Res a fer i res que fer són dos locucions verbals que tenen significats diferents en la parla valenciana, com apuntava en una columneta titulada “No tindre res que fer”, publicada en ‘Panorama’ de Levante-EMV fa quasi dotze anys.
Contava que en una classe de valencià per a adults vaig corregir a un alumne, molt al meu pesar, la frase “Com que no tenia res que fer, em vaig gitar”, substituïda, al meu pesar, per “Com que no tenia res a fer, em vaig gitar” , d’una redacció que els havia encomanat jo. El discent va vindre a la taula, rodant el cap, a mostrar la seua oposició a eixa esmena, perquè li pareixia que la frase que ell havia escrit i la de la meua correcció tenien sentits diferents. I que no eren intercanviables, almenys en el parlar del seu poble. Deia que al seu parer no és igual no tindre res a fer que no tindre res que fer.
La seua protesta em va servir per a, primer que res, donar-li les gràcies i la raó. I després, de cara a tota la classe, explicar el que crec que era un error de la normativa, quan bandejava el no tindre res que fer. Pense que l’errada la feia la norma.
La locució res que fer és ben antiga, té uns quants anys. En el Corpus Informatitzat del Valencià la trobem documentada en 1309. I l’han usada autors gens susceptibles de ser neosecessionistes avant la lettre com ara Rafael Liern, Joaquim Amo, Joaquim Martí Gadea, Joan Baptista Valls, Rafael Altamira. I els més actuals com Carme Miquel, Bajoqueta Rock, Josep Lluís Tàrrega, Al Tall, Maurici Belmonte, Josep Lluís Roig i altres
En la parla natural i espontània valenciana no tindre res a fer significa ‘no tindre possibilitat/probabilitat d’obtindre o de continuar tenint alguna cosa’, com ara, “Com que no has estudiat gens, no tens res a fer en l’examen”, “No tinc res a fer amb Víctor, diu que vol a Estefania”, “Amb el 5-0 en contra no tenim res a fer en l’eliminatòria”. Sentit molt diferent donem a no tindre res que fer, que significa ‘no tindre quefers, faena, ocupació o obligacions en un temps determinat’, “Demà no tinc res que fer, podem vore’ns”.
En castellà, tant si és per al sentit de no tindre faena o obligacions com per al de no tindre probabilitats, usen només que, “Ya he terminado, ya no tengo nada más que hacer”, “No tenemos nada que hacer en la elecciones, perdemos todos los escaños, según las encuestas”.
La normativa procedent del noucentisme barceloní, imita el castellà, però canviant que per a, “Estic assegut perquè no tinc res a fer fins demà”, “No tenim res a fer en la compra d’eixa casa, no tenim bastants diners, ni de lluny”.
L’elitisme excloent, sense argumentar-ho, condemna el matís enriquidor del valencià popular. Davant d’eixe panorama, nosaltres, amants de la nostra expressivitat i matisos, seguirem distingint no tindre res que fer (estar desocupat) de no tindre res a fer (estar perdut), ja que entenem que eixa dualitat enriquix la nostra llengua.
