega organitzativa i burocràtica inassolible, particularment en un context en el qual molts dels nostres centres no compten amb personal administratiu per a gestionar este tipus de procediments», argumenten.
Els i les responsables dels equips directius al·leguen diversos motius de rebot a la resolució. El primer d’ells és la «incertesa organitzativa». «Canviar la llengua base d’ensenyament a meitat del cicle escolar és pedagògicament injustificable. És la primera vegada en l’aplicació d’una llei educativa que no s’ha plantejat un calendari d’aplicació progressiu, la qual cosa desestabilitza tant als equips docents com als i les estudiants. A més, no s’ha considerat l’impacte en la xarxa de llibres de text, un recurs essencial per a les famílies, condemnat a desaparèixer en el moment en el qual canvie la llengua base», alerten.
Igualment, lamenten la «sobrecàrrega administrativa», ja que la resolució «obliga a gestionar una enorme quantitat de documentació de manera individual». «Especialment preocupant –apunten– és la necessitat d’atendre famílies sense accés a mitjans electrònics, ajudar-los a crear claus d’accés i garantir la confidencialitat del vot, la qual cosa afig una càrrega insostenible en els nostres centres. No ens podem oblidar tampoc dels alumnes estrangers sense NIE, els tràmits dels quals impliquen encara més burocràcia».
Així mateix, al·ludixen als criteris per a l’assignació de grups lingüístics. La resolució establix criteris com tenir germans en el centre o pertànyer a famílies monoparentals o nombroses per a determinar l’ordre d’assignació de l’alumnat al grup segons la llengua triada. Les famílies han de presentar una declaració responsable, però «això planteja dubtes sobre qui verifica l’autenticitat de les dades». «És inacceptable que factors externs a l’elecció de les famílies decidisquen el projecte lingüístic de l’alumnat, la qual cosa compromet l’equitat i la coherència pedagògica», sostenen.
Quant a la participació, exposen que l’alumnat repetidor o aquells que canvien de centre influiran en decisions que no els afectaran directament, «la qual cosa distorsiona el procés». D’altra banda, la resolució «no respecta la decisió individual de cadascun dels progenitors, obligant a consensuar l’elecció d’una de les dos llengües fins i tot entre famílies separades o amb desacords, cosa que afig més confusió i problemes a la presa de decisions», fan notar.
«IMPOSSIBLE DE GESTIONAR AMB RECURSOS ACTUALS»
Els directors veuen també «complexitat en els centres incomplets, CRAS i/o centres amb organització multinivell», ja que la coexistència de diferents nivells educatius impartits en diferents llengües «generarà desajustaments organitzatius i pedagògics impossibles de gestionar amb els recursos actuals».
En resum, i una vegada exposades les seues raons, «com a responsables educatius, la nostra major preocupació és el greu perjuí que pot suposar per a l’alumnat canviar la llengua base a meitat de la seua escolarització».
Al seu semblar, la mesura «alteraria el seu procés d’aprenentatge i adaptació, la qual cosa és inacceptable des d’un punt de vista pedagògic». «No podem oblidar, d’altra banda, l’excessiva càrrega burocràtica que representa, i que l’impacte pedagògic i organitzatiu serà devastador per al correcte funcionament dels centres», postil·len.
Per tot el plantejat, des d’ADEP-PV exigixen «la retirada immediata de la consulta tal com està plantejada» i sol·liciten que «es replantege i es torne a pensar en un model que respecte els temps educatius, i que, en cas de realitzar-se, es limite únicament a l’inici de l’escolarització o de l’etapa».
