MADRID, 27 (EUROPA PRESS)
Un total de dotze entitats de l’àmbit de l’enginyeria, la seguretat i l’edificació s’han unit per a reclamar al Govern que revise l’actual normativa de protecció contra el foc en edificis per a garantir la seguretat. Per a açò, han llançat l’Observatori de Nous Riscos d’Incendi en un acte celebrat hui.
El president de l’Observatori, Andrés Pedreira, ha recordat que han passat quatre mesos des de l’incendi del barri valencià de Campanar, que va deixar deu víctimes mortals, i ha assenyalat que el que es pretén és portar el reforçament de la normativa a debat «abans que tinga lloc un altre greu sinistre».
En el seu manifest fundacional, la plataforma sol·licita noves mesures en la normativa actual per a limitar la propagació vertical i horitzontal del foc i exigix la no combustibilitat en els components i sistemes utilitzats en edificis considerats sensibles (per exemple col·legis o hospitals). Segons xifres de l’Observatori, el 15% del parc immobiliari a Espanya respon a edificacions d’espacial sensibilitat.
Així mateix, insta a introduir de forma explícita la definició d’edifici de gran altura’, aquell que supera els 18 metres, i ‘edifici d’alt risc’, que inclou els de gran altura, els de lenta o difícil evacuació, els d’alta ocupació o els que tinguen façanes de difícil accés per als equips d’intervenció.
D’altra banda, l’Observatori sol·licita que les façanes verticals disposen de barreres tallafocs horitzontals en cada nivell de forjat, així com que els edificis d’alt risc tinguen barreres tallafocs verticals com a mínim en cantonades i bogues.
Finalment, reclama que s’instal·le una barrera tallafocs d’almenys 60 centímetres amb material no combustible en la capa d’aïllament de cada forjat de planta en els edificis que no siguen d’alt risc (i diferents d’habitatges unifamiliars o adossats)
MOLT PER DARRERE QUE ALTRES PAÏSOS A EUROPA
En línies generals, les entitats signatàries han criticat que Espanya estiga «a la cua» d’Europa quant a la normativa de propagació d’incendis per façanes, «molt per darrere» d’Alemanya, França, Regne Unit, Bèlgica i els països nòrdics. Entre altres coses, han assenyalat que encara es permet l’ús de materials combustibles en façanes ventilades o amb sistemes d’aïllament tèrmic per l’exterior (tipus SATE) d’edificis de més de 18 metres.
D’altra banda, han incidit que el parc immobiliari a Espanya està «envellit» –amb 45 anys de mèdia– i que «més de nou milions d’edificis requerixen rehabilitació per a estar adequadament aïllats enfront del fred o calor.
Segons han assenyalat les entitats, el procés de rehabilitació dels edificis per a aconseguir una major eficiència energètica està portant a l’ús de «solucions combustibles», la qual cosa compromet la seguretat de les persones que viuen o treballen en ells així com la dels equips d’intervenció en el cas que es done algun incendi. «No podem minvar el grau de seguretat del que partim», ha insistit Pedreira.
En aquest sentit, Jose Antonio Galdón, president executiu del Consell General de Col·legis Oficials de Graduats i Enginyers Tècnics Industrials d’Espanya (COGITI), entén que el procés de rehabilitació és una «oportunitat única» per a abordar les reformes i obrir el debat sobre la normativa de construcció.
Per la seua banda, el Director-Gerent de l’Associació Professional de Tècnics de Bombers (APTB), Gabriel Muñoz, ha anat més enllà de les façanes i ha advertit que les majors causes d’incendis són els problemes elèctrics i que els successos que ocasionen més víctimes mortals s’originen al saló (encara que el major nombre d’incendis es done a la cuina). Tot i així, des del seu punt de vista, recolzaran «qualsevol mesura» que vaja a millorar la situació de prevenció d’incendis a Espanya.
